Tipus: Novetat

Una tarda plujosa de novembre, un jove foraster de bona presència, tot just desembarcat, es presenta a la porta d’unes oficines al carrer Golden Hill: és el senyor Smith, amable, encisador, però estranyament propens a alimentar les sospites. I és que té a la butxaca el que sembla ser una lletra per mil lliures, una quantitat enorme, i no vol explicar per què la té, ni d’on ve, ni què pensa fer a les colònies amb tants diners.

De lectura addictiva i rica en el llenguatge i en la percepció històrica, Golden Hill, una sorprenent primera novel·la, tan farcida d’incidents com tot un prestatge de ficció convencional, és un llibre sobre el segle XVIII que té una trama que serpeja a cada capítol i que pinta un quadre fascinant d’una Nova York xocantment diferent del que després ha estat però ombrejada subtilment per la gran ciutat que serà, i ja com un lloc on un jove de paraula fàcil pot reinventar-se, enamorar-se… i trobar-se amb un munt de problemes. Francis Spufford va néixer el 1964. És l’autor de cinc llibres de no-ficció molt elogiats, qualificats en general pels crítics o bé com a «estranys» o bé com a «brillants», i molt sovint de totes dues maneres.

Ningú s’imaginava que l’esquerra independentista i anticapitalista arribaria a tenir mai tant de pes com per forçar un president de la Generalitat de Catalunya com Artur Mas, hereu polític de Jordi Pujol, a fer un pas al costat. Després de trenta anys treballant en l’àmbit municipalista, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha arribat al primer pla de la política catalana.

Es defineix pel seu caràcter assembleari, pancatalanista, ecologista, socialista i feminista; per estar a favor de la nacionalització dels bancs i en contra de la Unió Europea i de l’OTAN; i és formada per diversos moviments socials que provenen tant de la lluita estudiantil com de la desobediència civil. Una exdirigent catalana de Podem va dir al principi de 2015 que «l’estratègia de la CUP és més de formigueta, mentre que la de Podem és de tsunami». Aquest llibre parla amb alguns dels seus protagonistes i explica com ha funcionat aquesta estratègia, com han eixamplat una base social que semblava destinada a ser minoritària, amb quines contradiccions ha hagut d’enfrontar-se.

A Fuster per a ociosos, el periodista i escriptor Xavier Aliaga ha realitzat una brillant tasca per condensar la mirada única que atresorava el mestre de Sueca. Literatura, futbol, creació, festes, llengua, rock, poesia, país, joventut, pintura, filosofia o, per descomptat, política, conformen aquesta original antologia concebuda a còpia de fragments com flamerades. La lucidesa granítica, la capacitat argumental, el verb punyent, el rigor insubornable, l’escepticisme militant i el domini precís de l’idioma, fins i tot en els textos aparentment més irrellevants, proporcionen grans moments de glòria. El resultat és una porta d’entrada a l’univers fusterià. Una compilació bàsica i imprescindible, meravellosament il·lustrada per Aitana Carrasco, que ens ofereix una visió integrada d’un dels grans de les nostres lletres.

«No som més savis que els europeus que van veure com la democràcia cedia al feixisme, al nazisme o al comunisme al segle xx. L’únic avantatge que tenim és que podem aprendre de la seva experiència. I ara és un bon moment per fer-ho». Timothy Snyder, un dels intel·lectuals més prestigiosos dels Estats Units, planteja que la història ens ha de servir d’advertència per impedir l’avanç de la tirania en un moment en què l’ordre polític sembla amenaçat.

En aquest ampli i brillant conjunt d’assajos, la reconeguda i erudita activista Angela Davis exposa les connexions entre les lluites contra la violència estatal i l’opressió al llarg de la història i arreu del món, ens porta de tornada a la història dels fundadors de la lluita revolucionària i antiracista, però també ens porta cap a la possibilitat de la solidaritat i lluita interseccionals. Davis reuneix en les seves sempre lúcides paraules la nostra història i el futur més prometedor de la llibertat, posant importància en que el poble pot i ha de jugar. Tenint en compte que ha passat a Ferguson recentment i la contínua agressió israeliana al poble palestí, les seves paraules ressonen avui més que mai.

Davis discuteix els llegats de les lluites d’alliberament anteriors, des del moviment d’alliberament negre fins al moviment contra l’apartheid de Sud-àfrica. Destaca les connexions i analitza les lluites actuals contra el terrorisme estatal, des Ferguson a Palestina. Davant d’un món d’injustícia indignant, ens desafia a imaginar i construir el moviment per l’alliberament humà. I, en fer-ho, ens recorda que «la llibertat és una batalla constant».

Els jueus medievals van elaborar i redactar unes obres que parodiaven Jesús de Natzaret i d’altres personatges dels evangelis i de la religió cristiana. Aquestes biografies insultants porten per nom Maassé Iesu o Toledot Iesu, ço és, Fets de Jesús o bé Històries o Genealogies de Jesús, però, pel seu contingut i per la manifesta voluntat de capgirar la versió oficial dels textos canònics cristians, poden ser descrits com uns purs antievangelis. Aquests textos, que circularen de mà en mà en forma de pamflets, prengueren una forma definitiva a l’edat mitjana amb elements del Talmud i de les llegendes populars jueves, però existeixen dos fragments de versions primigènies d’època bizantina que, descoberts a la guenizà del Caire i escrits en llengua aramea, ens revelen aspectes nous d’aquesta literatura que tant va escandalitzar les autoritats eclesiàstiques de totes les èpoques. Aquí n’oferim la traducció catalana.

Arran dels fets violents que patí la ciutadania catalana durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, un grup de gent amant de la pau i les lletres ens vam veure amb la necessitat de fer alguna cosa en solidaritat amb les víctimes, perquè volíem estar junts, per intentar llepar les ferides. Així van sorgir els dos recitals Versos contra la violència a Sant Carles de la Ràpita i a Roquetes, els dies 7 i 8 d’octubre, amb més de setanta participants i quatre-cents assistents.

El cúmul d’emocions viscudes ens ha portat fins a aquest llibre, suma de sensibilitats i estils diferents, tots amb el desig de pau a les mans, de les Terres de l’Ebre i d’arreu del país, i de més enllà, perquè no ens importa l’origen, ni la llengua, sols el menyspreu per l’ús de la violència per imposar idees, perquè el paper sempre guanya la pedra. I, de ben segur, l’onada creada per aquesta iniciativa no s’atura encara.

La totalitat dels beneficis del llibre es destinaran a fer-ne arribar exemplars al màxim de centres d’ensenyament, perquè l’escola és una eina de tolerància i de cohesió, la llavor del futur que desitgem.

El llibre que teniu a les mans, Operació Urnes, és la crònica periodística de l’operatiu clandestí que va permetre que l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya hi hagués urnes als col·legis electorals i es pogués celebrar el referèndum d’autodeterminació. Així, a partir del testimoni dels cervells de l’operació i dels seus principals protagonistes, molts d’ells amb pseudònim, descobrirem una història increïble que supera qualsevol relat de ficció. A partir de milers de voluntaris es va crear una xarxa popular, organitzada de forma secreta i piramidal, que va fer possible que el tresor més preuat arribés al seu destí. Un relat que sens dubte restarà per sempre a la memòria col·lectiva de moltes generacions.

Addictiva. Sexy. Imparable La trilogia de Chloé Esposito es llegeix tal com es condueix un Ferrari: una vegada que comences, no pots parar.

A l’Alvie no li ha anat bé a la vida fins ara. Quan el destí li brinda l’oportunitat de robar la perfecta vida de la seva germana bessona, l’Alvie creu que pot abandonar, per fi, el seu deute amb la targeta de crèdit i la seva improductiva relació a tres bandes amb Tinder i Twitter. És una veritable pena que la Beth hagi de morir perquè els somnis de l’Alvie es compleixin…

Així comença una setmana salvatge en la qual l’Alvie trencarà cadascuna de les normes del que està bé i el que està malament. Ella, en el fons, mai no va tenir gaire respecte pels límits…Pot semblar una bogeria, però les regles estan per trencar-les, no?

Hi ha dates que, abans que arribin, ja se sap que no seran ben bé com les altres. Són jornades que apareixen senyalades amb un color propi en l’imaginari col·lectiu, diades de les quals es reprodueix, pertot arreu, en els indrets més inesperats, la xifra del dia i la lletra inicial del mes. Són un símbol compartit, una bandera que s’alça per damunt de la gernació enmig de la boira i que esdevé, de seguida, un crit escrit als murs, un estendard de pedra en el camí, la platja somiada on aniran a parar totes les ones de la llibertat. Per al poble català, l’1 d’octubre de 2017 és una d’aquestes dates que van arribar per a quedar-s’hi, per sempre, per a ser explicades als descendents i als que no van poder-les viure a cada lloc, perquè ja s’han guanyat, amb escreix, el seu espai d’honor a la pròpia biografia personal i col·lectiva de tants catalans i catalanes.

Un retrat magnífic, excepcional, on cada fotografia no és un retall de vida, sinó la vida mateixa. Les fotos recullen instants concrets, gestos expressius, mirades a vessar de contingut i els protagonistes que hi apareixen són la gent del carrer, amb tantes fesomies previsibles com cares que mai no ho hauries dit i que, ara, s’han alliberat del vel que en tapava la identitat.

El primer llibre de fotografies del referèndum català.

Les imatges recorren les capitals de les 4 províncies i Sant Julià de Ramis, on va votar el president.