Practicar el joc de paraules suposa explicitar l’arbitrarietat del llenguatge. El significant i el significat es poden desimantar o reimantar perquè som nosaltres els pastors de la parla i el diccionari i no a l’inrevés. Volem el que comença per un silenci i acaba amb una incògnita: l’homo loquax, l’hàpax o la vida. Aspirem al ridícul i a la gratuïtat de la vida. Truquem les regles del joc amb la gran il·lusió de l’idio(ta)lecte. Si la llengua és el sexe, el joc és l’erotisme i el món s’acaba, cavallers…, al morat!
