Tipus: Novetat

Veni, vidi, vixi: memòries d’infància i joventut (1948-1983)

La faceta més coneguda de Salvador Alsius és, sens dubte, la d’haver estat un dels rostres més populars dels primers anys de TV3, quan era director i presentador del Telenotícies Migdia. Aquestes són unes memòries de la infantesa, l’adolescència i la primera joventut, des de la vida d’una família de la burgesia barcelonina durant la postguerra fins a la crònica en primera línia, com a periodista, dels anys finals de la dictadura i l’etapa de la Transició.

Una infantesa que va acabar amb una dolorosa orfandat, l’estada en un noviciat religiós, els estudis universitaris en una època molt agitada políticament, la iniciació a l’ofici de periodista i la seva vida familiar, portada en un entorn tan singular com és una comuna que es va fundar als anys setanta.

El viatge de Shuna

El jove hereu Shuna viu en una terra erma i hostil, i passa els dies observant amb desesperació com la seva gent treballa fins a l’esgotament, recollint l’escàs gra que creix als camps. Un dia, un misteriós ancià arriba al poblat després d’un llarg viatge, i, moribund, li parla d’unes llavors daurades amb la capacitat de dotar d’abundància les collites.

Si les vol, però, haurà de pagar-ne el preu: les llavors es troben a l’indret on neix lluna i retorna a morir, on la terra anuncia la seva fi, un lloc del qual ningú ha tornat mai per explicar-ho. En Shuna, esperançat davant la idea de posar fi a la fam del seu poble, emprèn un perillós viatge cap a l’oest.

La travessia infinita

El 14 d’abril del 2015 en Jeremias Mateo i el seu amic Salvi Martín van patir un accident terrible escalant el Triangle de Tacul, un cim de 4.248 metres als Alps. En Salvi va morir a l’acte i en Jere, malgrat les greus lesions, va sobreviure. Va haver d’aprendre a conviure amb les seqüeles físiques i mentals de l’accident. Va començar a anar a la piscina com a part de la seva rehabilitació i allà va conèixer la Maria, una entrenadora de nedadors amb diversitat funcional que li canviaria la vida.

Aquesta és la història de com va aprendre a superar les adversitats i, quan tot semblava impossible, continuar mirant endavant i avançant fins al punt d’enfrontar-se a reptes titànics que només un grapat nedadors al món, amb discapacitat o sense, poden afrontar.

L’arbre i jo

La Mariavebaixabé té una relació molt especial amb l’avi, que l’ha cuidada des de petita perquè els pares sempre treballen. El iaio és un home feliç i ben original: pinta, esculpeix i inventa coses; però, sobretot, està enamorat dels arbres. La neta l’observa, l’imita i se l’estima amb tot el cor. Sense adonar-se’n, ha après de l’avi veritables lliçons de vida, d’una vida que no s’imagina sense ell.

Escola italiana

Escola italiana (2003) és una paròdia de les edicions crítiques: una antologia fictícia de textos presumptament italians, dividida en tres parts i amb un estudi introductori de Luca M. Rota.

Amb aquest llibre, Josep Pedrals va assentar les bases de la seva poesia irònica i captivadora, que enganxa els lectors amb la seva manera desmenjada de revelar veritats fondes.

Xerrar boig

Ras i curt, la lectura d’aquest centenar d’articles publicats als diaris Última hora i Menorca entre 2012 i 2020 traspuen de manera admirable la seva personalitat, i ens la retornen amb una frescor sorprenent: sembla talment que l’estiguem sentint.

Ens parla de la seva Menorca, però alhora ho fa de qualsevol altre indret o societat, perquè vivim en un món cada cop més global, uniformitzat, banal i domesticat, vet-ho aquí.

Serafina a l’escola

La tornada a l’escola ja és aquí! La nostra Serafina es retroba amb tots els seus amics, però també coneix els seus nous companys, entre ells, en Pau, d’alegria encomanadissa. La Violeta, la mestra, dona la benvinguda als alumnes, i a l’aula deixa que cadascú progressi al seu ritme. Quan arriba l’hora del pati, la Serafina i la seva colla descobreixen una zona de jocs fantàstica. Després toca gimnàstica, seguida d’una classe d’expressió artística. Però quan sona el timbre, ja és hora de tornar a casa. Definitivament, ningú s’avorreix en aquesta escola, i la Serafina frisa perquè arribi l’endemà per a tornar-hi!

L’internat

Quan tropes hostils envaeixen la ciutat veïna, el Paixa, un jove professor de llengua, decideix anar a buscar el seu nebot de tretze anys a l’internat on estudia, ara en plena zona de guerra. La missió els posarà tots dos a prova: per tornar a casa, hauran d’aventurar-se en cruents camps de batalla, travessar fronteres movedisses i forjar aliances incertes enmig d’un paisatge urbà apocalíptic.

Aquesta lluita desesperada contra la por i la destrucció no només estrenyerà el vincle que els uneix, sinó que ajudarà el Paixa a adonar-se’n a qui deu veritable lleialtat.

Som: totes les coses que som

Som simpàtics o rondinaires, generosos, rebels… Cadascú és com és. No som simplement la suma de les nostres cèl·lules, som molt més: som el nostre cos, som energia, som la nostra terra i la gent amb qui passem més temps. Som moltes coses que al llarg de la nostra vida ens van construint com a individus únics i especials. Som qui som!

Actual

Practicar el joc de paraules suposa explicitar l’arbitrarietat del llenguatge. El significant i el significat es poden desimantar o reimantar perquè som nosaltres els pastors de la parla i el diccionari i no a l’inrevés. Volem el que comença per un silenci i acaba amb una incògnita: l’homo loquax, l’hàpax o la vida. Aspirem al ridícul i a la gratuïtat de la vida. Truquem les regles del joc amb la gran il·lusió de l’idio(ta)lecte. Si la llengua és el sexe, el joc és l’erotisme i el món s’acaba, cavallers…, al morat!