Categoria llibre: Adults

La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc —la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en la gestació assistida d’una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l’amant coneguda en un bar? ¿I què farà ella a la gàbia?

Tres dones poden ser sotmeses per separat, però juntes són una arma mortal. Torna la millor Camilla Läckberg amb un thriller excepcional i addictiu sobre la venjança i el poder femení.

L’Ingrid va renunciar a la seva carrera professional per tenir cura de la seva filla, mentre el seu marit es convertia en cap de redacció d’un dels diaris més influents de Suècia. La Brigitta és mestra d’escola, tothom l’adora, però ningú no sap l’infern que viu a casa. La Victoria és una dona russa casada per internet amb un suec de poble alcoholitzat i, en la distància, explica contes de fades a la seva mare. A ulls del món, les seves vides són perfectes, però totes tres viuen sotmeses a la voluntat i al desig dels seus marits. Fins que arriba un dia que, sense haver-se conegut, troben el pla perfecte per aconseguir la llibertat.

L’Ígor pensa que aquest vell vestit de milicià serà la sensació en la festa de disfresses.                                                 Però quan s’ho posa, es pren un conyac i surt al carrer vestit així, comencen a succeir coses estranyes. Molt estranyes.

Tot està més fosc i buit. La gent ho mira amb veritable terror. Qualsevol cosa que diu pot ser escoltada per algun espia. Aviat descobreix que aquest vestit li permet viatjar en el temps. En concret, a la Unió Soviètica de l’any 1957.

Aquest passat no s’assembla en res al passat nostàlgic que a vegades evocava la seva mare… Encara que és cert que en ell l’Ígor resoldrà misteris, es ficarà en embolics i s’enamorarà d’una dona enigmàtica.

Però qui ha ficat a l’Ígor en aquest embolic? Un misteriós jardiner. El jardiner de Ochákov.

A l’Hamburg del 1919, just superada l’època més fosca després de la Primera Guerra Mundial, la jove Henny somia convertir-se en comadrona. De família burgesa, viu a l’ombra de la seva mare i, juntament amb la Käthe, d’origen més humil, emancipada i comunista, acaba d’iniciar la seva formació a l’hospital. Les acompanyen dues noies més: l’Ida, rica i mimada, amaga una ànima rebel sota capes de convencions, i la Lina, progressista i cultivada, s’ocupa del seu germà des que van quedar orfes.

Malgrat les diferències, les quatre noies es faran amigues inseparables. Juntes creixeran i s’enfrontaran als cops i les alegries del destí: bodes concertades, desafiaments laborals, felicitat i pèrdua; i juntes veuran també com es transforma el món, el final de les llibertats i la terrible amenaça nazi. Fets grans i petits que queden entrellaçats, sempre, pel fil de l’amistat.

La Reina, una dona acostumada a prendre totes les decissions, rep una trucada que ho pot
canviar tot: algú pretén obrir la tomba del seu pare, mort en estranyes circumstàncies a
Conques, un poblet del Pallars Jussà, fa quaranta-quatre anys abans. En un moment en què la seva
pròpia vida passa per algunes complicacions, inicia un viatge al Pirineu per enfrontar-se al seu
passat i amb la sorprenent història d’en Josep Gené, que ens durà fins al 26de gener de
1939, el dia en que Barcelona va ser ocupada per les tropes de Franco.

Un dia de vencedors i vençuts.

Barcelona, tardor de 1898. Un jove suís, Hans Gamper, arriba en tren a l’estació de França. La ciutat bull d’activitat i ell, per primera vegada en molt de temps se sent feliç. Només troba a faltar una cosa: el futbol. N’era campió a Suïssa, però aquesta nova pràctica anglesa, tan de moda a Europa, no acaba de quallar a Barcelona. N’ha parlat amb uns amics, i tot i que al recinte del velòdrom de la Bonanova alguns britànics i els del Català s’hi entrenen, a tothom li sembla una curiositat excèntrica.

Però la il·lusió i determinació d’en Gamper no té límits. Un anunci al setmanari Los Deportes i, el novembre de 1899, el Foot-Ball Club Barcelona queda constituït. Més que un club, un espai de llibertat i democràcia, d’esperit cívic, on gent de tot arreu se senti barcelonina.

A vegades les casualitats es fan còmplices dels desitjos. La Costanza i el Mauro portaven mitja vida esperant-se fins que una trobada imprevista en la Gran Via de Madrid va tornar a unir els seus destins.
La Costanza, acabada de separar del seu marit, advocada en un prestigiós despatx, tenia entre mans la defensa d’un important banquer, una circumstància que li absorbia totes les hores del dia. El Mauro, el pare Mauro, acabava de tornar de Roma per a escometre un treball encarregat per l’arquebisbat de Madrid.

Malgrat les seves circumstàncies i amb tots els vents en contra, ressuscita la història d’amor que la  Costanza i el Mauro van viure vint anys enrere. Ara hauran de decidir entre deixar-se portar pels seus sentiments o resignar-se davant les seves contradiccions.

“Una vegada vaig tenir set anys, aviat en tindré setanta.” L’Any del Mico està a punt de començar. I Patti Smith, des d’un motel de Santa Cruz, es prepara per a un estrany periple. A poc més d’una hora en cotxe, un gran amic en comença un altre des de la seva habitació d’hospital. Ja fa uns anys que els qui més s’estima cauen com fulles a la tardor -aquells que delimiten els contorns d’una vida i fan del món un lloc comprensible.

Sap que hauria d’anar-los a veure abans no sigui massa tard. Però també necessita preparar-se per a un món sense ells. L’ha de sondejar, creuar-lo de cap a cap, fer-se’l seu. Així es com omple el seu Any del Mico: de Califòrnia a Kentucky passant per Nova York, Lisboa, Tucson, México DF o la capital del somni, l’Ayers Rock. Un llarg viatge físic i oníric a través dels records i les èpoques. I de companys inoblidables com Sam Shepard, Lenny Kaye, Sandy Pearlman o l’enigmàtic Ernest.

Els noms epicens són aquells que, com Claude o Dominique, tant poden ser femenins com masculins. En aquesta història en Claude és ell i la Dominique és ella. Ell s’entossudeix a casar-se amb ella i, després d’endur-se-la a viure a París, s’entesta encara més a deixar-la embarassada. Finalment neix la seva filla, a qui posen el nom d’Épicène, agafat d’una obra teatral de Ben Jonson –coetani de Shakespeare– i que també és un nom epicè.

Quan neix la criatura, l’obsessió procreadora del pare es converteix en indiferència cap a la filla. Arrossegat per una ambició social també fora mida, convenç la seva dona perquè es faci amiga d’una parella de l’alta burgesia financera, la Reine i en Jean-Louis, les filles dels quals van a escola amb l’Épicène. Una parella amb qui en Claude manté un antic vincle secret en forma de greuge.