Tipus: Novetat

La historia universal reuneix dotze històries que recorren un any complet. Ali Smith és una de les millors escriptores del Regne Unit. Aquest llibre, en el qual ens trobem amb alguns dels seus millors textos, conté dotze contes en els quals l’amor, la tristesa i, molt especialment, els llibres i els llibreters són els protagonistes. Dotze contes que recorren un any complet, començant al febrer, el mes en què transcorre el primer, La historia universal, i acabant al gener, amb el relat «El principio de las cosas». En alguns contes s’esmenta el mes específicament, en altres solament  fa una referència a l’estació. Les estacions són una imatge recurrent en els contes, com també ho són els llibres i les plantes, sobretot, els arbres. Històries úniques que s’entrellacen en un laberint de coincidències, oportunitats, connexions perdudes i retrobades.

L’arrencada de la novel·la és una reelaboració del famosíssim començament de La metamorfosi de Kafka. Però aquí s’inverteixen els termes i ens trobem amb una panerola que, un bon dia, quan es desperta, descobreix que s’ha convertit en un ésser humà enorme, concretament el primer ministre del Regne Unit, anomenat Jim Sams. I no és l’única panerola transformada en polític.

El primer ministre invoca el poble per situar-se per sobre de tot i de tothom: l’oposició, els dissidents del seu propi partit i fins i tot el Parlament i les normes més elementals de la democràcia. El seu projecte estrella passa per posar en pràctica una absurda teoria econòmica anomenada «reversalisme» i canviar així la direcció del flux dels diners, de manera que cal pagar per treballar i es reben diners quan es compra. Una fórmula màgica que suposadament ho solucionarà tot.

McEwan recorre a Kafka per retratar una realitat que té molt de kafkiana, però el gran referent d’aquesta sàtira és Jonathan Swift, un dels mestres en l’art de servir-se de l’humor per posar en evidència l’estultícia i combatre-la. Des de la perplexitat i la indignació, McEwan ha escrit un llibre d’emergència, contundent i divertit, que denuncia l’alarmant degradació de la classe política.

Crims amb Carles Porta torna a aquella manera tan particular de narrar les històries més fosques des de dins, ­ fins al punt que el lector té la sensació que coneix personalment l’assassí, que li sent la veu, com ja vam poder presenciar a Tor: Tretze cases i tres morts. El 2017, els creadors de Crims van començar a col·laborar amb una secció al magazín de tarda Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio i, gràcies al seu èxit, al cap de poc el programa ja tenia un espai propi a la graella del cap de setmana. Ara, a més, s’ha adaptat a un format televisiu per a TV3.

Quan Mateu, un pintor en hores baixes, rep l’encàrrec d’il·lustrar els textos d’un escriptor anomenat Crisòstom, accepta sense pensar-s’ho dues vegades. Però qui és, realment, Crisòstom? Per què no ha transcendit, la seva obra? A poc a poc, Mateu descobrirà un personatge humil però fascinant, un geni desconegut, i se submergirà en un món insòlit, ple de miralls i poblat per individus solitaris i esquius.

Imaginativa, enginyosa i enlluernadora, Ignot és una novel·la que gira al voltant de la necessitat de crear, de les expectatives i de la frustració. Manuel Baixauli, un dels autors més singulars de les nostres lletres, ens ofereix una veu literària única i una demostració de capacitat narrativa de primer ordre.

El 1816 Mary Shelley escriu un relat sobre la creació d’una forma de vida no biològica, sobre els límits de la raó i sobre allò que considerem humà. Anys després, a la Gran Bretanya post-Brexit, Ry Shelley, un jove transgènere, s’endinsa al món de la intel·ligència artificial i s’enamora d’en Victor Stein, un professor que lidera el debat públic al voltant de noves formes d’existència.

Frankissstein ens parla dels cossos que habitem i dels que desitgem. Ens suggereix que el futur no és només a les mans de científics arrogants, sinó que també és terreny adobat per a retrògrads oportunistes. Aquesta novel·la, que qüestiona el gènere, el llenguatge, la sexualitat i els límits de la llibertat individual, és audaç, divertida, furiosa i, sobretot, clarivident.

Durant anys, els rumors de l’existència de la Noia Salvatge han pertorbat la vida de la petita localitat de Barkley Cove, un tranquil poble de pescadors a Carolina del Nord. Abandonada als sis anys, la Kya és una jove sensible, intel·ligent i d’una bellesa insòlita que ha sobreviscut en soledat als aiguamolls, amb la naturalesa com a única amiga. És una supervivent nata. La seva vida solitària es complica quan un home apareix assassinat al pantà i l’acusen del crim. Llavors, tots els seus misteris sortiran a la llum.

Una novel·la magistral que ens parla dels secrets de l’ésser humà, les pulsions que ens mouen i la veritable naturalesa de l’amor i l’odi.

De Robert Macfarlane s’ha dit que és el millor escriptor de natura d’aquesta generació. A Sota terra, considerada ja la seva obra culminant, narra els seus descensos cap a les fosques profunditats de la terra i del temps: des de cambres funeràries prehistòriques fins a recents cementiris nuclears, passant per coves marines amb pintures rupestres a l’Àrtic, laberíntiques catacumbes a París, mines de sal sota el mar o grutes gairebé infinites.

Aquest és un viatge èpic, d’una magnitud extraordinària, per revelar-nos tot allò que s’amaga sota terra. Macfarlane hi fa seves les vivències de viatgers, artistes, exploradors o somiadors que al llarg de la història han sentit l’atracció dels espais subterranis.

La sensació fascinant de descobrir mons inexplorats acompanya el lector en cada pàgina i transforma la manera com observem el nostre món fràgil i amenaçat.

Ambientada a l’illa coreana de Jeju, L’illa de les dones del mar és la història de l’amistat entre la Mi-ja i la Young-sook, dues joves d’origen molt diferent, que aviat van ser arrossegades pel curs inexorable de la història. La seva amistat va ser testimoni del colonialisme japonès dels anys trenta i quaranta del passat segle, així com de la Segona Guerra Mundial i l’adveniment d’unes noves tecnologies que havien de canviar el món en què havien crescut. La Mi-ja i la Young-sook no sabien fins a quin punt la història posaria en perill una amistat que estava destinada a superar totes les adversitats.

Guillem Agulló i Salvador va ser assassinat a Montanejos (Alt Millars) la matinada de l’11 d’abril del 1993.
Era nedador. Antifeixista. Antiracista. Independentista. Tenia divuit anys.
El cas va sotragar i marcar una generació sencera de joves.
Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de llibertat.

L’assassinat de Guillem Agulló és un esgarrifós exemple de la impunitat amb què actua el feixisme, sota la protecció de les forces policíaques i del sistema judicial, i amb la vergonyosa complicitat d’una premsa capaç de manipular la realitat fins a l’extrem de presentar la víctima com a botxí. Aquesta novel·la documental ens submergeix en una València amb urpes, “on les hòsties volen com si fossin part del decorat”, i denuncia l’intent de soterrar viva una família. Assetjant-los. Calumniant-los. Posant-los a la diana del seu odi amb pintades als carrers i pancartes de «Guillem, jódete» als estadis de futbol. No ho van aconseguir.

Núria Cadenes, amb un estil depurat i contingut, s’ha immers en el sumari del cas, en els diaris de l’època, en els records de la família i amics del Guillem i fins i tot en el seu propi passat per mesurar la distància que hi ha entre la paraula injustícia i la paraula dignitat. Ni oblit ni perdó.

Un grup d’amics es reuneixen cinc anys després d’un tràgic accident en una casa al Cap de Creus, un lloc idíl·lic de cara al mar, amb l’excusa de contemplar una pluja d’estels.

Durant la trobada, es diverteixen i comparteixen confidències, però també afloren gelosies, una antiga història d’amor i el sentiment constant que els produeix un fet del passat encara sense resoldre.

Cap d’ells s’imagina com acabarà la nit. Una nit que els té reservada una darrera sorpresa.

«No podia assegurar si era aquí perquè el Nis l’hi havia demanat o perquè ella mateixa s’hi havia deixat arrossegar. El cas és que havia vingut. Feia dues setmanes. Amb dues maletes i un futur incert, seguint els passos de l’home que l’havia seduïda. “Allà serem feliços, Olívia, estarem bé. Tu confia en mi”, li havia repetit el Nis a cau d’orella».