Tipus: Novetat

A vegades, t’adones que som incapaços de sobreviure en el nostre propi planeta, com si aquest món fos un escenari més de la nostra vida. Un foc a terra que acumula sutge de temps era temps, històries d’unes arrels cada cop més llunyanes i d’un futur radicalment diferent. Uns contes que reflexionen sobre la degradació del món rural i ens recorden que no estarem preparats quan vingui el temps.

En Bruce Pike, conegut com a Pikelet, creix en un petit poble d’una bellesa esfereïdora i salvatge on, a la nit, el rugit de les onades alimenta els seus somnis d’aventura. És un adolescent solitari i introvertit fins que topa amb en Loonie, un noi de la seva edat que va pel mal camí, i es fan amics. En Loonie l’arrossega fins a la platja, territori que els seus pares li han prohibit trepitjar, i junts passen els dies, van a escola, fan campana i competeixen a veure qui aguanta més sota l’aigua.

Un dia, al mar, coneixen en Sando, un antic campió de surf de trenta-sis anys que ha viatjat per tot el món perseguint amb la seva planxa l’onada més alta, posant-se en llocs perillosos i en situacions extremes. Fascinats per aquesta llegenda del surf, els nois descobriran l’èxtasi de l’ofec, trencaran les regles, s’enfrontaran a perills que no poden ni imaginar i, sense adonar-se’n, rivalitzaran per l’atenció d’en Sando.

Aquesta antologia no només mira de recopilar els millors contes que Etgar Keret ens ha brindat fins ara, sinó que parteix d’una ambició més alta: aconseguir que els contes escollits mostrin el transcurs de la vida sencera d’un home típicament keretià. Les obsessions i inseguretats que neixen en el nen, que evolucionen en el jove i floreixen en l’home adult.

Tardor del 1986, en un monestir italià. El genial escultor Michelangelo Vitaliani, Mimo, exhala el seu darrer alè mentre els monjos el vetllen. Durant quaranta anys, però, hi ha viscut per «vetllar per ella». Ella és la seva darrera obra, una escultura pertorbadora que seguint les instruccions del Vaticà es guarda al monestir a recer de les mirades. Durant les seves últimes hores, en Mimo rememora la història de la seva vida, des dels orígens més humils fins a l’èxit artístic, però, sobretot, l’amistat amb la Viola, la independent, original i fantàstica Viola, l’única filla de la poderosa família Orsini.

Des del seu encontre d’adolescents i tot al llarg de la primera meitat del segle XX, seran testimonis de l’ascens del feixisme a Itàlia i les convulsions de la Segona Guerra Mundial, destinats a perdre’s i retrobar-se una vegada i una altra, lligats per una relació indefugible.

Els solcs de la veu és un llibre de poemes de caire meditatiu, on es fa present una passió pel llenguatge, pel silenci. L’obra està dividida en quatre parts, i les vertebra una contínua reflexió sobre la paraula poètica.

La Claire Lidman va morir fa catorze anys, però en Samuel, el seu marit, sempre s’ha negat a acceptar-ho. Quan un bon dia creu reconèixer el seu perfil en una fotografia feta davant de la basílica de Sant Marc, a Venècia, recorre al professor de psicologia Hans Rekke i a la policia Micaela Vargas per buscar ajuda. Tots dos es mostren escèptics al principi, però en Rekke descobreix indicis sorprenents.

És possible que la Claire segueixi viva? En aquest cas, què la va portar a desaparèixer? La frenètica investigació els durà enrere en el temps i, mentre la Micaela ha de fer front a les amenaces del seu despietat germà Lucas, en Rekke es veurà obligat a reviure dolorosos records del seu propi passat i a enfrontar-se, de nou, al seu terrible enemic de joventut, en Gabor Morovia.