Els nens necessiten créixer lliures dels estereotips i condicionants que els fan menys feliços i capaços. Hem d’ampliar-los les possibilitats de ser i estar al món; crear una nova masculinitat, positiva i diversa, que porti els nens a estar connectats amb el seu cos i, sobretot, amb les seves emocions, que és on radica la seva veritable força interior.
Aquest és el llibre que els nens necessiten per ser ells mateixos.
Soc més de l’oest, lo #PostuLlibre2 del Sr. Postu, lo noi emmascarat amb barret de l’Aplec del Caragol, dinamitzador solidari i rei a les xarxes de Lleida i Ponent des dels seus comptes de Postureig de Lleida (ambaparà!). Descobreix la part més humorística (lo p*to postureig, lleidatà per a principiants, si lo món fos a la lleidatana, l’amor entre l’Antònio i la Pepita… i molt més), la part més solidària (les #PostuXapes, els actes del Sr. Postu i les col·laboracions amb desenes d’entitats benèfiques), la part més #Lleidatanament i #Ponentinament divulgativa (una imatge de cada municipi de #Ponent… i en color!) i la resta de vivències, ocurrències i opinions del Sr. Postu. MÉS humor, MÉS solidari i MÉS #Lleidatanamentposturil! A-Postu-flant!
Un cap de setmana de festa en una cabanya remota és just el que la Mackenzie necessita per relaxar-se amb els seus amics. Però una boja nit de diversió acaba tràgicament amb dos assassinats.
No hi ha cap senyal de lluita i l’entrada no ha estat forçada. La sospita, doncs, recau en els cinc supervivents. Algú està mentint. I si l’assassí encara no ha acabat?
A Sara i els silencis, la música ho inunda tot. És la sensualitat de la dona que s’alça i resisteix. És la passió que batega sota les cuirasses. És la melodia sanadora. És la fraternitat a la sala d’espera d’un
hospital. I és l’atzar dels llaços familiars.
Durant massa anys, la Sara ha tingut a dins la melodia dels que callen perquè els altres puguin cantar. Quan el silenci amenaça d’apagar els seus anhels, la Sara busca retrobar-se amb qui va ser: una jove amb talent per compondre que va renunciar a la seva prometedora carrera per deixar pas a la del seu marit. Ara que la música torna a ser el seu batec vital, la Sara reprèn la composició d’una obra inacabada que volia dedicar al seu pare. A falta d’inspiració pròpia, demana l’ajuda de qui va ser el seu mestre, l’exigent i rondinaire Josep. Hi accedeix, però amb una condició: que la Sara aculli com a deixeble la Cristina, una noia de qui la separen vint anys i amb qui en principi no comparteixen res. Però l’amistat salva totes les barreres: un cop la Cristina entri a casa seva, la Sara trobarà les notes adequades per pintar de color la seva nova vida. Maria Escalas ha escrit una novel·la d’una emoció esclatant i perdurable. Una oda a aquells que, després de tant silenci, s’alcen per prendre la paraula.
L’ofici narra el llarg camí de l’obra inèdita fins a la publicació. Consta de dues parts: El llibre invisible i El diari invisible. Des de ben jove Dovlatov sabia que hauria de triar entre l’entusiasme soviètic i el silenci. Però no ho va acceptar mai. No volia renunciar al seu dret a publicar. I als trenta-set anys, va decidir marxar de l’URSS. Un cop instal·lat als Estats Units, va aconseguir finalment publicar la seva primera obra.
El llibre invisible és un retrat àcid i alhora ple de tendresa de la societat literària a Leningrad, d’una rica i diversa realitat cultural paral·lela. Amb el seu estil lacònic, ple de sarcasme, relata els seus esforços per trobar una escletxa al mur de la censura. Hi ha escenes d’una comicitat sorprenent, cartes farcides d’absurditat burocràtica i Dovlatov, fins i tot, s’atreveix a demanar explicacions al KGB.
El diari invisible és el procés d’adaptació de Dovlatov a la ciutat de Nova York. Uns amics l’enreden en l’aventura delirant de fundar un setmanari per a la comunitat russa dels Estats Units. Les dificultats de finançament, la competència i el xoc de personalitats aniran complicant les coses. Mentrestant mira de posar una mica d’ordre a la seva vida i millorar el seu anglès. Tot plegat, una història itinerant on mana la picaresca, l’acceptació estoica del destí i l’ambició literària.
Un altra manera de conèixer Catalunya, formatge a formatge, paisatge a paisatge. Els productes artesans són conseqüència de l’espai que els ha vist néixer, i els 50 formatges d’aquesta selecció ens mostren les històries personals que hi ha al darrere de cadascun d’ells i ens conviden a visitar els indrets que envolten les formatgeries.
De la Costa Brava a l’Alta Ribagorça, del Maresme al Segrià, dels Pirineus a les Terres de l’Ebre, aquest llibre és un viatge ple de sabors, una veritable enciclopèdia dels formatges artesans de la nostra terra.
Richard, un professor de Filologia clàssica jubilat, porta una existència rutinària fins que casualment a Alexanderplatz (Berlín) observa uns refugiats africans en vaga de fam. Això li fa recordar la seva pròpia condició, quan va haver de fugir de Polònia durant la Segona Guerra Mundial, i s’implica en el destí d’aquestes persones: travades en el laberint burocràtic, assetjades per la policia i la justícia, rebutjades per la societat que els hauria d’acollir. Però l’Europa que veurà reflectida en els seus ulls –un vell continent, culte, satisfet, insolidari– no li agradarà gens. Erpenbeck teixeix una trama de preguntes sense resposta, de vides sense destí, de passats sense redempció, amb una escriptura madura i un estil inimitable. Les formes del verb anar és, en tots els sentits, una obra del nostre temps, profunda, trasbalsadora i compromesa.
Novel·la guanyadora del Premi Strega Europeu i finalista del Premi al Millor Llibre Alemany.
John Millington Synge, un dels més grans dramaturgs irlandesos del segle xx ―i, probablement, el més original―, va ser, també, un dels escriptors de viatges més fascinants de la centúria. En els seus llibres de viatges va trobar una manera d’escriure sobre Irlanda profundament intuïtiva, però alhora clarament antiromàntica; la lenta desaparició d’aquell món l’imbuïa de malenconia, i, tot i estimar obertament els indrets isolats i la seva gent, renuncià a idealitzar-los. A Connemara, Synge viatjava acompanyat del pintor Jack B. Yeats, germà petit del poeta W. B. Yeats. En canvi, Synge va viatjar sol per Wicklow i l’oest de Kerry. Aquest llibre, publicat originàriament amb el títol de Viatges per Wicklow, l’oest de Kerry i Connemara, va aparèixer el 1910, un any després de la mort de l’autor a trenta-vuit anys.
Synge va treballar la llengua com si fos argila i va crear ritmes i frases d’una quietud i una sensualitat sorprenents. En el seu relat d’una Irlanda sota la pressió de la modernitat, donà compte de tot el que subsistia d’un món antic, un món on va trobar tresors que calia conservar. Creà un estil de prosa d’una bellesa perdurable, en acordança amb els indrets remots per on vagarejava. Ja sigui en la seva literatura de viatges o en el seu teatre, Synge continua essent una de les figures amb més talent i més captivadores de la renaixença literària irlandesa.
Llegeix aquest llibre amb moderació. No ho facis de cop.
Llegeix-lo i atura’t, observa’t i recordaràs haver viscut una cosa similar, entendràs que ho estàs vivint ara.
A les ciutats amagades són quinze miniatures que ho expliquen tot, quinze contes que redueixen la vida a la seva unitat de comprensió mínima, quinze històries on el detall i l’essència es troben.
Per portar una vida sana i ordenada, és imprescindible disposar d’un estat emocional estable per fer front al que ens passa diàriament. Això és possible si sabem fer front als fets traumàtics. Per què tot sovint preferim mentir-nos a nosaltres mateixos en lloc d’assimilar una veritat dolorosa? Amb quins mecanismes ens protegim emocionalment i quines són les seves conseqüències per al nostre benestar i el dels que ens envolten? Per evitar el patiment psicològic, tots recorrem a certs mecanismes de defensa que portem al nostre pack genètic, però també a la creació de «postveritats» o mentides emocionals, que són fruit dels nostres diàlegs interiors. Aquest llibre ens ajuda a submergir-nos en aquests diàlegs i ens mostra com prenem decisions a partir dels relats manipulats de les nostres diferents veus interiors. Si som capaços de detectar aquests processos, fer-los conscients i crear una comunicació interna més coherent, tindrem l’oportunitat de créixer com a éssers humans, millorar la nostra vida i ajudar els altres en el seu camí.