Tipus: Novetat

Quan en Dwayne i l’Alice Odom moren, l’informe policial indica clarament que va ser per una sobredosi de drogues. Però, llavors, per què la seva filla Betsy, que hi era quan van morir, afirma que això no és veritat? Després de la mort dels seus pares, la Betsy, queda sota la custòdia de l’FBI, malgrat que el seu oncle, que és un home ric i poderós, la vol adoptar. Les connexions amb el món criminal d’aquest home fan que les autoritats ho impedeixin i en Travis Devine, que intenta escapar d’un depredador molt hàbil que el vol veure mort, és encarregat de la seguretat de Betsy. Però quan troben un xantagista assassinat, en Devine s’adona que aquesta missió pot ser molt perillosa i que té el veritable enemic més a prop del que es pensa.

El doctor Manuel Sans Segarra torna amb una obra que ens ajudarà a dominar el nostre ego i trobar el sentit de la vida unint ciència i espiritualitat.

«La mort no existeix; no és un procés biològic, sinó espiritual. La vida s’ha d’entendre com una continuació cap a la vida després de la vida».

Ciència i espiritualitat s’uneixen per ajudar-nos a dominar el nostre ego i trobar el sentit de la vida.

El Damian ha estalviat per comprar una Flor Espiritual, i és a punt d’invocar l’esperit de la seva mare. Espera poder explicar-li com ha estat la seva vida des que ella va morir, però les coses no surten segons l’esperat. El Damian acaba invocant el fantasma de la Saskia, una nena empipadora i desmanegada a qui agrada donar consells pèssims.

La Saskia romandrà fins que la Flor Espiritual es marceixi, i mentre el Damian intenta tirar endavant com a estudiant de secundària, en dos ocasions es veu empès des de la seva tímida zona de confort fins al dolorós centre d’atenció. Serà capaç de fer amics, confessar que s’ha enamorat i ajudar la Saskia a resoldre el seu complicat passat en tan sols uns dies?

Perdudes pel bosc aplega quinze contes extraordinaris amb la memòria com a fil conductor: les dues germanes intrèpides del relat que dóna títol al volum fan cara al dol i al record en un vespre d’estiu perfecte; «La impacient Griselda» indaga en l’alienació i els malentesos mitjançant un gir enginyós en un clàssic del folklore, i «La bruixa de ma mare» examina una relació materno- filial ben singular tot endinsant-se en el gènere fantàstic. El cor de la col·lecció el formen set relats que segueixen un matrimoni al llarg de les dècades, retratant els moments petits i grans de què està feta una vida compartida, i en els quals podem reconèixer l’autora i el seu marit, Graeme Gibson, mort el 2 0 1 9. Un recull magistral en què Margaret Atwood desplega un cop més el seu talent narratiu per explorar les diverses manifestacions de la pèrdua en la capritxosa memòria i abraçar l’absència com a companya ineludible del nostre destí.

Gelada al maig és una peculiar bildungsroman sobre la rigorosa i, per moments, cruel i mesquina educació d’una jove catòlica anglesa.
Tan impactant com La campana de cristall de Sylvia Plath, Gelada al maig és una meditació magistral sobre el cost de l’obediència i el poder transformador de la literatura. Un testimoniatge commovedor de la rebel·lia de la joventut contra l’autoritarisme i les normes estrictes, que mostra com la passió pot resistir qualsevol dogma.

Aquest llibre trenca el silenci entorn la no maternitat a través de cinc històries íntimes i sinceres de dones que expliquen, sense embuts, les seves raons per no ser mares. Amb valentia i profunditat, aquestes veus comparteixen les pressions socials, culturals i familiars que han hagut d’afrontar per no encaixar en el model tradicional de la maternitat, així com les dificultats i els estigmes que sovint comporta aquesta decisió.

Partint de la pròpia experiència personal de l’autora i enriquit amb entrevistes a altres dones que, com ella, no són ni seran mares, el llibre ens fa reflexionar sobre la diversitat de les eleccions femenines i el respecte a la llibertat individual. Les històries es complementen amb dibuixos bells i realistes que aporten una dimensió visual emotiva i honesta, fent d’aquest un testimoni inèdit i necessari en el panorama literari actual.

Un relat valent i esperançador que convida a qüestionar les expectatives socials i a entendre la complexitat i la pluralitat de les experiències de vida.

El cèlebre manifest Les rialles de la Medusa, publicat originalment en francès el 1975, és un assaig revolucionari i ha tingut una influència determinant en el pensament feminista contemporani i en els estudis de gènere i literatura. L’autora fa una defensa lúcida, vibrant i provocadora de l’escriptura femenina, una eina de descolonització del cos i del pensament femení, capaç de desafiar el llenguatge dominant i obrir espai a noves maneres de pensar i de dir.
Amb un estil poètic, desbordant i lúdic, Cixous reivindica la figura mitològica de la tradicionalment temuda Medusa i subverteix les formes del discurs per alliberar el pensament i el desig. Escriure, per a ella, és un gest d’insubmissió: una manera de desarmar l’ordre establert, d’afrontar la por heretada, de donar nous sentits al món i de riure com un acte de subversió.