Categoria llibre: Adults

Paco de Lucía va aprendre a tocar la guitarra a casa seva gràcies al seu pare, que va elaborar un ambiciós pla a l’estil del qual Leopold Mozart va dur a terme amb el seu fill. Aviat es va convertir en un virtuós que va superar a tots els seus mestres i va fer la seva primera gira mundial amb només catorze anys.

Va formar una parella mítica amb el cantaor Camarón de la Isla i va expandir els límits del flamenc cap a llocs inimaginables. Ídol al seu pesar, en la fúria del seu toc està alhora la recerca i la fugida de si mateix.

Perseguit per la Gestapo, el filòsof jueu Walter Benjamin (1892-1940) travessa la frontera i s’instal·la a Portbou amb la intenció d’embarcar-se des de Lisboa cap a Nova York. Tanmateix, les autoritats franquistes no li permeten de fer el viatge cap a l’exili, i el deixen en un atzucac personal de difícil reversió.

Walter Benjamin passa les seves últimes hores de vida a Portbou, una ciutat grisa aclaparada i controlada pels feixistes, en una habitació de l’Hotel de França, des de la qual ens narra, en una sola nit, la trajectòria de la seva vida: des de la infantesa i l’adolescència fins als anys d’aprenentatge, les frustracions acadèmiques posteriors i les diverses peripècies vitals per sobreviure.

Als anys cinquanta, en David, un jove americà, passa els dies a París mentre espera la seva parella, la Hella, que ha de tornar d’un viatge per Espanya amb la resposta a la seva proposició de matrimoni. Però un dia, en un bar bohemi, coneix per casualitat en Giovanni, un atractiu cambrer italià per qui se sent immediatament atret.

Així comencen un idil·li apassionat sota l’amenaça de l’arribada de la Hella i, amb ella, del dilema d’en David, que haurà de decidir si farà el que s’espera d’ell o serà fidel als seus sentiments.

En una societat que canvia de manera accelerada i que acull nous components, l’autor reflexiona sobre els canvis en la civilització occidental, sobre les migracions, sobre el concepte de civilitat, sobre la idea que ens fem els catalans del futur i del progrés, i sobre la nostra personalitat, per acabar fent una proposta d’eines per avançar.

Quan Gerard Vergés (1931-2014) va guanyar el premi Josep Pla l’any 1985 amb ‘Tretze biografies imperfectes’, va confessar que se sentiria molt feliç si el llibre aconseguia salvar algú del tedi o de la soledat. Quines vides poden fer-ho, això? I, sobretot, com cal contar-les?

Aquí llegim tretze biografies radicalment originals, on les especulacions sobre els orígens de Shakespeare es mesclen amb les desventures viscudes per la Circe homèrica o amb l’oblit a què estan condemnats bandolers i músics que van flirtejar amb la posteritat.

Són submises les dones musulmanes? És veritat que en les pel·lícules el primer que es mor sempre és el negre? És cert que les dones grasses són més agraïdes al llit? Es pot ser musulmana i feminista? Com s’integra algú en el seu propi país? Tenir un amic negre t’eximeix de ser racista? Quines pressions pateixen les musulmanes per a posar-se el vel? I per treure-se’l?

Odis quotidians és una novel·la gràfica que tracta sobre el racisme, la islamofòbia i el prejudici contra les persones grasses a Espanya, des del punt de vista dels qui el pateixen i que posa un èmfasi especial en aquelles actituds que, potser, el lector no sàpiga que resulten ofensives.

Un foraster arriba a un llogaret abandonat per trobar-hi respostes. Mentre passeja entre les cases en ruïnes, topa amb una vella esquerpa que sembla que hagi perdut el cap. L’home, confús, vol ajudar-la, però ella l’envia a escoltar les pedres.

Aquest és un llibre fet de veus antigues, d’històries que retrunyen pels carrers desballestats del que en altre temps va ser un poble ple de vida. Són els anhels dels que hi van viure, els seus desitjos i les seves pors, ressonant com ecos fantasmals al llarg dels segles.

S’hi aborda d’una manera interdisciplinària una temàtica molt complexa que té una gran transcendència social. Tota addicció constitueix una privació de llibertat per a la persona que la pateix, una pèrdua de les facultats per determinar-se per un mateix. Hi ha múltiples formes d’addicció i cadascuna requereix una perspectiva terapèutica.

Davant d’un problema de tal magnitud, cal unir tot l’esforç humà i tècnic, ja que l’addicció no tan sols té una dimensió individual, sinó que afecta directament l’entorn afectiu de la persona que la pateix, sobretot la família.

En un futur distòpic a la fi del segle xxi, la humanitat s’ha vist obligada a migrar al fons dels oceans a conseqüència d’un model d’explotació insostenible. Mentrestant, en la superfície arrasada de la Terra, lxs cíborgs mantenen la maquinària productiva i bèl·lica en un món controlat per grans corporacions tecnològiques.

Momo, l’esteticista més sol·licitada de Ciutat T, roman pràcticament aliena a aquest ecosistema, preocupada només per perfeccionar la seva tècnica dermatològica per a fugir de l’ombra materna. No obstant això, el retrobament amb la seva mare la portarà a qüestionar la seva identitat i fins als propis límits del gènere, la memòria i la realitat.

En Òptim, Daniel Goleman i Cary Cherniss revelen com la intel·ligència emocional pot ajudar-nos a tenir un gran dia, tots els dies. Expliquen com aconseguir d’una manera realista la satisfacció, treballant de manera constant en un nivell òptim.

Basats en la recerca sobre com centenars de persones construeixen l’arquitectura interna d’un bon dia productiu, els autors descriuen de quina manera se sent un estat òptim i mostren com la intel·ligència emocional és la clau per al nostre millor rendiment personal o laboral.