Tipus: Novetat

L’any 2015 el documentalista de natura Tom Mustill observava balenes, quan un rorqual geperut va saltar sobre el seu caiac i gairebé el mata. Després que un videoclip que recollia l’incident es tornés viral, es va veure aclaparat per una allau de teories que provaven d’explicar el que havia passat. Es va obsessionar amb intentar esbrinar el que la balena tenia al cap en aquell moment.

Aquesta és la història sobre els pioners d’una nova era de descobertes en què els seus avenços avantguardistes ens porten al caire del desxiframent de la comunicació animal… i les balenes, amb el seu descomunal cervell de mamífer i els seus sofisticats llenguatges, ens ofereixen una de les oportunitats més realistes per aconseguir-ho.

A mitjan segle XVI, el reformador Joan Calví governa amb má de ferro la ciutat de Ginebra. Tot i haver estat perseguit per l’Església catòlica, ara que té les regnes del poder no está disposat a concedir als altres la llibertat religiosa que ell mateix havia exigit a les autoritats papals. En nom de la veritable fe reformada, Calví estableix un régim de terror, vigilant qualsevol moviment dels ciutadans ginebrins. Aquells que s aparten mínimament de la doctrina són empresonats, exiliats, torturats o fins i tot executats. El punt culminant d’aquest régim és la crema a la foguera de Miquel Servet, condemnat per heretgia.

Enmig del silenci general, s’alça una veu que no sembla tenir por de Calví: l’humanista Sebastiá Castellio decideix combatre el dictador de Ginebra amb l’única arma que té a l’abast: la paraula. “Matar un home mai no significa defensar una doctrina, sinó matar un home”, li transmet al fanátic reformador.

Els dos últims Fabergé connecta dues èpoques i dos mons aparentment llunyans. L’Olga, una jove que creix a la Rússia de principis del segle XX, treballa amb el seu pare al taller de la famosa joieria Fabergé.

Enmig de la turbulenta situació política i social del moment, un encàrrec especial la porta a dissenyar una peça única que amaga molt més que or i pedres precioses. Més d’un segle després, a la tranquil·la ciutat de Girona, uns amics descobreixen un misteriós objecte que els abocarà a una trama d’intrigues i enigmes ocults durant generacions.

Una trobada totalment fortuïta entre Antoni Palau, periodista científic, i Rosa Galvany, dona de l’editor August Xirau, els porta a viure un idil·li, però també canvia totalment la vida del primer. A més, l’Antoni vol esbrinar quin secret amaga un matrimoni tan enigmàtic entre la Rosa i l’August, que li dobla l’edat.

Amb una estructura molt original que fa saltar els protagonistes per èpoques diverses —del 1870 fins al 2040—, la novel·la vol mostrar com els avenços tecnològics (ferrocarril, telèfon, automòbil, avió, televisió, ordinador…) han provocat canvis profunds en les relacions humanes, però també en l’estructura social. Amb una rica llista de secundaris peculiars, L’endemà d’ahir ens fa viatjar en el temps i fa palès que els avenços cada vegada més accelerats provoquen canvis cada vegada més intensos i en menys temps.

Una novel·lista de trenta anys, vital i amb ganes de menjar-se el món. Un articulista extremament culte i mordaç. I un escenari que s’obre com un parèntesi entre dues guerres: els jardins del Château de Roissy-en-Brie, on coincideixen escriptors i intel·lectuals que fugen el 1939, com Joan Oliver, Anna Murià, Francesc Trabal, Pere Calders… Tots els elements semblen diposar-se perquè neixi un dels amors més polèmics, fascinants i tempestuosos de la història literària del país.

Mercè Rodoreda i Armand Obiols es transformen en aquestes pàgines en la Mercè i en Joan —així és com es deien l’un a l’altre—. La seva relació, profunda i empeltada d’amor a la literatura, va ser tan forta que els va allunyar de les seves pròpies famílies i de molts dels seus amics. A cavall de París, Bordeus i Llemotges, la Mercè i en Joan van viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de la història europea del segle XX.