Interior Chinatown

En Willis Wu no es percep a si mateix com el protagonista de la seva pròpia vida, n’és simplement un extra. Cada dia surt del seu piset de protecció oficial de Chinatown i va fins al Palau Daurat, un restaurant xinès que es fa servir com a plató, on es roda la sèrie policíaca Blanc i Negre. Però allà en Willis tampoc no l’és, l’actor principal: les regles de Hollywood dicten que ell, d’ascendència asiàtica, només pot interpretar papers secundaris. Intenta obrir-se camí i convertir-se en el «Paio del kungfu», el paper més important al qual pot aspirar un oriental.

Però ¿realment no pot aspirar a res millor?

Fervor

Un dia ets al CCCB escoltant una xerrada i de cop descobreixes una mirada, un noi que fa que t’exploti tot per dins, i en menys de dues setmanes us seguiu a totes les xarxes possibles. Al cap de dos mesos feu l’amor a la Mar Bella i, quan en porteu tres veient-vos, t’adones que potser t’has enamorat. Sense saber fer-ho. Busques respostes als teus referents romàntics més immediats, però aviat trobes que ni els teus amics, ni la teva companya de pis ni els teus propis pares semblen tenir les claus per entendre com s’estima (o com s’estima bé).

Viure a Barcelona és un repte, com ho és sobreviure a una feina que serveixi d’alguna cosa més que per pagar el lloguer, i les ressaques s’agreugen amb l’edat i cada vegada sembla més difícil acabar el dia havent menjat tota la fibra que recomanen els anuncis publicitaris. Estimar. Errar. Aprendre. O no. El protagonista de Fervor s’enamora, sense voler… La resta és història i és aquesta.

L’olor que fa després de la pluja

Un home i el seu gos. L’escriptor i un bover de Berna que, a mesura que creix, ocupa un lloc cada cop més essencial en la vida del narrador. Però el gos, que es diu Ubac, no és pas el personatge central d’aquest llibre, i el seu amo, Cédric Sapin-Defour, encara ho és menys.

El protagonista és el lligam que els uneix a tots dos. Un lligam únic i evident per a qui l’ha explorat; inútil i incomprensible per a aquells a qui la companyia dels gossos no els diu res.

El factor Rachel

La Rachel és al darrer curs de la Universitat, treballa en una llibreria i viu amb el seu millor amic, en James, en una casa que cau a trossos. Ells encara no ho saben, però aquest any els canviarà la vida per sempre: junts, superaran obstacles i celebraran tot el que puguin, compartint drames i alegries, mentre entren a l’edat adulta coincidint amb l’esclat de la crisi financera.

Quan la Rachel s’enamora del seu professor, el Dr. Fred Byrne, en James decideix ajudar-la a seduir-lo; però en Fred té uns altres plans. Això desferma un seguit de secrets i embolics que acabaran unint els destins d’en James, la Rachel, en Fred i la seva esposa, una dona burgesa, glamurosa i ben connectada.

L’any de la llagosta

Si, com en Kane, ets un espia de la CIA en una Àrea d’Accés Denegat, els límits no signifiquen res per a tu. La teva missió és entrar, fer el que sigui necessari i tornar a sortir, costi el que costi. Saps quan has de córrer, quan t’has d’amagar i quan has de disparar. Però hi ha llocs que se surten del que és normal i no hi serveixen les regles de sempre. Alguns llocs són massa perillosos, fins i tot per a un home amb l’experiència d’en Kane.

Les terres ermes on s’uneixen les fronteres del Pakistan, l’Iran i l’Afganistan són un d’aquests llocs on la violència és l’única manera de sobreviure. En Kane hi viatja per buscar un home amb informació vital per a la seguretat d’Occident, però en lloc d’això es troba amb un adversari que vol portar el món a la vora de l’extinció. Un home aterridor, intel·ligent i cruel, amb sang a les mans i venjança al cor…

¿Quién mató a Bambi?

Saga-Lill i Emmy es coneixen des de la infància, però són a llocs molt diferents de les seves vides: Emmy és una mare jove i està casada amb Mats, un assessor d’inversions; Saga-Lill és una exestudianta de Teologia que ha perdut l’equilibri. Després hi ha Gusten Grippe, un amic que va créixer al suburbi on té lloc la major part de la història.

Sota la superfície, s’hi amaga una vella ferida, un acte violent que ara és cosa del passat. I de cop Cosmo Brant, un altre antic habitant del suburbi, torna per fer una pel·lícula sobre el crim.

Biblioteques públiques

Per què són tan poderosos els llibres?

I què diu de nosaltres la desaparició de les biblioteques públiques arreu del món?

Aquestes històries tracten sobre què fem amb els llibres i què fan els llibres amb nosaltres: com ens acompanyen en el viatge; com ens impacten, ens canvien, ens desafien, desterren el temps. Les biblioteques públiques són llocs d’alegria, llibertat, comunitat i descoberta. Amb enginy, diversió i fascinació per la llengua i el poder de les paraules, Smith ens recorda que hem d’estar atents al món que fem.

La verdad del caso Negreira

Entre el 2001 i el 2018 el Futbol Club Barcelona va pagar més de 7,6 milions d’euros a José María Enríquez Negreira, vicepresident en aquests anys del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), a canvi d’uns suposats informes.

Com va ser possible que el número 2 del col·lectiu arbitral, amb poder sobre la carrera professional dels col·legiats, amb una enorme influència sobre el col·lectiu, pogués estar a sou d’un club?

Aquesta és la pregunta a què respon en aquest llibre el ja exàrbitre Xavier Estrada Fernández, amb gairebé 20 anys de carrera a l’elit, que ha conegut i patit molt de prop un sistema viciat, amb tints mafiosos, en què els interessos econòmics i les amistats interessades han prevalgut massa sovint sobre l’ètica professional.

Intermezzo

En Peter i l’Ivan són germans, però no sembla que tinguin res en comú. El primer és un advocat carismàtic instal·lat a la trentena, que aparenta tenir-ho tot sota control, però que depèn de la medicació per superar la mort del pare i gestionar les seves relacions amoroses. El segon és un jugador d’escacs professional que sempre s’ha considerat un inadaptat social, l’antítesi del seu frívol germà i que, poc després de l’enterrament del pare, s’embarca en una relació apassionada amb una dona més gran, la Margaret.

Els dos germans, sumits en el desconcert, encaren un nou interludi: un període de desesperança, desig i possibilitats; una oportunitat per descobrir quanta vida pot contenir un mateix a dins sense esclatar.

Criar junts

L’arribada d’un fill és una cosa tan potent i transformadora que inevitablement provoca canvis en els progenitors. La relació de parella que es té fins aleshores també es veu afectada, ja que s’ha d’afrontar en comú un repte absolutament nou: criar un fill. Aquest nadó, al seu torn, remourà el nen que cadascun d’ells va ser. I des d’aquesta remoguda, tan monumental com, a vegades, inconscient, com pot la parella continuar tenint una bona relació? Com pot mantenir un vincle sa, que sumi i que estigui ple d’amor, respecte i connexió?

Sovint els canvis són tants i va tot tan ràpid que la parella, centrada a tirar endavant els fills i a treballar, es va desconnectant i distanciant, fins al punt que molts senten que estan convivint gairebé com a mers companys de pis, cosa que els porta a pensar en la separació. Què podem fer perquè això no passi?