Tipus: Novetat

En molts aspectes, els germans Carl i Roy Opgard han tingut èxit a la vida. Tant com és possible tenir-lo en un poblet com Os, en tot cas. En Carl és el director del luxós hotel spa, mentre que en Roy gestiona la benzinera i té els plànols a punt per a un parc d’atraccions amb muntanyes russes.

Però quan arriben notícies que la nova carretera nacional passarà lluny del poble, no hi ha altre remei que fer-hi alguna cosa, encara que els mètodes siguin bruts. Una mena de situacions en les quals els germans ja tenen experiència. Alhora, el xèrif local, Kurt Olsen, té una nova tecnologia a partir de la qual creu que pot demostrar que els germans són culpables d’una sèrie d’assassinats d’anys enrere. Però no seran els últims.

Com diu en Roy sobre la muntanya russa: «Quan es posa en marxa, ja és massa tard per saltar».

Un amor prohibit, les tensions socials i culturals, les repercussions de la guerra. Una novel·la històrica emocionant.

Figueres, 1899. Florence Hastings, vídua del pastor protestant Carlos Núñez, viu una vida tranquil·la, dedicada a l’ensenyament i a la seva missió religiosa. Tot canvia quan coneix el capità Fèlix Codina, un home molt diferent d’ella, un metge castrense de passat èpic que no comparteix les seves creences religioses. El dilema moral entre la seva fe, la memòria del seu marit i el desig apassionat per en Fèlix la posarà a prova.

En una ciutat dividida per idees i creences, on la mirada de l’altre ho controla tot, la Florence haurà de decidir entre l’amor i la seva consciència, en un viatge íntim de redescobriment.

Lluís Companys era un home distret. A Francesc Macià l’obsessionava la puntualitat. Pompeu Fabra va estar a punt de calar foc a un tramvia ple de gent. Les aristòcrates barcelonines es feien passar per dones de la neteja per no pagar entrada a l’exposició del 1929…

Aquest llibre ofereix un viatge insòlit a la Catalunya dels anys 30 a partir de textos de la secció “Mirador Indiscret” del setmanari Mirador. Són anècdotes, xafarderies i historietes; petites joies que retraten l’època amb una mirada única, amanida amb humor i un punt de malícia.

Un dia, el detectiu privat Roger Flavières rep un antic company d’estudis que vol contractar-lo perquè segueixi la seva dona, la Madeleine. A diferència del que sol ser habitual en aquests casos, no és que sospiti que ella li és infidel, sinó que té por que se suïcidi. El motiu d’aquesta inquietud no pot ser més estrany: la Madeleine creu que està posseïda per l’esperit d’una avantpassada seva que es va tirar al riu i, últimament, no és rar que desaparegui durant hores sense donar cap explicació. 

És així com en Flavières comença a seguir la Madeleine, una dona d’una bellesa inusual de la qual no trigarà a enamorar-se, i, quan això passi, el destí condemnarà en Flavières a viure un malson del qual li resultarà impossible despertar.

A Que avui sopem al carrer, el cantautor i poeta Cesk Freixas ens ofereix un poemari travessat de veritat. Un cant a la bellesa que conviu entre nosaltres, a les petites guerres del dia a dia, a l’amor que acompanya i comprèn. Però també a les batalles que es lliuren amb les mans i el pit, al bategar dels pobles, a les esperances que no són espera, sinó futurs possibles. Unes corrandes d’amor a les nostres geografies íntimes i col·lectives, allà on tot comença i ens fa qui som: la petita pàtria dels nostres carrers.

Quina visió sobre l’evolució de la ciència i la tecnologia han tingut autors com Homer, Dante, Joanot Martorell, Shakespeare, Goethe, Jane Austen, Flaubert, Dostoievski, Pérez Galdós, Narcís Oller, Joan Maragall, Josep Pla, Marcel Proust, Fernando Pessoa, Bertolt Brecht o Italo Calvino? Com veien els científics? Com a benefactors de la humanitat o com a ambiciosos irresponsables? I com descrivien i valoraven els vapors, el ferrocarril, l’automòbil, el telèfon, els avions?

Les cent visions literàries d’aquest llibre abasten gairebé 4.000 anys. Es tracta d’uns exemples, comentats i situats en el context de cada autor i moment històric, que ofereixen un aspecte sovint oblidat en les obres literàries. I que, a més, poden ajudar a gaudir més de trames i de personatges i a fer més enriquidores aquestes lectures.