Gelada al maig és una peculiar bildungsroman sobre la rigorosa i, per moments, cruel i mesquina educació d’una jove catòlica anglesa.
Tan impactant com La campana de cristall de Sylvia Plath, Gelada al maig és una meditació magistral sobre el cost de l’obediència i el poder transformador de la literatura. Un testimoniatge commovedor de la rebel·lia de la joventut contra l’autoritarisme i les normes estrictes, que mostra com la passió pot resistir qualsevol dogma.
Aquest llibre trenca el silenci entorn la no maternitat a través de cinc històries íntimes i sinceres de dones que expliquen, sense embuts, les seves raons per no ser mares. Amb valentia i profunditat, aquestes veus comparteixen les pressions socials, culturals i familiars que han hagut dafrontar per no encaixar en el model tradicional de la maternitat, així com les dificultats i els estigmes que sovint comporta aquesta decisió.
Partint de la pròpia experiència personal de lautora i enriquit amb entrevistes a altres dones que, com ella, no són ni seran mares, el llibre ens fa reflexionar sobre la diversitat de les eleccions femenines i el respecte a la llibertat individual. Les històries es complementen amb dibuixos bells i realistes que aporten una dimensió visual emotiva i honesta, fent daquest un testimoni inèdit i necessari en el panorama literari actual.
Un relat valent i esperançador que convida a qüestionar les expectatives socials i a entendre la complexitat i la pluralitat de les experiències de vida.
El cèlebre manifest Les rialles de la Medusa, publicat originalment en francès el 1975, és un assaig revolucionari i ha tingut una influència determinant en el pensament feminista contemporani i en els estudis de gènere i literatura. L’autora fa una defensa lúcida, vibrant i provocadora de l’escriptura femenina, una eina de descolonització del cos i del pensament femení, capaç de desafiar el llenguatge dominant i obrir espai a noves maneres de pensar i de dir.
Amb un estil poètic, desbordant i lúdic, Cixous reivindica la figura mitològica de la tradicionalment temuda Medusa i subverteix les formes del discurs per alliberar el pensament i el desig. Escriure, per a ella, és un gest d’insubmissió: una manera de desarmar l’ordre establert, d’afrontar la por heretada, de donar nous sentits al món i de riure com un acte de subversió.
Un dels grans reptes actuals de les humanitats, si no és el primer, consisteix a comprendre el sentit del nostre temps. Aquest repte ve en paral·lel amb una altra gran tasca: rescatar el passat, no sols el passat cultural, històric, sinó també el passat evolutiu, la història natural.
Després de la seva adaptació del jugador d’escacs, David Sala torna amb un relat autobiogràfic d’una bellesa colpidora. L’avi matern de l’autor, l’espanyol Antonio Soto Torrado, va sobreviure al camp de concentració de Mauthausen, on va romandre presoner de 1940 a 1945. El seu objectiu al final de la seva vida: no morir abans que Franco! El seu avi patern, Josep Sala, també espanyol, va ser internat en el camp de Argelès-sud-Mer. Va escapar durant un trasllat i es va unir als maquis. Encara que l’àlbum evoca l’èxode, la guerra, la persecució i la difícil reconstrucció d’un home politraumàtic al seu país d’adopció, és la transmissió de la història familiar d’una generació a una altra el que constitueix el nucli d’aquesta història.
La moda és política. Des de les catifes vermelles de la Gala del Met fins a la moda ràpida en línia, la roba conta una història de desigualtat, racisme i crisi climàtica. Hoskins desfà els fils de la indústria capitalista per a revelar com les marques de moda ens inciten a consumir més manipulant-nos perquè ens sentim lletjos, pobres i inútils, sentiments que omplen les butxaques de multimilionaris que exploten les cadenes de subministrament colonials. I també com els treballadors tèxtils amb salaris de pobresa arrisquen les seves vides en fàbriques perilloses, es tortura a animals, s’extreuen combustibles fòssils i s’escampen productes químics tòxics solo per a mantenir les col·leccions d’aquesta temporada fresques. D’altra banda, l’autora explora l’ús de la roba per a resistir. Pots escandalitzar a una indústria que estima escandalitzar? És la «moda verda» una alternativa? Aquest llibre ofereix un examen crític de la cultura contemporània i les prioritats del capitalisme. Movent-se entre Karl Lagerfeld i Karl Marx, Manual anticapitalista de la moda va més enllà de la moda ètica i la responsabilitat del consumidor, mostrant que si volem sentir-nos còmodes amb la nostra roba, necessitem transformar el sistema i assegurar-nos que aquesta no sigui la nostra última temporada.
Febrer del 1944, República de Salò, nord d’Itàlia. Al soldat Cesco Magetti de la Guàrdia Nacional Republicana Ferroviària, el rosega un mal de queixal insuportable. Per si això fos poc, la burocràcia de les altes esferes del Reich li cau a sobre amb una missió absurda: ell, soldat de l’estat titella amb què els nazis controlen el nord d’Itàlia, serà l’encarregat de traçar un mapa dels ferrocarrils de Mèxic. Amb quin motiu? No se sap. Au, espavila’t, Magetti. Així comença aquesta prodigiosa novel·la d’aventures. Novel·la tentacular, coral, d’amor i de guerra, de llibertat i tirania, d’italiana picaresca i misteris mexicans, plena de feixistes, nazis, desertors i partisans, d’una alegria que esclata com un big bang i d’una pena fonda com un forat negre. «Ferrocarrils de Mèxic» és una festa per als lectors. Plena de sàtira i ironia, de compassió i humor, de surrealisme i realisme màgic, que és el realisme dels llocs on tot va malament. El buit que deixa aquesta novel·la només l’omple el record que l’amant de la literatura, de la mà de Gian Marco Griffi i la magistral traducció de Pau Vidal, trigarà tota una vida a oblidar. Si busqueu aventures, en aquesta novel·la n’hi ha a cabassos. Si busqueu literatura, us fareu un tip de trobar-ne.
Un misteriós assassinat que s’entrellaça magistralment amb les pròpies vicissituds de Vanina
Vincenzo La Barbera, professor de Filosofia en un institut, era un tipus solitari, però molt volgut pels seus alumnes, que vivia en un vell veler amarrat en el port. No tenia deutes, ni vincles amb la màfia. No obstant això, algú ho va matar i va deixar el seu cos en el llit del Amenano, un riu que fa segles va quedar cobert de lava després d’una erupció de l’Etna i que ara flueix sota el centre històric de la ciutat. Vanina Garrasi -l’existència del qual, ja de per si mateix difícil, s’ha complicat encara més a causa de les amenaces de mort de la màfia palermitana- presa les regnes de la recerca. Ni una sola pista. L’homicidi sembla bastant complex i tal vegada té les seves arrels en el passat rebel de la víctima. Per a resoldre-ho, no obstant això, Vanina podrà comptar una vegada més amb l’ajuda de l’incomparable comissari jubilat Biagio Patanè.
Un document d’excepció, atemporal i poderós, que ha esdevingut un clàssic, per primer cop en català. El 6 d’agost de 1945 Hiroshima va ser destruïda per la bomba atòmica. Un any després, John Hersey va escriure la seva gran crònica a partir dels testimonis de sis supervivents. Va decidir explicar les històries d’una oficinista, Toshiko Sasaki, i el seu germà, el Dr. Terufumi Sasaki, un jove cirurgià; un missioner alemany, el pare Wilhem Kleinsorge; una costurera vídua, Hatsuyo Nakamura; un altre doctor, propietari d’un hospital privat, Masakazu Fujii; i un pastor metodista, el reverend Kiyoshi Tanimoto.
Hersey descriu de manera magistral les runes, la fam, la radiació que encara fa estralls, els veïns morts… la seva narració, innovadora i corprenedora, va suposar un abans i un després en la manera d’entendre el periodisme. En una peripècia èpica, el reporter va haver de fer-se passar per un patriòtic i modèlic corresponsal de guerra per accedir al país nipó i burlar la censura del govern dels Estats Units, que controlava totes les versions dels fets. El reportatge, publicat originalment en una cèlebre edició especial de The New Yorker, va ser el primer a mostrar al món l’impacte esfereïdor dels atacs sobre Hiroshima i Nagasaki, i des d’aleshores ha sacsejat les consciències de milions de lectors arreu del món.
Les millors històries són les que podem compartir
Com a amant de les històries clàssiques de crims, no és d’estranyar que Kaede, una professora de vint-i-set anys, es creui amb misteris quotidians amb més freqüència que la majoria de les persones. Resoldre’ls, no obstant això, és un altre assumpte, i la persona a la qual sempre recorre a la recerca d’orientació és el seu benvolgut avi, qui, malgrat patir un tipus de demència, conserva una aguda lucidesa mental. Des d’assassinats impossibles en habitacions tancades fins a desconcertants casos de persones desaparegudes, la neta i l’avi, com aprenent i mestre, formen un equip que «teixeix històries» per a arribar al fons de diversos casos. Mentrestant, una ombra plana lentament sobre Kaede, representant una amenaça més insidiosa…