Quan s’apaguen els llums

Des del primer escenari, una benzinera deserta de nit, la narració manté el lector en una intriga constant fins al final, amb una successió de capítols en què, com en un mosaic, s’acaba per dibuixar una realitat molt diferent de l’esperada.

3 a Denver

Tres comercials d’una empresa de màrqueting digital viatgen a Denver per participar en una fira d’activitats a l’aire lliure. Gràcies als contactes del seu cap, s’allotgen en una casa blava d’estil racionalista que exercirà una influència cada vegada més pertorbadora sobre ells. Les pistes que l’antic propietari de la casa, deshabitada durant dècades, va deixar darrere seu esdevindran un enigma irresistible, però inquietant que els durà per camins tan insospitats com els que travessen la conflictiva història dels Estats Units i la de l’arquitectura nord-americana moderna…

Un relat de reminiscències austerianes, sofisticat i summament penetrant, que captivarà el lector de principi a fi.

Els de fora i els d’aquí

Les xifres són molt clares: a Catalunya, dos de cada tres ciutadans són immigrants o fills d’immigrants. I aquí, com arreu d’Europa, assistim a un ascens de l’extrema dreta impulsat pel seu discurs xenòfob, que posa en risc la garantia dels drets humans i la mateixa democràcia al continent.

Tot i el risc de fractura social, governs locals, regionals i nacionals emprenen polítiques discriminatòries a partir de la vinculació de la immigració amb la inseguretat ciutadana, els salaris baixos o la saturació dels serveis públics.

Jo sóc l’última Plaça

La història d’una plaça al cor de Barcelona, la Plaça del Sol, un lloc que és mirall de molts altres llocs, un úter fèrtil d’històries. La Bel, la protagonista, no té casa, però té casa. La Plaça és casa seva: en coneix tots els portals. Des de l’hotel en obres on habita espia els veïns de la Finca groga, on ella havia viscut abans que la fessin fora. Hi viuen la Fina, la propietària de la finca; el Ramon, un catedràtic a punt de jubilar-se; una parella, l’Andreu i la Val, que passa un moment difícil; i una jove exploradora de sensacions, l’Abril.

Un matí un inquilí Nou, misteriós i fugisser, s’instal·la al banc de la Plaça. L’ha clissat la Bel des de la finestra de l’hotel. Per què ha vingut aquí i per què fa nit al terrat de la Finca groga? Què busca? Què espera?

El crim del fiord

Falten tres dies per Setmana Santa i, mentre Siglufjördur s’omple de turistes amb ganes de gaudir de les pistes d’esquí dels voltants, una jove de dinou anys apareix morta al carrer principal de la ciutat. Quan l’inspector Ari Tór comença a investigar, s’adona que potser no es tracta d’un accident. Les pistes el porten fins a una residència de gent gran on han aparegut missatges molt inquietants… Tenen alguna connexió amb la noia morta?

La vida impossible

Quan la Grace Winters, professora de matemàtiques jubilada, hereta d’una antiga amiga que no ha vist en molt de temps una caseta rònega a Eivissa, la curiositat la guanya. Hi arriba només amb un bitllet d’anada, sense guia de viatges ni cap pla preestablert. Entre els turons escarpats i les platges d’or de l’illa, la Grace busca respostes sobre la vida de la seva amiga i què se’n va fer.

I el que descobreix és més estrany del que hauria pogut imaginar mai. Però per submergir-se en aquesta veritat impossible, primer haurà de fer les paus amb el seu passat.

Pedagogia de l’oprimit

A Pedagogia de l’oprimit, basat en la seva pròpia experiència en cursos d’alfabetització al seu Brasil natal, Freire exposa la necessitat, per a l’oprimit, de lluitar per recuperar la paraula, per prendre-la dels qui la monopolitzen i la neguen a la resta. Aquest és el seu aprenentatge, el primer pas cap a l’emancipació.

Com altres grans pedagogs, Freire recorda que projecte educatiu i projecte social són indestriables. Segons ell, l’objectiu de qui educa és cooperar amb les persones oprimides perquè puguin adquirir consciència de la seva posició al món, i buscar amb elles els mitjans per transformar la realitat.

Incompetències bàsiques

L’escriptor i professor Damià Bardera signa una obra personal i ambiciosa que posa llum al malestar de les aules i als problemes de l’ensenyament a casa nostra. A cavall de la narració, l’assaig i el dietarisme, aquest llibre és el testimoni d’un professor de secundària compromès amb els alumnes, les classes i el coneixement, i ofereix les claus interpretatives de l’actual desgavell educatiu.

A partir de vivències directes i amb un estil precís i net, no exempt d’humanitat i d’humor, Bardera desemmascara les deficiències, la retòrica i les trampes d’un sistema educatiu inoperant, basat en l’autocomplaença, l’engany i una emocionalitat buida.

In memoriam

És 1914 i Henry Gaunt, Sidney Ellwood i els seus companys de classe, a resguard en un idíl·lic internat de la campinya anglesa, perceben la guerra com alguna cosa llunyana. Quan la mare alemanya de Gaunt li demana que s’incorpori a l’exèrcit britànic per protegir la família dels atacs antigermànics, el jove obeeix immediatament.

El front és horrible, com era d’esperar, i tot i que Gaunt intenta dissuadir l’Ellwood que el segueixi al camp de batalla, ell no triga a aparèixer i aviat també ho fan els seus companys de classe. Ja a les trinxeres, tots dos troben moments fugaços de consol mentre la mort els envolta en tota la seva tràgica realitat, sovint a escasses polzades de distància, sense saber qui serà el següent.

Ets una exagerada: biaix de gènere i sexe en salut

Ets una exagerada és un projecte col·laboratiu entre diferents hospitals, metgesses i metges, amb l’objectiu d’esmenar incorreccions de la recerca mèdica, i actualitzar processos i pràctiques per apropar-los a una atenció més individualitzada. El llibre també recull testimonis de pacients que expliquen de primera mà com aquestes pràctiques poden afectar la vida de les persones, i ens fa reflexionar que aprendre i millorar en perspectiva de gènere és necessari i urgent.