Arxius: Novetats i recomanacions

La catastròfica visita al zoo

Falten pocs dies per a Nadal i la visita al zoo de la classe de la Joséphine ha estat una catàstrofe. Ningú no sap què ha passat exactament, però els pares de la nena estan decidits a descobrir-ho. Mentre la investigació avança, a poc a poc comprenem que una catàstrofe mai no arriba sola, que res no és el que sembla i que els esdeveniments poden fer un gir que ningú no s’esperava.

La catastròfica visita al zoo ens manté en fins al final. És una novel·la divertida i emocionant, plena de picades d’ullet a la nostra societat, la democràcia, l’educació inclusiva, i el paper que hi juguen els pares i els mestres.

Nunca mientas

A vegades, la veritat mata…

Tricia i Ethan acaben de casar-se i estan a la cerca de la casa dels seus somnis.

Mentre busca un llibre per a entretenir-se fins que pari de nevar, Tricia ensopega amb una habitació secreta que conté les transcripcions de les converses amb tots i cadascun dels pacients que va tractar la doctora Hali. I, quan escolta les cintes, descobreix l’aterridora successió d’esdeveniments que va conduir a la misteriosa desaparició de la psiquiatra.

Amb cadascuna d’elles, una nova peça del trencaclosques encaixa en el seu lloc, revelant lentament una inesperada i impactant xarxa de mentides.

Fins que Tricia arriba a l’última cinta. La cinta que revela tota la terrible veritat.

I llavors és massa tarda…

La hipocresia solidària: per què unes víctimes són menys importants que d’altres

La hipocresia solidària s’ha convertit en una arma del realisme polític. La guerra d’Ucraïna va demostrar que és possible donar refugi i assistir milions de persones sense que els serveis públics s’esfondrin, sense que es disparin les alarmes. Per què no es va fer el mateix amb altres conflictes com el de l’Afganistan, on els països de l’OTAN tenien tropes desplegades? Per què unes víctimes són menys importants que d’altres?

El reporter Agus Morales va viatjar per buscar respostes a través de la reflexió i la crònica periodística. El resultat és un llibre que no tan sols pretén pensar en el racisme, el supremacisme cultural, la islamofòbia, la geopolítica o el classisme, sinó que arriba a tocar-los i sentir-los per poder explicar-los d’una forma tant crítica com humana.

El gran viatge

Ajaguts al niu, els germans Corb suaven de valent i no paraven de discutir. Al bosc de Samala ningú no recordava un estiu tan calorós… I és per això que, quan la mare va proposar-los de fer una visita al castell on vivien els cosins i la tieta, als tres germans els va faltar temps per emprendre el viatge fins al mar tots sols!

Enlaira’t amb els germans Corb i riu amb les seves ocurrències! Uns simpàtics animalons que viuen al bosc de Samala, un indret on ningú no té pressa per créixer!

Palestina des de dins

Claus per entendre el conflicte de Palestina i la seva història, escrit des del terreny palestí i israelià per la periodista Cristina Mas. Així, combina geopolítica amb històries personals per conèixer, des dels seus inicis, tot el que cal saber sobre un conflicte llarg i amb moltes arestes.

Què ha canviat a la societat israeliana? Com s’explica la impunitat amb què opera Israel? Com s’ha transformat la societat palestina i com interpretar els atacs del 7 d’octubre de 2023? Cristina Mas busca respostes. Gent silenciada que viu en carn pròpia la guerra, l’ocupació i que, sense voler-ho, és ostatge del joc de peons pel control d’una regió estratègica del planeta.

Fantasmes

A causa de la malaltia de la seva germana Maia, la Catrina, d’onze anys, i la seva família es traslladen a la petita ciutat costanera Bahía de la Luna, una ciutat coneguda pel seu aire pur. En aquesta ciutat viu una gran comunitat hispana, cèlebre per les seves celebracions del Dia de Morts.

A Bahía de la Luna els fantasmes es retroben amb els éssers estimats, i van i venen entre els vius, sense que la seva presència provoqui cap mena de sorpresa o inquietud.

La Catrina haurà d’aprendre a deixar de banda les seves pors, tant pel bé de la seva germaneta com del seu.

L’última carta

Una de les novel·les romàntiques més destacades de la famosa autora de la sèrie Empiri, Rebecca Yarros.

Una última carta. Un últim desig: ves i cuida-la, sisplau.

Beckett,

Si llegeixes això, bé, ja saps què implica l’última carta. Ho has aconseguit. Jo no. Deixa de sentir-te culpable, tinc claríssim que si haguessis tingut la més mínima possibilitat de salvar-me, ho hauries fet.

Amb bons amics sento i penso millor

Què és una bona amistat? És normal sentir-se sol de vegades? Com puc caure bé als altres? He de dir sempre el que penso? Com puc encaixar en un grup? Per què hi ha gent que es burla dels altres?

L’adolescència és una etapa plena de canvis. Els amics es tornen més importants, però construir amistats sanes que ens aportin el que necessitem no sempre és tan fàcil com sembla.

Per això és bàsic aprendre a cuidar tant els altres com a nosaltres mateixos. En aquest llibre trobaràs eines per desenvolupar vincles sans i segurs, establir límits, enfrontar-te a la sensació de solitud i gaudir d’experiències per recordar tota la vida.

Què ens devora de nit

Enfrontar la caiguda de la casa Usher ha estat una de les guerres més terribles que l’Alex Easton ha lliurat mai. Ara, tot buscant una mica de pau, decideix fer cap a la cabana familiar, oculta al cor dels boscos gèlids i humits de Gal·làcia.

Un cop arriba a la casa, l’Alex descobreix que el masover ha mort en circumstàncies sospitoses. De seguida s’adona que un silenci d’allò més inquietant pesa com una llosa sobre la finca dels Easton, i que entre els veïns corre la brama que a la cabana s’hi ha instal·lat un monstre de llegenda esfereïdor.

Durant anys, l’Alex s’ha mantingut al marge de les supersticions dels vilatans, però aviat comença a créixer dins seu el neguit que una presència pertorba la casa… així com els somnis de tothom qui s’hi gosa allotjar.

Que mai no s’acabi

Un cant a la lectura, un homenatge a aquells llibres que no volem que s’acabin mai, a aquests llibres que ens acompanyaran sempre.

I, també, un homenatge a la criança, a aquestes vides que s’escriuen com s’escriu un llibre. Una mirada a aquests moments que no volem que s’acabin mai, a aquests moments que ens acompanyaran sempre.