El Fondo : la historia de Ray Dalio y Bridgewater, el fondo de inversión más exitoso del mundo

Quan Ray Dalio va anunciar en 2022 que es retirava de l’empresa que havia creat cinquanta anys enrere, la notícia va acaparar titulars a tot el món. Dalio havia forjat una aura d’admiració i fama gràcies a l’espectacular èxit de la seva signatura i al misticisme que alimentaven les seves aparicions en mitjans, les seves relacions amb famosos i el seu best seller Principis.

Transparència total, èxit financer, meritocràcia, amenaces, toxicitat, traïció, relacions especials amb polítics i alts càrrecs de l’FBI… En aquest llibre, el guardonat periodista Rob Copeland recorre a centenars d’entrevistes i fonts internes per a revelar el que realment ocorre després de les portes de Bridgewater, desmantellant el mite que envolta a Dalio i al seu cercle més pròxim.

Tango satànic

Sota la intensa pluja i l’atmosfera ombrívola d’un petit poble rural, en una Hongria encara sota el jou comunista, els habitants esperen l’arribada imminent de l’Irimiás. Sembla l’única figura capaç de generar certa esperança en el claustrofòbic infern amarat de pàlinka d’una colònia d’on tots volen escapar. Resseguint els fils de la xarxa que enllaça els diferents vilatans, Krasznahorkai s’endinsa en la seva desesperació personal i en va destriant les capes en una prosa hipnòtica, rítmica i abassegadora, un text absorbent que ha viscut durant anys com una obra de culte i s’ha acabat convertint en tot un clàssic modern de la literatura europea, que finalment podem llegir en català.

La Campana

Imber Court s’ha convertit en un port segur per a les ànimes inquietes que busquen tranquil·litat. Aquí hi viu una petita comunitat laica al costat d’una abadia. Però la plàcida vida de la comunitat es veu alterada per l’arribada de la jove Dora Greenfield, l’esbojarrada dona d’un dels residents. Per altra banda, el líder espiritual de la comunitat, en Michael Meade, es debat entre l’anhel de viure moralment i les seves inclinacions sexuals. El destí dels personatges, atrapats en una xarxa de desitjos i pulsions, s’entrellaça amb la llegenda de la campana de l’abadia, que diuen que es va enfonsar al llac fa segles.

La Llogatera de Wildfell Hall

Després de dècades d’abandonament i silenci, la ruïnosa mansió de Wildfell Hall ha estat llogada per una dona sola amb un fill a càrrec seu. La presència de la nova llogatera desperta immediatament la curiositat de tot el poble: qui és aquesta dona misteriosa, distingida i solitària, que defuig qualsevol contacte social?
Mentre la dama es converteix en l’objecte de les murmuracions dels veïns, el jove Gilbert Markham no pot evitar sentir-se fascinat per ella i pel seu passat enigmàtic, que, malgrat totes les tafaneries que circulen al seu voltant, és encara més terrible i tortuós del que es poden imaginar.

Amb ulls de romànic

Hi ha mirades que no s’obliden. Que et segueixen pertot arreu. El Crist de Taüll podria ser la nostra Mona Lisa?

Amb ulls de romànic proposa un viatge fascinant per l’art català dels segles XI al XII y XIII, tan rellevant i universal com sovint poc valorat o no prou explorat. Murs coberts amb colors llampants, extraordinàries escultures de fusta o prodigiosos claustres esculpits -on l’ànima troba pau i camins de fantasia- ens traslladen als anys fundacionals de Catalunya, i alhora són una constant font d’inspiració per a artistes i espectadors contemporanis.

L’Hort de les Ànimes

Durant una tòrrida matinada d’agost a Doldellops, una ciutat petita del Camp de Tarragona, apareix el cadàver nu i amb signes de violència del sacerdot Bernat de Cruïlles a l’hort de la rectoria, mentre tots els veïns busquen amb neguit un nen de set anys que ha desaparegut. Un sentiment de terror envaeix tota la població, que no sap si hi ha alguna fatídica relació entre tots dos successos.

Mentrestant, l’equip de la sergent dels Mossos d’Esquadra Mirella Blasco, en quadre per les vacances, investigarà la mort del capellà contradictori i carregat de secrets, en un barri que des de la seva arribada no ha parat de degradar-se.

Houston, Houston, ens rebeu?

Tres astronautes viatgen a bord de la Sunbird quan una tempesta solar malmet el casc i els llança a la foscor de l’espai. Són rescatats per la Glòria, una nau espacial pilotada per un grup de dones astronautes. A bord, són informats que es troben, aproximadament, tres-cents anys en el futur.

A poc a poc ens assabentem que la Terra va patir un cataclisme global devastador; una plaga que va arrasar la població masculina i la va reduir a zero en pocs anys. El nou món, format únicament per dones, es reprodueix mitjançant el clonatge. Sota una aparent pau, els tripulants de la Sunbird descobriran que potser no tenen lloc en aquesta nova societat.

Dones cineastes : l’altra cara de l’espill

Quantes dones directores de cinema coneixes? La noció de l’estat femení dona com a resultat una sensibilitat estètica o ètica diferent? Teniu a les mans un recull d’articles que ens descobreixen dones cineastes d’arreu i de diferents èpoques. Amb l’objectiu bàsic i primigeni de donar-les a conèixer, s’ha reunit un grup de col·laboradors entusiastes i compromesos que ens parlen d’Alice Guy, Germaine Dulac, Elvira Notari, Esther Shub, Leni Riefenstahl, Maya Deren, Kinuyo Tanaka, Ida Lupino, Agnès Varda, Chantal Akerman, Rita Azevedo, Claire Denis, Kathryn Bigelow, Kelly Reichardt, Charlotte Welles, Laura Citarella i Carla Simón.

En efecte, es tracta d’una nòmina de cineastes molt variada: de l’època muda, avantguardistes, clàssiques, modernes i contemporànies; i en tenim d’europees, estatunidenques, una japonesa i una argentina. És un projecte en el qual s’aposta clarament per la psicologia de l’individu, que és, per definició, inaprehensible, i d’aquesta manera es desafia aquella tradició que sempre ha equiparat saber i poder amb la submissió del singular a l’universal.

Comptat i debatut, del que es tracta és de poder gaudir de múltiples perspectives complexes i portadores d’universos creatius personals. Justament, des d’aquesta òptica es podrà arribar a comprendre el que seria una hipotètica mirada femenina, que per força ha de ser individual i, per tant, diversa. Cosa que només es pot aconseguir dedicant l’atenció que es mereixen les protagonistes d’aquest relat, per a descobrir així la que és, literalment, l’altra cara de l’espill.

Les autores i autors d’aquest volum són: Anna Salomé, Arnau Martín Camarasa, Belit Lago, Dani Morell, Eulàlia Iglesias Huix, Fèlix Edo Tena, Florenci Salesas Pla, Guillermo Triguero, Jordi Conill Salomé, José Antonio Bracero, Júlia Gaitano i Mendizábal, Martina Vilella Cuadrado, Maties Tugores Pons, Pilar Alfonso, Shaila García Catalán i Yoel González Uribe. Està coordinat per Fèlix Edo Tena.

Poemes de resistència

La dècada dels quaranta del segle xx és una de les més sinistres de la història de Grècia, i també de la humanitat. Iannis Ritsos la va viure en carn viva, amb dolor i compromís.

La dictadura de Ioannis Metaxàs, l’Ocupació durant la Segona Guerra Mundial, el posterior alliberament del país i el desencadenament de la Guerra Civil marquen la trajectòria personal, política i creativa del poeta.

Els versos antologats a Poemes de resistència ressegueixen el fil de la història de Grècia des del punt de vista excepcional de Ritsos. A part del testimoni històric que incorporen, tenen un gran interès per la diversitat de sentiments que presenten i per les maneres de modular-los.

Pastors i ramats : retrat d’un ofici que desafia el pas del temps

El món dels pastors és un món singular. D’entrada, tenen moltes estones de solitud, la qual cosa els porta a moments per pensar i per saber escoltar la vida. Al llarg dels segles han adquirit coneixements sobre paisatge, natura, remeis i cures per al bestiar; també han après a preveure el vent, la pluja i un munt de coses més. Actualment, però, se’ls escolta poc. Els darrers anys aquest ofici ha anat perdent pes en una societat que es mou a un ritme massa accelerat. Aquesta feina vocacional lligada a la terra sembla en vies d’extinció; un món que se’n va. Aquest llibre és fruit d’un feix d’hores compartides amb pastors, que ens expliquen les seves vivències i també la seva manera d’entendre la vida.