Categoria llibre: Adults

Sant Gonera és un poble perdut en algun punt, posem per cas, del deep Solsonès. Un matí de Nadal es desperta amb la visió del rector brandant la relíquia del sant Prepuci, nu, cridant i rient a cor què vols. Amb el fred que carda. Després el rector s’esfuma, engolit pel bosc frondós. Ves que no s’hagi convertit en una fera, com tothom que per una raó o altra vol desaparèixer del poble.

Així comença Les feres, escrita en estat de gràcia, en què el protagonista és el poble i els seus peculiaríssims vilatans. I el bosc i el sotabosc, i les feres que l’habiten.

L’Alícia, una noia de quinze anys, va perdre els pares i el germà en un accident aeri quan en tenia onze. Per fi se sent preparada per fer el retorn a la casa de la mare, a Douglas Row, a Inverness, i enfrontar-se al passat. La casa és davant d’una església que s’ha reconvertit a llibreria de segona mà: la Leakey’s.

El dia de l’arribada coincideix amb el solstici d’hivern. A la nit hi ha lluna plena i una forta tempesta. Un llamp cau damunt la llibreria i succeeix un fet inexplicable que canviarà la seva vida per sempre.

L’Àlex té disset anys i li han diagnosticat un quist de tipus II al ronyó. Aquest llibre és la història d’aquell nen que, des de ben petit, sempre havia dut una pilota cosida als peus; que mirava la mateixa pel·lícula una vegada i una altra, i que endrapava el menjar com qui devora la vida a mossegades. Com si el temps mai no fos suficient.

Però també és la història de l’adolescent que busca fer-se un lloc al món: la pilota ha estat substituïda per una càmera de fotos; l’habitació s’omple de retrats de la gent que estima, de desconeguts que ha captat la seva mirada i de fotografies de la seva primera novia i de concerts de música.

Els cabells que cauen, el seu divuitè aniversari, la selectivitat, els dinou que ja s’albiren, les rapades conjuntes de pare i fill, els silencis acompanyats, l’habitació buida… el seu somriure.

La Llarga Marxa és un viatge per dur a terme el cruel cicle de la vida imposat per una de les Deesses Menors. La comitiva, formada per llevadores, guerreres i oracles, s’endinsa cada certs anys pels poblats del nord, i obliga els habitants a rebre nadons a canvi de màrtirs.

La jove Eirëen acaba de saber que serà l’oracle que encapçalarà la marxa per substituir vells per infants; passat per futur; mort per vida.

Malgrat haver-se preparat des del seu naixement per a aquest moment, els somnis premonitoris, les pors i els dubtes l’angoixen. Durant aquest llarg viatge, L’Eirëen descobrirà el terror, la tristesa, l’amor, la venjança i l’esperança. Haurà d’enfrontar la fe a la moral abans de complir amb el mandat que se li ha encomanat i assumir el seu destí.

Un matí, la Piazza San Marco apareix plena de vidres: dues bandes de joves s’hi han enfrontat en la foscor. Com pot ser que en una ciutat pacífica com Venècia es doni un fenomen com aquest? Mentre la comissària Griffoni confia en la seva intuïció per mirar d’esbrinar per què un adolescent a qui aprecia pot acabar formant part d’un grup tan violent com aquest, Brunetti recorre als seus contactes per aprofundir en el passat tèrbol del pare del jove. Junts, Brunetti i Griffoni faran tot el que està a les seves mans per intentar entendre el que està passant.

En una illa de la Mediterrània, dues dones conversen en el pati emblanquinat d’una casa de poble. Són la Margalida, vella narradora de llarga cabellera blanca, i la Celeste, la seva assistent de pell fosca.

En una cadència lluminosa i pausada, sempre a la recerca de la quietud, la Margalida rememora la seva atzarosa vida: el suposat tresor amagat en una cala, l’estranya mort de la mare, la desordenada dedicació del pare al teatre, els seus afers tèrbols, l’enlluernament per la natura, els llargs viatges…

Durant la conversa emergeix el món grandiós i exuberant de la Celeste –sacsejat per guerres i injustícies, amb rius immensos poblats de cocodrils– i se’ns mostra amb claredat allò que separa aquestes dones, d’edats i cultures tan diferents.

Jack Levitt, un adolescent orfe, creix entre reformatoris, presons, els hotels més decadents i les subterrànies sales de billar d’Oregon. Atrapat en una espiral de violència, delinqüència i joc, coneix el que serà el seu únic amic, Billy Lancing, un fugitiu negre amb un talent especial per al billar. Després de cometre un delicte que no surt com s’havia planejat, tots dos emprenen camins diferents, però la fatalitat, com un núvol fosc i amenaçador creixent a l’horitzó, farà que es retrobin.

És un dia d’estiu i, mentre sura lluny de la platja, del Marc i d’aquest invent que en diuen la vida adulta, la Júlia és feliç. O tan feliç com es pot ser quan encara no s’és conscient que la porta del passat no està ben tancada. Un sobre blau a la bústia, que en general només rep factures i publicitat, farà que la Júlia torni a Montpeller, a rememorar el seu any d’intercanvi, a visitar els vells amics, i a retrobar-se amb la història del John, una ferida que inevitablement amenaçarà el fràgil equilibri que ha aconseguit mantenir fins llavors en la seva vida.

En Lluís és fotoperiodista i porta mitja vida voltant pel món. Després de deu anys vivint a Àsia ha decidit tornar a establir-se a Barcelona per ser a prop de la família i tenir cura del seu pare malalt. A l’habitació d’hospital on el té ingressat hi coneix la Laia, una noia independent i alegre que treballa en una agència de publicitat però que no acaba de trobar el seu lloc al món. En Marc és pianista, està separat i viu a Filadèlfia.

Per primera vegada des que va néixer el seu fill, s’embarca en una gira internacional que comença a Barcelona, on va créixer. Quan hi aterra per estar-hi unes setmanes, entra a Tinder i coneix l’Íngrid, una fotògrafa intel·ligent i activa que té claríssim que vol ser mare soltera però que no havia previst tornar-se a enamorar…

«La meva mare va morir el dilluns 7 d’abril a la residència d’avis de l’hospital de Pontoise, on l’havia internada feia dos anys.» Per a Ernaux, la mare encarnava la força motriu de la seva vida i una certa manera d’enfrontar-se al món, primer com a obrera i després com a botiguera. «Nascuda en un ambient de submissió, del qual va voler fugir», va lluitar sempre per «elevar-se».

Annie Ernaux s’endinsa en els complexos i canviants sentiments entre mare i filla al llarg dels anys: amor i odi, culpa, tendresa i enuig, remordiments… I dibuixa, amb una emoció latent, el vincle visceral que manté amb ella, ja vella i malalta, tot i la memòria devastada, tot i l’últim declivi del cos i la ment.