Categoria llibre: Adults

En Peter i l’Ivan són germans, però no sembla que tinguin res en comú. El primer és un advocat carismàtic instal·lat a la trentena, que aparenta tenir-ho tot sota control, però que depèn de la medicació per superar la mort del pare i gestionar les seves relacions amoroses. El segon és un jugador d’escacs professional que sempre s’ha considerat un inadaptat social, l’antítesi del seu frívol germà i que, poc després de l’enterrament del pare, s’embarca en una relació apassionada amb una dona més gran, la Margaret.

Els dos germans, sumits en el desconcert, encaren un nou interludi: un període de desesperança, desig i possibilitats; una oportunitat per descobrir quanta vida pot contenir un mateix a dins sense esclatar.

L’arribada d’un fill és una cosa tan potent i transformadora que inevitablement provoca canvis en els progenitors. La relació de parella que es té fins aleshores també es veu afectada, ja que s’ha d’afrontar en comú un repte absolutament nou: criar un fill. Aquest nadó, al seu torn, remourà el nen que cadascun d’ells va ser. I des d’aquesta remoguda, tan monumental com, a vegades, inconscient, com pot la parella continuar tenint una bona relació? Com pot mantenir un vincle sa, que sumi i que estigui ple d’amor, respecte i connexió?

Sovint els canvis són tants i va tot tan ràpid que la parella, centrada a tirar endavant els fills i a treballar, es va desconnectant i distanciant, fins al punt que molts senten que estan convivint gairebé com a mers companys de pis, cosa que els porta a pensar en la separació. Què podem fer perquè això no passi?

La Júlia Prat viu tranquil·la en companyia de la seua família fins que una visita desgavella tots els seus plans de futur. A partir d’aleshores, la noia esdevé una nosa. Els seus desigs i anhels són esborrats i els seus drets arrabassats sense que pugui rebel·lars’hi. Com si no fos ningú. Com si no fos igual que els altres.

Malgrat els entrebancs que l’assetgen, de vegades insuperables, la Júlia intentarà trobar el seu camí.

Un assaig literari sobre la història, la política i la societat del Pròxim Orient explicades a través de diversos viatges a centres de peregrinació islàmics, en què lector i autor descobriran junts les claus per entendre la regió. Mitjançant el fil conductor d’aquesta travessia per orient, el llibre respon la pregunta: què és l’islam xiïta?

Descriu així l’ancestral rivalitat entre àrabs i perses, explica l’origen i les diferències entre les diverses branques de l’islam, presenta la figura de l’imam Hussein i el llegat de l’aiatol·là khomeini, revela l’esperit rebel xiïta i la profunda espiritualitat del poble persa, repassa la petjada del xiïsme polític a la regió —des del golf Pèrsic fins a Síria i Palestina— i ens descobreix l’estreta, tot i que desconeguda, relació entre religió i política a Turquia.

Érem feres mostra de ben a prop l’experiència directa dels soldats que van viure la Guerra Civil Espanyola. L’autor ho fa a través dels seus diaris personals i d’una lectura acurada de les impressions, les pors, les necessitats i les emocions que els combatents van deixar per escrit en el mateix moment dels fets. A través d’aquests textos coneixerem de primera mà qui eren aquells joves que, voluntàriament o obligats, van lluitar des de la primera línia de front. Quins eren els seus principals temors? Quins impediments havien de superar en el seu dia a dia? A qui trobaven a faltar?

Malcolm Macarthur és l’assassí més inquietant de la història d’Irlanda. I potser també el més fascinant; el que més tinta ha fet córrer i el més indesxifrable. Han passat quaranta anys dels seus homicidis, i en fa deu que Macarthur va sortir de la presó; en tot aquest temps, el mite d’intel·lectual salvatge que envolta l’assassí no ha parat de créixer, però fins avui ningú havia aconseguit accedir-hi, fer-lo parlar i treure a la llum els clarobscurs de la seva «versió».

Peter Wohlleben és el forestal més cèlebre del món, autor, entre molts d’altres, del llibre La vida secreta dels arbres, un best-seller traduït a més de quaranta llengües.

Aquest llibre és la seva història.

Amb un formidable talent narrador, Wohlleben ens endinsa en la intimitat dels arbres, fins a les seves arrels.

Al llarg de les pàgines, ens introdueix en la descoberta de l’extraordinari funcionament del bosc: com els arbres interactuen, es comuniquen, es desplacen i es defensen.

La vida secreta dels arbres ens dona accés a un món meravellós però fràgil. Protegir els arbres vol dir protegir tota la humanitat.

Daniel Romaní emprèn un nou viatge per tot el territori català per explicar-nos en aquest llibre els principals escenaris de Catalunya on s’han rodat pel·lícules i sèries de totes les èpoques, tant de producció catalana com d’altres països.

L’autor del llibre dona veu als participants dels rodatges (actors, directors, extres…) i fa especial èmfasi en els elements de patrimoni cultural —i en alguns casos també natural— que val la pena visitar de cada indret.

Aisa s’endinsa en la vida de Salvador Seguí des de la infància, passant per tota la seva trajectòria vital des del seu ofici de pintor de parets fins al seu afany per la cultura i la justícia social. L’autor explica la formació autodidacta de Seguí, les seves aficions a la filosofia, a les tertúlies de cafè. Descriu el militant confederal, l’orador, l’escriptor proletari, les contínues detencions i la tasca sindical com a secretari de la CNT catalana.

A través de la seva biografia podem seguir la força arrasadora de la CNT que es va convertir en l’organització sindical més important d’aquell temps i de la qual Seguí fou un dels principals protagonistes destacant en fets com la creació dels Sindicats Únics, el Pacte CNT-UGT, la Vaga general de 1917 i, sobretot, la Vaga de la Canadenca, alhora que promovia l’anarcosindicalisme entre els treballadors, en uns anys en què el pistolerisme regnava a la ciutat de Barcelona.

Les reflexions de Laura Szwarc sobre la lectura i l’escriptura sorgeixen d’una pràctica sostinguda en el temps i posen de manifest que aquestes no només es jutgen en els coneixements que s’imparteixen, sinó també en la capacitat comunitària que generen.

En la tasca d’acostar la lectura/escriptura a qui no la posseeix —en presons, barris populars, zones mancades de resguard social o urbà i, en general, poblacions desateses—, l’autora hi involucra un quefer social i també un ordre artístic, tot seguint un mètode que consisteix a estar als límits de qualsevol mètode, sense que aquest desaparegui.