Categoria llibre: Adults

En aquesta guia hi trobareu 27 itineraris a peu que us permetran conèixer de primera mà la serra del Mont-roig (Noguera) i les seves muntanyes veïnes: Sant Jordi, Carbonera, Montclús i Sant Mamet. Es tracta de la primera guia dedicada als excursionistes de la serra de Mont-roig, que esdevé el primer esgraó de la complexa xarxa de serralades que formen el Prepirineu català. Les rutes que es proposen, de fet, faciliten la millor descoberta del territori, a partir de camins antics però també de noves dreceres que han anat apareixent i que fan de bon trescar.

Per fi, el llibre de cuina de Marc Ribas! Un receptari amb els plats més saborosos, fàcils i sorprenents que us pugueu imaginar: àpats que es preparen en un moment, elaboracions per compartir amb els amics, plats pensats per menjar quan puguem… fins a 64 propostes fetes amb productes de mercat, coneguts per tothom, sense sofisticacions ni pressupostos exagerats. Des dels plats més clàssics fins als més innovadors, amb elements exòtics o sense, per als que ja tenen cert nivell i per als que tot just comencen, i també per a aquells que sempre van amb presses. En aquest llibre hi trobareu el que necessiteu: peixos senzills i molt saborosos, plats de pasta i llegums espectaculars, carns saludables que es fan gairebé soles, arrossos i amanides diferents, i també alguna coseta atrevida. Tot amb l’objectiu que el resultat sigui sempre brutal!

Revivim quinze episodis de meteorologia extrema esdevinguts a Catalunya en els últims 150 anys. Sabrem les causes i les conseqüències de les nevades, els aiguats, les sequeres i les tempestes més famoses del país.

Entre d’altres, les tràgiques riuades del Vallès i la gran nevada del dia de Nadal de 1962, l’aiguat que va assolar Montserrat el 2000, les mànegues i tornados de 2005, el flaix de calor de 2010…

Un recorregut per tot el país, des del Vallès a Montserrat, des de Barcelona al Pirineu, sempre a la recerca dels episodis meteorològics més sorprenents.

El text va acompanyat amb 170 imatges

Com eren i com van viure els grans científics de la història?

Com van fer avançar la humanitat amb les seves idees i teories?

Com encaixava la seva genialitat amb una societat que sovint els prenia per bojos?

Ignasi Llorente ens acosta a la ciència mitjançant la recreació d’episodis significatius en les vides dels científics de manera que, aportant el factor humà, aconsegueix desmuntar mites absurds al voltant d’ells, les seves idees i els seus avenços. I alhora ens fa entendre la importància històrica de cada científic i el quid de cada nova teoria.

Llegirem com Tales de Milet evita una guerra gràcies a l’astronomia. Observarem el cel amb Brahe, Kepler i Galileu. Patirem per Lavoisier durant el seu judici a mort. Assistirem a l’enterrament de Darwin a l’abadia de Westminster, al costat de Newton. I acabarem amb Robert Dicke, que escolta al seu televisor el so més antic del món, originat en el Big Bang.

Descobreix l’univers del professor estrella de YouTube que ha ajudat milers d’alumnes a perseguir els seus somnis.
Finalista del Global Teacher Price i una de les persones més creatives del món, segons Forbes.
Per què el veí de sota viurà més anys que tu?
De quin color és un mirall?
Quant pesa el martell de Thor?
Per què no podem viatjar al passat?
Quants megapíxels té l’ull humà?

– Llegir aquest llibre t’ocuparà el 0,0005% de la vida, entre uns 7200 i uns 14 400 segons. Potser els mateixos que veure Blade Runner 2049 o la trilogia original de Star Wars. Tot i que ja saps que el temps és relatiu, com tantes altres coses.
– Si gaudeixes d’una vida llarga i pròspera, viuràs més de dos mil milions de segons, malgrat que la tercera part d’aquest temps la passaràs dormint. La resta et tocarà estar despert, viure i gaudir, perquè pot ser apassionant. Així que rumia bé en què vols invertir aquests segons.
– D’aquí a uns quants anys, algunes de les afirmacions que llegiràs en aquest llibre, avui dia considerades del tot certes, pot ser que ja no tinguin sentit. Res no és permanent, res no és constant. “L’únic constant és el canvi”, va predir Heràclit ara fa 2500 anys. És el meravellós de la ciència: que avança imparable dia rere dia.
Per això vull que aquest llibre et serveixi d’inspiració i t’ajudi a construir els teus somnis, a iniciar la pròpia recerca de respostes a totes les preguntes que et passin pel cap sense haver d’apel·lar als déus de l’Olimp, que sempre aporten una resposta o altra, mitològica i fascinant, però no gens científica.

La Jen està trista. I l’Aiden vol que sigui feliç. Sembla senzill, oi? I ho seria si no fos perquè la Jen és una noia de poc més de trenta anys a qui acaba de deixar el nòvio i l’Aiden és una peça de software cara i sofisticada.

Això sí: l’Aiden coneix la Jen a la perfecció. Pot accedir a tots els seus aparells i així està al corrent de la cançó que escolta a totes hores, les seves fotos preferides i les cites d’Instagram que la inspiren. I, gràcies als algoritmes, ha fet un càlcul: la Jen ha de trobar una nova parella per assolir un nivell òptim de benestar. I amb tot internet al seu abast, no haurà de buscar gaire per trobar l’espècimen perfecte i programar la cita ideal. Llàstima que la Jen sembla estar a mil anys llum d’interessar-se pel pla perfecte de l’Aiden…

¿Podria ser que una màquina d’intel·ligència artificial tregui l’entrellat de la intel·ligència emocional i descobreixi què és el que ens fa feliços als humans?

David Andrés és el cap de cuina de l’ABaC, guardonat amb tres estrelles Michelin i considerat el millor xef jove del país durant tres anys consecutius. La seva història és un exemple de superació i constància i ens ensenya que no s’han de deixar escapar les oportunitats per arribar al més alt, sempre tocant de peus a terra.

A De l’alta cuina a casa hi trobareu seixanta receptes, ordenades per les temporades de l’any, que combinen productes de la terra amb la cuina d’avantguarda. Cuina fàcil, de temporada, per fer a casa. A més, el llibre inclou menús dels millors xefs: Andoni Luis Aduriz, Xavier Pellicer, Jordi Cruz, Joan Roca i Jean Louis Neichel, els seus grans mestres.

«En molt pocs anys ha aconseguit ser la mà dreta d’un altre dels grans, Jordi Cruz, inaugurar amb la família un restaurant a la seva Igualada natal, el Somiatruites, i guanyar-se el respecte i l’admiració del gremi i de la premsa gastronòmica. […] Qui signa aquest llibre us ensenyarà a cuinar, però el seu mestratge és més elevat». Del pròleg d’Andoni Luis Aduriz, xef del restaurant Mugaritz

Hivern del 1957. A la casa senyorial de Ballyglass House, durant la nit, han apunyalat i castrat el reverend Lawless. El jove inspector Strafford investiga el crim, però aviat descobreix que no hi ha gaires persones que vulguin que la veritat surti a la llum. Benjamin Black se submergeix novament a la Irlanda de la dècada de 1950 i inicia una altra sèrie, amb el seu estil inimitable i e sleu do per crear ambients i personatges fascinants. I amb un altre protagonista: l’Strafford és matusser, protestant, abstemi… «Només era qüestói de temps que li diguessin que no semblava un policia, però el que volien dir era que no semblava un policia irlandès».

Els relats d’Istrati ens capbussen en el realisme èpic de la seva infantesa i joventut al delta del Danubi, des d’on es comerciava amb l’Imperi Otomà, i en el món agitat de la Mediterrània oriental. Els seus protagonistes són gent lliure, tal vegada nàufrags d’un món canviant amb un destí fascinant. Del cicle d’Adrian Zografi, l’alter ego de l’autor, n’excel leix “Kyra Kyralina”, publicat l’any 1923. L’escriptor francès anunciava als lectors que es trobarien amb un “narrador nat” i que “un cop començada una història, ningú no sap, ni ell mateix, si durarà una hora… o mil i una nits”.

A Kyra Kyralina, Stavru ens narra les peripècies a la llar materna al port de Braila, la vida viciada per un turc i, finalment, la recerca desesperada de Kyra als harems de Constantinoble amb el colofó de la descoberta de l’amistat i la llibertat. A les nostres lletres, l’obra istratiana va ser molt llegida durant la dècada dels vint i trenta gràcies a l’amistat d’Istrati amb Pere Foix i Cases, amb qui va coincidir a París, que, testimoni de l’èxit francès, el va traduir tot seguit. Més tard, “l’enorme capacitat narrativa d’aquest gran déclassé” va encisar Jaume Vidal i Alcover. Ara, traduïts aquests relats del romanès, es fa palès l’estil més fresc i viu d’Istrati.