Veni, vidi, vixi: memòries d’infància i joventut (1948-1983)

La faceta més coneguda de Salvador Alsius és, sens dubte, la d’haver estat un dels rostres més populars dels primers anys de TV3, quan era director i presentador del Telenotícies Migdia. Aquestes són unes memòries de la infantesa, l’adolescència i la primera joventut, des de la vida d’una família de la burgesia barcelonina durant la postguerra fins a la crònica en primera línia, com a periodista, dels anys finals de la dictadura i l’etapa de la Transició.

Una infantesa que va acabar amb una dolorosa orfandat, l’estada en un noviciat religiós, els estudis universitaris en una època molt agitada políticament, la iniciació a l’ofici de periodista i la seva vida familiar, portada en un entorn tan singular com és una comuna que es va fundar als anys setanta.

La travessia infinita

El 14 d’abril del 2015 en Jeremias Mateo i el seu amic Salvi Martín van patir un accident terrible escalant el Triangle de Tacul, un cim de 4.248 metres als Alps. En Salvi va morir a l’acte i en Jere, malgrat les greus lesions, va sobreviure. Va haver d’aprendre a conviure amb les seqüeles físiques i mentals de l’accident. Va començar a anar a la piscina com a part de la seva rehabilitació i allà va conèixer la Maria, una entrenadora de nedadors amb diversitat funcional que li canviaria la vida.

Aquesta és la història de com va aprendre a superar les adversitats i, quan tot semblava impossible, continuar mirant endavant i avançant fins al punt d’enfrontar-se a reptes titànics que només un grapat nedadors al món, amb discapacitat o sense, poden afrontar.

Escola italiana

Escola italiana (2003) és una paròdia de les edicions crítiques: una antologia fictícia de textos presumptament italians, dividida en tres parts i amb un estudi introductori de Luca M. Rota.

Amb aquest llibre, Josep Pedrals va assentar les bases de la seva poesia irònica i captivadora, que enganxa els lectors amb la seva manera desmenjada de revelar veritats fondes.

Xerrar boig

Ras i curt, la lectura d’aquest centenar d’articles publicats als diaris Última hora i Menorca entre 2012 i 2020 traspuen de manera admirable la seva personalitat, i ens la retornen amb una frescor sorprenent: sembla talment que l’estiguem sentint.

Ens parla de la seva Menorca, però alhora ho fa de qualsevol altre indret o societat, perquè vivim en un món cada cop més global, uniformitzat, banal i domesticat, vet-ho aquí.

L’internat

Quan tropes hostils envaeixen la ciutat veïna, el Paixa, un jove professor de llengua, decideix anar a buscar el seu nebot de tretze anys a l’internat on estudia, ara en plena zona de guerra. La missió els posarà tots dos a prova: per tornar a casa, hauran d’aventurar-se en cruents camps de batalla, travessar fronteres movedisses i forjar aliances incertes enmig d’un paisatge urbà apocalíptic.

Aquesta lluita desesperada contra la por i la destrucció no només estrenyerà el vincle que els uneix, sinó que ajudarà el Paixa a adonar-se’n a qui deu veritable lleialtat.

Actual

Practicar el joc de paraules suposa explicitar l’arbitrarietat del llenguatge. El significant i el significat es poden desimantar o reimantar perquè som nosaltres els pastors de la parla i el diccionari i no a l’inrevés. Volem el que comença per un silenci i acaba amb una incògnita: l’homo loquax, l’hàpax o la vida. Aspirem al ridícul i a la gratuïtat de la vida. Truquem les regles del joc amb la gran il·lusió de l’idio(ta)lecte. Si la llengua és el sexe, el joc és l’erotisme i el món s’acaba, cavallers…, al morat!

La cosina Phillis

El jove aprenent Paul Manning, de Birmingham, viatja a una bucòlica localitat rural acompanyant l’enginyer encarregat de les obres que han de fer arribar el ferrocarril a la regió. Durant la seva estada al lloc, decideix anar a visitar uns parents llunyans, el reverend Holman i la seva família, tot i que té por de trobar-s’hi un ambient encarcarat i retrògrad.

Però, contra tot pronòstic, queda meravellat de la cultura i la sensibilitat que es respira a casa del capellà, i encara més de la filla de la família, la seva cosina Phillis. Ella és encara una noia molt innocent, i queda enlluernada per les maneres més sofisticades que ha portat a la localitat el seu parent de ciutat.

No és amor

La Rue Siebert potser no ho té tot, però té tot el que necessita: un petit grup d’amics amb qui sempre pot comptar, estabilitat econòmica i una carrera com a enginyera de biotecnologia a Kline, una de les empreses emergents més prometedores en el camp de la ciència dels aliments. La Rue té la vida estable i agradable per la qual ha lluitat tant. Fins que apareixen l’Eli Killgore i els seus socis per adquirir Kline.

L’Eli té les seves raons per pressionar i tancar l’acord, i és un home que sempre aconsegueix el que vol. Amb una sola excepció: la Rue. La dona que no es pot treure del cap. La dona que la posa al límit. Dividits entre la lleialtat i una atracció innegable, entre la Rue i l’Eli sorgeix una tensió que va més enllà del laboratori i les sales de conferències.

Tren equivocat

La jove Denham Dobie ha crescut entre les muntanyes d’Andorra en una llibertat tranquil·la i despreocupada, però aquesta calma s’acaba quan, després de la mort del seu pare, uns parents es presenten a les Valls per emportar-se-la a Londres.

La Denham, de cor tan rebel com generós, que no coneix les fórmules socials ni sap moure’s entre les subtileses, les indirectes i les enraonies de la ciutat, haurà de trobar el seu propi camí enmig de l’esnobisme, les aparences i la hipocresia dels cercles literaris i artístics londinencs.

Tots ocells

Durant un viatge per aclarir els seus orígens, l’Eitan acaba ferit greument per un atemptat terrorista al pont Allenby. La seva parella, la Wahida, es veu obligada a avisar els pares del jove, d’origen jueu, que en el passat han deixat ben clar que no aproven la relació del seu fill amb la jove musulmana.

És en aquest temps en suspens, mentre l’Eitan es debat entre la vida i la mort, que la guerra de les identitats fa acte de presència i s’inflama, amenaçant d’incendiar els protagonistes d’aquesta història.