El Zoo del Mengele

En Mino és un caçador de papallones de la selva tropical i un amant de les aromes, els sons i la diversitat de vida de la jungla. Es guanya la vida recollint papallones peculiars amb el seu pare, però a poc a poc va observant com la seva comunitat està sent explotada i agredida per les principals companyies petroleres, que provoquen una massacre contra la seva família i amics. Amb el temps, el noi es transforma en un temut guerrer amb una set inesgotable de venjança. Al capdavant del famós Grup Mariposa, que té l’objectiu de centrar l’atenció del món cap a la destrucció de la natura a causa de les empreses multinacionals, en Mino surt al món i propaga el terror entre els grans empresaris que amenacen els espais naturals.

En aquesta novel·la, Gert Nygårdshaug combina de manera magistral una capacitat narrativa i una imaginació exuberants amb un drama d’alta tensió que descriu la realitat de l’Amèrica Llatina. El llibre tracta temes com ara l’imperialisme mediambiental, i es basa en les pròpies experiències de l’autor viscudes a la selva americana.

L’Altra cara de la lluna : història, mites i llegendes.

El primer calendari lunar conegut és de fa 18.000 anys, i va ser pintat pels primers artistes paleolítics, a Lascaux. En els escrits més antics de la humanitat, s’hi parla de la Lluna. És a l’origen de tots els mites i totes les religions. Alhora tranquil·litzadora i inquietant, la Lluna canvia de forma i de colors, fa elevar-se els oceans i créixer les plantes. Deessa o déu, sempre l’hem venerada. Sempre l’escoltem, perquè la Lluna ens parla i ens dicta el temps: el temps que passa, el temps que fa. Dirigeix al seu ritme la vida de la humanitat. I encara no coneixem totes les cares de la Lluna. Fatoumata Kebe és una destacada astrònoma que vol fer arribar a tothom la passió pels astres. Descobriu, en una obra amena i accessible, els misteris de la Lluna i tot el que ens aporta des del principi dels temps fins que els homes van trepitjar-la per primera vegada. «El primer dibuix de la superfície de la Lluna el va fer el 1609 Thomas Harriot, un matemàtic i astrònom anglès. Segur que coneixeu els seus dibuixos fets amb tinta de sèpia en què els cràters semblen petits volcans. Antoine de Saint-Exupéry devia tenir molt presents aquests esbossos simples i poètics de Harriot quan va dibuixar el planeta del Petit Príncep.»

 

La Perra, la cerda, la zorra y la loba

La perra està decaiguda… Ens recorda que això no és un llibre infantil. —Ecolta, cerda, què et passa? —Doncs que no ho entenc… Per què hi ha tants contes amb protagonistes gossos, porcs, llops i guineus, però no podem aparèixer nosaltres en ells? La Perra, la cerda, la zorra y la loba tenen molt a dir. Estan fartes! Per què hi ha tants insults i paraules despectives cap a les dones amb noms d’animals?

La Perra, la cerda, la zorra y la loba per fi tenen veu i tenen molt a dir. Estan fartes! Fartíssimes!

El Vermell mola

«“No hi ha al món cap verí més nociu que la sang menstrual”, va dir Philippus Theophrastus Aureolus Bombastus von Hohenheim, àlies Paracels.»

«Com és que em poso vermella quan em cau un tampó de la bossa? Per què li dic al professor de gimnàstica que no em trobo bé quan tinc dolors menstruals? En poques paraules: com és o per quina raó el tema de la menstruació és un tabú?»

Inspirant-se en converses i observacions, Lucia Zamolo reuneix diversos fets i reflexions en una mena de diari on parla sense embuts del tema de la menstruació. D’aquesta manera contribueix a aclarir diverses creences errònies i dona importància a les dones perquè en parlin obertament i desinhibidament.

Un llibre que es troba a la frontera entre el llibre informatiu, el diari, la novel·la gràfica i el manual d’autoajuda.

Jo et llegeixo i tu m’expliques : 28 contes per iniciar-te en la lectura i 28 contes per adormir-te mentre te’ls llegeixen

Arriba la nit i, abans d’anar a dormir, és l’hora dels contes. És un moment màgic, en què el temps s’atura per compartir històries i somnis amb els més petits i petites. S’obren portes a la fantasia, a la imaginació i, sobretot, a la possibilitat de viure plegats l’experiència de la literatura en un període clau de la vida de les persones.

Aquest llibre ens ofereix dos relats per a cada dia: un de més curt i senzill que podrà llegir l’infant, i un altre de més llarg i elaborat que li podran llegir els adults. En conjunt, 56 històries per anar a dormir: 28 en què les nenes i els nens prenen la paraula per dir «jo et llegeixo», i 28 més en què s’intercanvien els papers i «tu m’expliques».

Ninot de fang

Aquest relat prové del llibre Memoria por correspondencia, un volum que recull vint-i-tres cartes que va escriure Emma Reyes, pintora i escriptora colombiana, al seu amic i confident, l’escriptor Germán Arciniegas, al llarg de nombrosos anys i en què explica els seus primers records d’infància.

La història, narrada des dels ulls de la nena Emma Reyes, es remunta al dia en què ella, amb l’ajuda del seu amic «el Piojo» i altres nens del carrer, van crear amb les seves pròpies mans el General Rebollo.

L’artista colombiana revela així un dels seus records més llunyans, quan era una nena òrfena, que vivia enmig de la misèria a la Bogotà dels anys vint, però ho fa amb pinzellades de brillant lucidesa, amb paraules que transmeten la frescor i la ingenuïtat d’un joc infantil.

El treball d’il·lustració de Carme Solé Vendrell és sublim i commovedor, capaç de colpir el lector a cada escena fins a tacar-ho tot de fang. Un llibre en què el traç espontani i la riquesa tècnica realcen l’expressivitat d’aquest personatge col·lectiu que tan bé retrata la seva pintura: la infància més vulnerable.

La Caputxeta vermella

Una nena, un llop, una caputxeta vermella. El conte tradicional explicat per dues magistrals escriptores i il·lustradores britàniques: Beatrix Potter i Helen Oxenbury.

Fa més d’un segle que Beatrix Potter va escriure aquesta adaptació del clàssic conte de Charles Perrault, però hem hagut d’esperar fins ara per a veure-la per primera vegada il·lustrada. Potter enalteix la crua realitat del conte de Perrault posant en primer pla al llop, aquest personatge vil i mesquí però que gràcies al talent de Potter desborda tant humor com maldat.

Les il·lustracions d’Oxenbury doten de major realitat al conte, ja que traslladen totalment al lector al camp anglès que tan bé descriu Potter, amb els seus prats de flors silvestres, les seves arbredes de bedolls i els seus horts.
I encara que el final del conte no és tan dolç com el que molts recordem, Oxenbury ens delecta amb una última il·lustració que deixa volar la imaginació a aquells aprensius i llepafils que prefereixin un final alternatiu.

De la poma a la pantalla : amor, sexe i desig a l’època digital

Un llibre que explora què vol dir estimar, enamorar- se, desitjar i viure el sexe en una època en què els ordinadors, els mòbils i les tauletes influeixen com ens veiem a nosaltres mateixos i com interpretem la resta del món. Es tracta d’un manual perquè pugueu aprendre a estimar i a desitjar com us vingui de gust, entenent tant els riscos com les oportunitats que ens ofereixen les tecnologies digitals. També d’adonar- nos que, sovint, allò que creiem nou té els seus orígens en maneres de relacionar-se ben antigues. Us hi apunteu?

El Mur al mig del llibre

Al mig d’aquest llibre hi ha un mur. A un costat, un petit cavaller amb la seva armadura. A l’altre, un tigre ferotge, un rinoceront immens i un ogre que es cruspiria el nostre jove protagonista en un tres i no res. Però ell està tranquil perquè  el mur el protegeix dels perills.
O això és el que ell es pensa.
Amb aparent senzillesa i un enginy extraordinari, Jon Agee ens parla de com n’és, d’important, eixamplar horitzons, obrir-nos a nous mons (interiors i exteriors) que ens enriqueixen i són la nostra veritable fortalesa.

L’Escola dels monstres

La Mare dels Vents, la mestra de l’escola dels monstres, ha desaparegut. Si no torna prompte els monstres estan en perill. Ella és l’encarregada d’ensenyar-los, quan són menuts, a visitar els humans en somnis i a espantar criatures. I si els monstres no aprenen l’ofici, desapareixeran.

Per sort, Maria encara conserva la clau que li va regalar el Butoni i recorda el conjur per invocar els monstres perquè l’ajuden a trobar la Mare dels Vents i tornar a obrir l’escola.

Després d’Els amics del Butoni, el primer conte de la col·lecció “Els amics dels monstres” continua l’aventura de Maria, la protagonista de La Maria no té por, amb una nova història, L’escola dels monstres.