Categoria llibre: Adults

Moltes persones a qui estimo i que m’estimen m’han desconsellat publicar aquest llibre. Un llibre escrit en present, dia a dia, i per ordre cronològic. He volgut deixar testimoni de les experiències, les reflexions, els pensaments, els somnis i els malsons que vaig tenir durant els 645 dies i nits a la presó, i parlar de les persones, innocents o culpables, amb qui vaig compartir els gairebé dos pitjors anys de la meva vida i en qui em vaig recolzar per passar els moments de més feblesa personal.

El mite del capitalisme explica la història de com Amèrica del Nord ha passat de ser un mercat obert i competitiu a ser una economia en què unes quantes empreses poderoses dominen indústries clau que afecten la nostra vida quotidiana. Els monopolis digitals com Google, Facebook i Amazon actuen com a guardians del món digital. Amazon està captant quasi tots els dòlars de les compres per Internet. Ens fa l’efecte que decidim, però per a la majoria de les decisions crítiques, quan es tracta d’internet d’alta velocitat, assegurances mèdiques, atenció sanitària, assegurances de títols hipotecaris, xarxes socials, cerques a internet o fins i tot béns de consum com la pasta de dents, disposem només d’una o dues empreses. Cada dia, el nord-americà mitjà transfereix una part del seu sou als monopolis i els oligopolis. La solució passa per una enèrgica imposició de lleis antitrust per retornar Amèrica del Nord a un període en què la competència generi més creixement econòmic, més col·locacions, salaris més alts i un marc d’igualtat per a tothom. El mite del capitalisme és la història de la concentració industrial, però és una cosa que importa a tothom, ja que els interessos no podien ser més grans.

I si les matemàtiques fossin l’única manera de comprendre com et sents, d’entendre la societat, d’intentar articular el món?

De trobar el millor seient al tren i la cua més ràpida en la fruiteria, de calmar-te davant un diagnòstic mèdic inesperat, d’aprendre del desastre de Txernòbil o del judici d’Amanda Knox, de detenir epidèmies mortals i víctimes d’errors judicials, d’estudiar el nostre passat per a estalviar-nos un futur pitjor, de saber quants caragols hi ha en un jardí.

Una nit de desembre, un cadàver reposa al terra de l’habitació 622 del Palace de Verbier, un hotel de luxe situat als Alps suïssos. El cas no es tancarà mai i el pas del temps farà que moltes persones oblidin el que va passar. Alguns anys després, a principis de l’estiu, l’escriptor Joël Dicker arriba a l’hotel per passar-hi les vacances i recuperar-se d’una ruptura sentimental. Poc s’imagina que acabarà investigant l’antic crim que amaga l’habitació dels costat de la seva. I no ho farà tot sol: la Scarlett, la bella hoste aspirant a novel·lista de l’habitació contigua, l’acompanyarà en aquesta recerca mentre, al seu torn, intentarà descobrir la clau per escriure un bon llibre.

En Mar d’estiu, Nadal ret homenatge a la mar de la seva infància i joventut en un llibre dividit en tres parts. A la primera, l’autor parla de perquè la Mediterrània, què és i quin significat té el mar per a ell. En una segona banda, Nadal relata els seus viatges per diversos llocs del Mediterrani com Stromboli, Icària, Hidra o Portlligat. La descripció de cada un d’aquests espais l’acompanya el relat de les experiències, records i reflexions que li evoquen. En la tercera i última part del llibre, l’autor narra el retorn, una reflexió sobre l’experiència del viatge i el paper que ha tingut la Mediterrània en la història i el desenvolupament de la cultura occidental.

Un fill escriu una carta a la seva mare, que no sap llegir. La carta és, en realitat, un examen de consciència, un repàs dels elements que han anat formant la seva identitat: com a fill d’una família de vietnamites que van fugir del seu país cap als Estats Units i com a jove que descobreix i assumeix la seva homosexualitat.

La família del noi es compon de l’àvia –ara anciana i moribunda–, que va haver de marxar del Vietnam amb les seves filles després de passar per experiències molt dures per sobreviure acabada la guerra. Hi ha també un pare maltractador i absent. I hi ha la mare, una dona desorientada que treballa en un saló de manicura i manté una relació complexa amb el seu fill. I, finalment, el jove protagonista, que va créixer a Hartford, Connecticut, va patir assetjament escolar per la seva doble marginalitat –immigrant i homosexual– i va descobrir essent adolescent l’amor i la sexualitat amb en Trevor…

Salvador Togores, traductor literari, se’n va Suïssa a fer una estada en una residència de traductors quan fa un any de la mort del seu pare. Allà, per sorpresa, trobarà el famosíssim escriptor Bachtel, autor de culte desaparegut de la circulació des de feia anys. En una altra època, Bachtel havia estat amic íntim de la família de Togores, especialment del pare, però la relació es va trencar de manera abrupta i dolorosa. Durant nits, Bachtel, com una Xahrazad moderna, li revela la increïble història de la seva vida i el perquè de la seva fugida i desaparició.

La historia universal reuneix dotze històries que recorren un any complet. Ali Smith és una de les millors escriptores del Regne Unit. Aquest llibre, en el qual ens trobem amb alguns dels seus millors textos, conté dotze contes en els quals l’amor, la tristesa i, molt especialment, els llibres i els llibreters són els protagonistes. Dotze contes que recorren un any complet, començant al febrer, el mes en què transcorre el primer, La historia universal, i acabant al gener, amb el relat «El principio de las cosas». En alguns contes s’esmenta el mes específicament, en altres solament  fa una referència a l’estació. Les estacions són una imatge recurrent en els contes, com també ho són els llibres i les plantes, sobretot, els arbres. Històries úniques que s’entrellacen en un laberint de coincidències, oportunitats, connexions perdudes i retrobades.

L’arrencada de la novel·la és una reelaboració del famosíssim començament de La metamorfosi de Kafka. Però aquí s’inverteixen els termes i ens trobem amb una panerola que, un bon dia, quan es desperta, descobreix que s’ha convertit en un ésser humà enorme, concretament el primer ministre del Regne Unit, anomenat Jim Sams. I no és l’única panerola transformada en polític.

El primer ministre invoca el poble per situar-se per sobre de tot i de tothom: l’oposició, els dissidents del seu propi partit i fins i tot el Parlament i les normes més elementals de la democràcia. El seu projecte estrella passa per posar en pràctica una absurda teoria econòmica anomenada «reversalisme» i canviar així la direcció del flux dels diners, de manera que cal pagar per treballar i es reben diners quan es compra. Una fórmula màgica que suposadament ho solucionarà tot.

McEwan recorre a Kafka per retratar una realitat que té molt de kafkiana, però el gran referent d’aquesta sàtira és Jonathan Swift, un dels mestres en l’art de servir-se de l’humor per posar en evidència l’estultícia i combatre-la. Des de la perplexitat i la indignació, McEwan ha escrit un llibre d’emergència, contundent i divertit, que denuncia l’alarmant degradació de la classe política.

Crims amb Carles Porta torna a aquella manera tan particular de narrar les històries més fosques des de dins, ­ fins al punt que el lector té la sensació que coneix personalment l’assassí, que li sent la veu, com ja vam poder presenciar a Tor: Tretze cases i tres morts. El 2017, els creadors de Crims van començar a col·laborar amb una secció al magazín de tarda Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio i, gràcies al seu èxit, al cap de poc el programa ja tenia un espai propi a la graella del cap de setmana. Ara, a més, s’ha adaptat a un format televisiu per a TV3.