Publicats per primera vegada el 1962, “L’escombracarrers”, “El peó de camins” i “La florista” són tres clàssics de Cesc, un dels principals referents de l’humor gràfic català del segle XX. La seva obra és el reflex d’una societat de la qual va ser cronista, tot retractant el seu paisatge i els seus habitants: escombracarrers, peons i floristes com els que protagonitzen aquesta sèrie, són el reflex de les gents senzilles i treballadores.

Un imaginari per descobrir els animals d’arreu del món en el seu hàbitat natural. El llibre presenta una lectura gradual segons l’edat de l’infant: una paraula i una imatge per als més petits, i pestanyes de roba per als més grans per ajudar-los a identificar els diversos entorns on viuen els animals.

Torna en Massagran, el gran clàssic de la literatura juvenil catalana, en una edició restaurada de les seves aventures extraordinàries, escrites el 1910 per Josep M. Folch i Torres com una sàtira de les novel·les d’aventures, que han perdurat fins avui sense perdre gràcia i originalitat. En Massagran és l’antiheroi català per excel·lència, políticament poc correcte però ple de bones intencions. El que se’n diu un tros de pa!

Conte narrat en primera persona, a través d’un nen de deu anys enlluernat per la figura d’un oncle a mig camí entre científic despistat i inventor estrafolari. Per donar la rèplica als protagonistes, l’autor perfila uns secundaris al servei de l’humor i del ritme que marquen les múltiples peripècies i bretolades. De l’aparent realisme de què parteix, arrenquen situacions improbables fins a arribar al punt àlgid de la fantasia, amb l’aparició d’un ésser mític del folklore escandinau, un trol. Pujadó articula els fets amb saviesa narrativa i amb rigor pel que fa a l’ús de la llengua. L’estil és planer, rotund i no suggereix, sinó que diu. La successió de fets és trepidant i la paraula no es queda curta: el formigueig de la curiositat persegueix el lector. És una història escrita per entretenir i de la qual es desprèn el valor de la unitat familiar. A la llum dels nostres dies, cal dir que hi ha tocs irreverents, políticament incorrectes; es tracta d’una crítica mordaç a l’actitud de la societat al respecte? Les il·lustracions en blanc i negre s’adapten al text i en reforcen l’humor, com queda palès amb l’expressió del veí davant de cada nou entrebanc, per dir-ho d’alguna manera… En fi, un conte un punt trencador.

Un original, divertit i entranyable conte que ens parla de la solitud de les persones i dels refugiats.

Em dic Omar. El meu pare era jardiner i la meva mare feia olor de canyella. A tots dos se’ls va empassar el mar poc abans d’arribar a la platja. Els vaig veure desaparèixer mentre flotava en aquella closca de nou al costat d’altres desconeguts. Dels tres, només jo portava un petit salvavides amb el meu nom. L’havia escrit la mare amb un retolador desgastat perquè no l’oblidés mai.

Cor de cactus i altres formes d’estimar. Un llibre que parla de música, amics, institut, pares, mares, germans i amor.

Amb aquesta novel·la, l’Anna Manso ens convida a estimar. A estimar tothom: la nostra família, els nostres amics, a enamorar-nos; però a estimar bé, sense rancors, sense culpa, sense prejudicis i sobretot, a estimar-nos a nosaltres mateixos. Amb bon humor i amb optimisme; amb una història i un món ben conegut pels lectors: el seu propi món.

Aquest jove de pantalons estrafolaris sembla que té ganes de fer-se el misteriós; fa hores que els veïns d’un bloc de pisos el veuen donar voltes a l’illa de cases sense cap objectiu aparent. Quan porta fetes un centenar de voltes, l’expectació arriba a ser extraordinària, fins al punt que tothom s’acaba sentint empès a seguir-lo. És una innocentada o un projecte calculat? I on ha anat a parar, finalment, aquest xicot?

A vegades, un gest insòlit i aparentment irrellevant de llibertat individual pot arribar a generar un esclat d’alegria col·lectiva. Manuel de Pedrolo, un dels autors més importants que la llengua catalana ha llegat a la cultura europea, va reflexionar sobre els límits de la llibertat en un bon nombre de textos,com ara Violació de límits (recull que contenia originalment El principi de tot, publicat el 1957) o la tetralogia La terra prohibida (reeditada per Comanegra)

Què hauria passat si l’asteroide que va canviar per sempre la vida a la Terra hagués esquivat el planeta i els dinosaures no s’haguessin extingit mai? Un viatge al món dels dinosaures on un Apatosaurus anomenat Arlo es fa amic d’un humà, encara que resulti sorprenent. Mentre viatja per un paisatge desolat i misteriós, Arlo aprèn a enfrontar-se als seus temors i descobreix del que és capaç.

(filmaffinity)

Felicia es una nena que, després de perdre als seus pares, viu en un orfenat, a la seva Bretanya natal. La seva passió es la dansa i somia en convertir-se en una ballarina professional. Per aconseguir-ho s’escapa amb l’ajuda del seu amic Víctor i viatja fins a Paris de 1879. Allí es farà passar per una altra persona per aconseguir entrar com alumna de la Gran Opera House i així lluitar per tenir la vida que desitja.

(filmaffinity)