Las que no duermen NASH

La psicòloga forense Nash Elizondo documenta l’origen d’una llegenda sobre bruixeria en l’avenc de Legarrea, en una de les Valls Tranquil·les de Navarra, però quan descendeix a l’avenc el que troba és el cadàver d’una jove desapareguda tres anys enrere, Andrea Dancur; un cas que va commocionar el país sencer, i pel crim del qual una dona compleix presó.

És març de 2020, i la troballa i les noves pistes obliguen a reobrir una recerca que aquesta vegada es desenvoluparà en dos plans distints: d’una banda, a través del mètode científic, i per una altra, mitjançant l’aprofundiment en la psicologia dels implicats i el coneixement dels misteris ancestrals.

La passadora

Acabada la Guerra Civil, a Bescaran, un poblet de l’Alt Urgell, els del bàndol guanyador dominen el poble i la família de la Sol les està passant magres perquè el seu pare ha hagut de fugir i refugiar-se a França. Un dia, en un camí d’alta muntanya, topa amb un perillós contrabandista i és testimoni de com viola i assassina una jueva que fugia de la guerra d’Europa.

Després d’això, és ella qui ha de fugir i amagar-se entre un grup de contrabandistes a Andorra.

El niño que perdió la guerra

Madrid, hivern de 1938

Clotilde, una artista gràfica que dibuixa caricatures per als diaris republicans, assisteix a Madrid als últims mesos de la Guerra Civil. La caiguda de la República és imminent, per la qual cosa el seu marit, militant comunista que treballa per als russos, decideix enviar a Moscou al seu fill Pablo, de tan sols cinc anys, en contra de la seva voluntat.

Moscou, primavera de 1939

Allí és rebut per la seva nova família que, commoguda pel seu tràgic exili, acull amb afecte a un nen exhaust i malalt. Anya no dubte en cuidar de Pablo com si fos el seu propi fill, sense fer distincions amb Igor, el seu germà d’adopció.

Todas las princesas mueren después de medianoche

31 d’agost de 1997 al matí, en una casa residencial en un barri suburbà, una mare està planxant la roba quan la televisió dona la notícia: Lady Di va morir anit.

Al mateix temps al bany, Lulu, el seu fill de 8 anys, es pinta els llavis i s’imagina besant al seu veí. Per part seva, Cam, en plena adolescència, amaga al seu nòvio a la seva habitació mentre sonen les cançons de moda.

Quant al pare, acaba d’arribar a casa, no ha dormit aquí.

No dormiràs

El Palau de la Música Catalana acull l’estrena de la gira mundial de l’exitosa Orquestra Filharmònica de Barcelona, dirigida per Víctor Alemany. En plena actuació, la icònica lluerna modernista que presideix la sala de concerts esclata en mil bocins i en cau, a plom, un home penjat amb una soga al coll. L’explosió provoca el caos, i el pànic s’apodera del públic que omple el recinte.

Aquest serà només el primer d’una sèrie de fets que se succeiran a les diferents capitals on l’orquestra actuarà. L’encarregada d’investigar-los serà la sergent Martina Roca.

El secreto de la asistenta

És difícil trobar a algú que et doni treball sense preguntar massa sobre el teu passat. Així que li agraeixo a l’univers que, miraculosament, els Garrick m’hagin donat ocupació netejant el seu impressionant àtic amb vista a tot Manhattan i preparant-los menjars sofisticats en la seva immensa cuina. Puc treballar aquí durant un temps, ser discreta fins a aconseguir el que vull.

És gairebé perfecte. No obstant això, encara no he conegut a la senyora Garrick ni he pogut veure el que hi ha dins de l’habitació de convidats. Estic segura que la sento plorar. Veig les petites taques de sang en el coll de les seves camisoles blanques quan faig la bugada. I, un dia, no puc evitar trucar a la seva porta. Quan aquesta s’obre lentament, el que veig ho canvia tot…

Cornèlius, l’almogàver

Al segle XIII, en una època de conquestes i fervor religiós, Cornèlius Papapoulus, nascut a la noble ciutat de Famagusta, veu la seva vida marcada per una sèrie de renaixements que el transformen profundament.

Després de conèixer Ramon Llull, Cornèlius s’uneix als temuts almogàvers, liderats per Roger de Flor, per lluitar en les històriques campanyes contra els otomans que assetjaven Constantinoble.

Salvador Puig Antich, cas obert

Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa quaranta anys. Amb l’ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l’acusat.

Aquesta és una de les colpidores revelacions que el periodista Jordi Panyella fa després de furgar en el sumari original i entrevistar-se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci d’anys.

Punxa de temps

Raimon és un observador perspicaç d’una societat que es mira amb esperança el futur, amb un procés autonòmic que comença a consolidar-se tant a Catalunya com al País Valencià, malgrat la dura resistència a la llengua i la cultura pròpies.

Alhora, també emergeix el costat més personal de l’home que s’acosta als cinquanta anys, que viu de prop la presència de la mort i la malaltia, que celebra l’amor compartit amb la seva inseparable Annalisa, l’amistat vigorosa i els viatges a Roma, Nova York, París o Xàbia.

A la raó

A la raó és un llibre de poemes fins ara inèdit que Enric Casasses ha guardat uns anys al calaix; només l’havia donat a conèixer, en part, als recitals. El llibre té dues parts. La primera, «A la raó», comprèn 48 poemes acompanyats amb unes quantes notes de l’autor. La segona, «A taula», són 18 poemes, majoritàriament en prosa.