Càndida Pérez i Martínez era una cupletista olotina que va triomfar al Paral·lel barceloní, d’on va fer el salt als millors escenaris europeus i llatinoamericans. Intèrpret de renom internacional i pionera de la composició musical, va posar banda sonora a algunes de les cançons més famoses i populars de Catalunya, com Les Caramelles, El noi de la mare o La Marieta de l’ull viu. Per això es considera que Càndida Pérez és la mare del cuplet català, el primer gènere musical de masses en català. Una creadora excepcional que descobrireu a les pàgines d’aquest còmic.
Arxius: Novetats i recomanacions
Donde no mueran las flores
Alma pot matar amb un sol murmuri. És una maga negra, encara que els carrers de Salines murmuren una altra cosa al seu pas: «bruixa».
Per a Silvestre, de sang i màgia verda, la vida és molt més fàcil. O això creu Alma, encara que en realitat, fa molt que es van retirar la paraula. I sí, Silvestre ha tornat al poble després d’anys estudiant a París, però les circumstàncies no podrien haver estat pitjors. Si per ells fora, els seus camins no tornarien a creuar-se.
No obstant això, quan es veuen obligats a col·laborar per a demostrar que mereixen el lloc de mag municipal, protegint els seus veïns de perills naturals i sobrenaturals, Alma i Silvestre descobriran que els dos alberguen ombres que cap d’ells sospitava, i que els sentiments que creien oblidats no estan tan extints com desitjarien.
El “Quattrocento” : arte y cultura del Renacimiento italano
En aquest il·luminador assaig, Rafael Argullol trasllada al lector al nucli artístic de la Itàlia del segle XV, la Toscana, en un moment crucial de la història. Les circumstàncies polítiques, econòmiques, socials i culturals del denominat Quattrocento van establir les bases d’un dels episodis culturals més transcendents de la nostra civilització: el Renaixement. Argullol analitza de manera rigorosa i amena les característiques plàstiques, arquitectòniques i literàries del període, així com les tensions culturals que la irrupció de l’humanisme va produir en la societat tardomedieval. Un acostament tan fonamental com suggeridor al lent però imparable adveniment de l’home modern.
Li dèiem Bebeto
Li dèiem Bebeto perquè tothom li cridava Bebeto i no ens importava quin era el seu veritable nom. No sabíem gran cosa d’ell. Només que era major que nosaltres i que sempre estava assegut en les graderies mirant-nos jugar. Sempre estava en les pistes. Sempre. Com les porteries o les ratlles gastades del terreny de joc. Com les flors que tornaven a créixer cada primavera entre les esquerdes del ciment.
Tot torna a començar
En un tancar i obrir d’ulls la Sofia passa de ser una arquitecta que treballa en un estudi prestigiós de Barcelona i que viu amb el seu gran amor, a sentir-se una fracassada amb el cor fet miques.
Entre els pitjors dies de la seva vida i l’hotel rural de Venaçon, un poblet inhòspit dels Alps Marítims, una única pregunta: «I per què no?». (Per què no tornar a començar?) Per què no donar-se l’oportunitat de ser una altra Sofia?
Encarregada improbable de gestionar les entrades inexistents de l’hotel, aviat es farà amiga de l’Ethan i en Julien. Tots dos l’ajudaran a curar les ferides de la seva vida a Barcelona i a retrobar-se amb sentiments i sensacions que creia oblidades.
A Venaçon, la Sofia hi viurà dies de descoberta, de petites felicitats en forma de mirades i somriures fugissers, d’excursions, de preocupar-se per no res. Però puntejant aquests dies lluminosos —perquè la felicitat no és mai completa ni perfecta— també hi
trobarà una tristesa insistent que ho pot engegar tot a rodar.
Assassinat al museu
Bonnie Montgomery és la millor detectiva del món.
Però ningú (excepte l’avi Banks) n’ha sentit a parlar…
Però sí que han sentit a parlar de Montgomery Bonbon, l’elegant detectiu que (deixant de banda la boina i el frondós bigoti) s’assembla sospitosament a una nena de deu anys.
Los Papeles de Harding
Elliot Weiner és brillant, doctorat en Columbia, llicenciat a Harvard, apassionat de la dansa Morris, expert en el molt oblidat president Warren Harding i, sobretot, un ésser humà mesquí, ridícul i desesperat. Després d’obtenir una beca de recerca, descobreix que la clau per a la seva futura glòria acadèmica jeu en un bagul replet de cartes eròtiques del vint-i-novè president dels Estats Units. La guardiana del tresor és Rebekah Kinney, l’anciana i formidable amant de Harding, atrinxerada en una mansió decadent de Hollywood. Però el que comença com una perquisició historiogràfica es converteix en una espiral d’obsessió, vergonya aliena, deliri sexual reprimit i autoengany pur. Elliot Weiner travessarà la línia del còmic, del patètic i del miserable, en una obra mestra en la qual es donen la mà la sàtira política, la cultura pop i el més corrosiu retrat de l’Amèrica decadent.
De peus a terra : regenerar el sòl i combatre la crisi climàtica i alimentària
En aquesta obra reveladora, l’autor ens convida a descobrir el paper essencial que el sòl juga en la nostra existència i en els grans reptes globals: la crisi climàtica, la seguretat alimentària i la pèrdua de biodiversitat. A través d’un enfocament científic, pràctic i personal, el llibre connecta temes tan diversos com l’agricultura regenerativa, la salut del sòl i la nostra qualitat de vida.
Amb un estil amè i rigorós, l’autor exposa per què els sòls són claus per mitigar el canvi climàtic i garantir el futur de l’agricultura; com els errors del passat en la gestió del sòl han afectat civilitzacions senceres; i proposa accions concretes i esperançadores per recuperar i protegir aquest recurs vital.
De peus a terra combina narracions personals, dades científiques i propostes pràctiques per despertar la consciència i passar a l’acció. No només és un crit d’alerta, sinó una guia per construir un futur més saludable, sostenible i equilibrat per a tothom.
El Cantar de Renardo
El personatge central d’aquest llibre, la guineu Renardo, és el protagonista de nombroses rondalles antropomòrfiques en tota Europa, però és tan popular a França que ha convertit un nom propi en el nom comú que reben les guineus. Sfar recupera el to de sàtira social de l’original i el perverteix introduint personatges reals de l’època —com María de França, la primera poeta en llengua francesa— i fantàstics d’altres tradicions —com el mag Merlín— per a burlar-se de la noblesa, retratar la hipocresia que envolta sempre al poder i denunciar la seva eterna cerca de bocs expiatoris.
Conillet de lluna
El conillet i la lluna tenen una relació especial; es comuniquen només mirant-se als ulls, encara que de vegades el conill escriu cartes a la sorra per a la seva amiga del cel. Un bon dia, una estrella fugaç impacta contra la lluna quan és plena, i per això aquesta perd un bocinet que cau a la Terra. Ella es posa molt trista, però el conillet recull el fragment perdut i es disposa a arreglar les coses. Ara bé, com pot un animal terrestre tornar-li quelcom a una lluna distant? Potser és possible amb l’ajuda d’una sèrie de jocs tradicionals.
Conillet de lluna es recrea en tota la bellesa i el detall de la tradició artística i dels jocs coreans alhora que els situa entre les nostres tradicions i objectes de fascinació. A qui no li agrada la lluna? O els conills?
Un llibre silent, delicat i preciós que captivarà els lectors de totes les edats per la bellesa de les pàgines i per una història universal.


