Categoria llibre: Adults

Octubre de 2017. L’advocada Margarita Puig i la mestressa de casa Pepi Rius comparteixen pis a les acaballes de la vida. En dos moments anímics oposats, la Margarita encara plora la mort del seu marit, desaparegut fa dos anys, mentre que la Pepi viu una segona joventut després de descobrir la lluita política.

Des de dos mons paral·lels, conviuen amb les seves dèries vuitantines, es complementen i s’ignoren, s’estimen i es detesten, però no els queda una altra opció que acceptar-se perquè es troben en un carreró final sense sortida.

En una Barcelona que també es debat entre el futur i el passat, el món reneix i s’esfondra i, a la seva manera, la Margarita i la Pepi tenen una solució veterana per sortir endavant. Ara només queda descobrir-les.

Des de la dècada de 1980, el caos ha estat objecte de gran interès tant en la recerca científica com en la consciència pública. Però, que és realment el caos, més conegut com a dinàmica caòtica? Quin impacte té en la vida quotidiana? Aquest llibre explora aquestes qüestions i altres més, introduint-te en els fonaments del caos tal com l’estudien i apliquen matemàtics i científics.

Aquest llibre t’ajudarà a comprendre aquestes paraules de moda i l’entusiasme que susciten, quines són les limitacions de la predictibilitat i la saviesa que els científics han après estudiant el caos.

L’any 1972 es va signar la Convenció per a la protecció del patrimoni mundial cultural i natural, que estableix que determinats indrets de la Terra, que tenen un «valor universal excepcional», pertanyen al patrimoni comú de la humanitat. Parlem de patrimoni natural i monumental, però també de patrimoni cultural «viu».

A Catalunya tenim la sort de tenir una quarantena d’elements considerats patrimoni cultural de la humanitat per part de la Unesco, una mostra més de la gran riquesa del nostre país, fruit de la nostra història i les nostres tradicions: des de l’art rupestre fins a l’arquitectura gaudiniana i des de la Patum de Berga fins als castellers. Repartits per tot el territori, aquests elements són una mostra de l’excepcional riquesa cultural del país i del compromís amb la seva conservació i protecció.

O no és una guia per escriure obres potables o per deixar-ho córrer. Parla de tècniques i d’estructures, enumera recursos, desvela algun truc i fins i tot cita Aristòtil. Anima a llegir bé abans d’escriure gaire, i desincentiva la publicació perquè sí, amb exemples rutilants.

Llegir hauria de ser un exercici silent i en general pelat d’exhibicionisme. Escriure també, tot i que de vegades les vel·leïtats empenyen cap enfora. Publicar ja és un gest totalment extravertit, col·lectiu i sorollós. Llegir, escriure, publicar… o no. Potser aquest llibre pot ajudar a decidir què més convé.

«Fins que no s’ha pintat un gris, no s’és pintor» és una afirmació atribuïda a Cézanne i que a Peter Sloterdijk li serveix per fer-ne una de complementària: «Fins que no s’ha pensat el gris, no s’és filòsof».

I aquest és el punt de partida d’aquest assaig de filosofia moral i política, però també d’estètica. El color gris, aparentment el to de la indiferència, del que és neutre o de la tebior, és el fil conductor per repensar la política, la història, la filosofia, les religions, l’art, la naturalesa i els efectes de la crisi climàtica, i formular una crítica radical de la contemporaneïtat.

Amarar és l’onada que ens estimba a la vida i l’onada que ens estimba a la mort, l’onada que ens enfanga i la que ens enlaira cap a allò que es mou en el més enllà, per salvar-nos. I és l’onada de la maternitat que ens aboca a deixar anar.

L’objectiu d’aquesta obra és el de proporcionar al lector una visió general de l’islam, de quines són les principals creences dels seus seguidors i de quin és el text bàsic que conté la seva doctrina.

Les línies mestres procedeixen del llibre de l’Alcorà, considerat paraula de Déu presa al dictat, però hi ha altres fonts reguladores del dret que amplien el seu contingut, el complementen i l’interpreten. Això ha donat lloc a diverses maneres de practicar-lo i a la formació de diferents societats islàmiques sovint amb fortes discrepàncies entre si.

Amb l’objectiu d’afavorir el pensament crític també entorn de l’educació, l’Associació de Mestres Rosa Sensat presenta un nou llibre de Gino Ferri. Aquesta vegada Ferri, sense abandonar el discurs irreverent que li és propi, proposa de reflexionar sobre quin hauria de ser el paper de la lectoescriptura a l’educació infantil i suggereix noves maneres d’abordar aquesta qüestió des de l’escola.

La faceta més coneguda de Salvador Alsius és, sens dubte, la d’haver estat un dels rostres més populars dels primers anys de TV3, quan era director i presentador del Telenotícies Migdia. Aquestes són unes memòries de la infantesa, l’adolescència i la primera joventut, des de la vida d’una família de la burgesia barcelonina durant la postguerra fins a la crònica en primera línia, com a periodista, dels anys finals de la dictadura i l’etapa de la Transició.

Una infantesa que va acabar amb una dolorosa orfandat, l’estada en un noviciat religiós, els estudis universitaris en una època molt agitada políticament, la iniciació a l’ofici de periodista i la seva vida familiar, portada en un entorn tan singular com és una comuna que es va fundar als anys setanta.

El 14 d’abril del 2015 en Jeremias Mateo i el seu amic Salvi Martín van patir un accident terrible escalant el Triangle de Tacul, un cim de 4.248 metres als Alps. En Salvi va morir a l’acte i en Jere, malgrat les greus lesions, va sobreviure. Va haver d’aprendre a conviure amb les seqüeles físiques i mentals de l’accident. Va començar a anar a la piscina com a part de la seva rehabilitació i allà va conèixer la Maria, una entrenadora de nedadors amb diversitat funcional que li canviaria la vida.

Aquesta és la història de com va aprendre a superar les adversitats i, quan tot semblava impossible, continuar mirant endavant i avançant fins al punt d’enfrontar-se a reptes titànics que només un grapat nedadors al món, amb discapacitat o sense, poden afrontar.