Sorra és l'únic que li cal a la Violeta per construir castells i que se'ls endugui el mar durant el darrer estiu de la seva infantesa, quan descobrirà el desig, l'amor i la pèrdua. A la ballarina, que ja té vint-i-tres anys, i dels vincles i de l'eròtica en comença a saber alguna cosa, una lesió greu li farà veure que, a la seva edat, tot són possibilitats que cal saber destriar. I l'escriptora, que no es vol convertir en un tòpic després que el pare del seu fill li hagi fet el salt amb una dona més jove, haurà d'aprendre a mirar la vida a la cara i vèncer la por a fer-se gran.
Teixida amb tendresa i sentit de l'humor, la novel·la gira al voltant d'allò que el temps edifica i destrueix i de com sostenir, malgrat tot, el desig de viure i d'estimar. Sorra és una oda a la llibertat i a la fantasia que ens revela que ara i sempre són, en el fons, la mateixa cosa.