En un remot castell a l’Europa central del segle XIX, la jove Laura viu una vida tranquil·la fins que l’arribada d’una misteriosa convidada, la bella i enigmàtica Carmilla, canvia tot. Mentre l’amistat entre les dues joves es desenvolupa, Laura comença a experimentar estranys somnis i una progressiva debilitat. La seva salut s’enfonsa mentre la veritat oculta darrere de Carmilla comença a desentrellar-se.
Tipus: Novetat
El superdetectiu Blomkvist
Kalle Blomkvist és un jove aspirant a detectiu. Li encanta jeure sota la perera del jardí i fer dissertacions sobre criminologia al seu lleial interlocutor imaginari.
El superdetectiu Bolmkvist, tot i que només té tretze anys, és tot un expert identificant pistes, resolent enigmes, i és capaç de veure més enllà del que els policies i altres persones adultes passen per alt. En fi, que ensuma el delicte de sota les pedres.
Walter Benjamin: passatges acabats
Perseguit per la Gestapo, el filòsof jueu Walter Benjamin (1892-1940) travessa la frontera i s’instal·la a Portbou amb la intenció d’embarcar-se des de Lisboa cap a Nova York. Tanmateix, les autoritats franquistes no li permeten de fer el viatge cap a l’exili, i el deixen en un atzucac personal de difícil reversió.
Walter Benjamin passa les seves últimes hores de vida a Portbou, una ciutat grisa aclaparada i controlada pels feixistes, en una habitació de l’Hotel de França, des de la qual ens narra, en una sola nit, la trajectòria de la seva vida: des de la infantesa i l’adolescència fins als anys d’aprenentatge, les frustracions acadèmiques posteriors i les diverses peripècies vitals per sobreviure.
I ara, on soc?
Quan estem perduts, acostumem a orientar-nos amb un mapa, tot i que de vegades no resulti tan senzill. Yū aprèn a interpretar les claus que la seva mare li dibuixa per tal de fer un encàrrec i tornar a casa. A la seva manera, acaba inventant camins.
Perquè la veritable aventura comença més aviat a l’hora de tornar i entre pregunta i pregunta, recurs molt popular entre els més menuts per comprendre el món. Pot haver-hi tants mapes com coses vulguem saber: des d’on és la peixateria del mercat fins a com ens sentim i a què s’assembla el futur, quines coses ens agrada fer de debò i quin és el nostre amagatall preferit.
L’habitació d’en Giovanni
Als anys cinquanta, en David, un jove americà, passa els dies a París mentre espera la seva parella, la Hella, que ha de tornar d’un viatge per Espanya amb la resposta a la seva proposició de matrimoni. Però un dia, en un bar bohemi, coneix per casualitat en Giovanni, un atractiu cambrer italià per qui se sent immediatament atret.
Així comencen un idil·li apassionat sota l’amenaça de l’arribada de la Hella i, amb ella, del dilema d’en David, que haurà de decidir si farà el que s’espera d’ell o serà fidel als seus sentiments.
Otto i Punxa: com abraçar un cactus
A l’escola la mestra li ha donat un cactus a cada estudiant. També a l’Otto i a la seva amiga Arlet. El cactus de l’Arlet té una flor taronja; però el de l’Otto no en té cap. Al llarg d’aquesta història entranyable i banyada en un dolç sentit de l’humor, l’Otto farà tot el possible per aconseguir que el seu cactus sigui feliç i floreixi amb la flor més bonica que hom pugui imaginar.
És possible que per això no li quedi més remei que abraçar en Punxa, el seu cactus… Serà tan perillós com diuen els adults?
Com som els catalans
En una societat que canvia de manera accelerada i que acull nous components, l’autor reflexiona sobre els canvis en la civilització occidental, sobre les migracions, sobre el concepte de civilitat, sobre la idea que ens fem els catalans del futur i del progrés, i sobre la nostra personalitat, per acabar fent una proposta d’eines per avançar.
En Martí Multitasca no vol perdre el temps
En Martí Multitasca és un home ocupat, enfeinat, atrafegat. Tot el dia corre amunt i avall perquè té pressa, molta pressa, i mil coses a fer.—No es pot perdre el temps! —crida de bon matí, i mentre es pentina fa un pipí. I com que dorm vestit, ja està a punt per sortir”.
Aquest és en Martí Multitasca, un home amb un cervell que va sempre a mil per hora. I què fa un personatge estressat com ell quan li toca fer un mes de vacances? Posar-se a plorar! Perquè, per increïble que pugui semblar, hi ha gent que no sap què fer quan està de vacances.
Tretze biografies imperfectes
Quan Gerard Vergés (1931-2014) va guanyar el premi Josep Pla l’any 1985 amb ‘Tretze biografies imperfectes’, va confessar que se sentiria molt feliç si el llibre aconseguia salvar algú del tedi o de la soledat. Quines vides poden fer-ho, això? I, sobretot, com cal contar-les?
Aquí llegim tretze biografies radicalment originals, on les especulacions sobre els orígens de Shakespeare es mesclen amb les desventures viscudes per la Circe homèrica o amb l’oblit a què estan condemnats bandolers i músics que van flirtejar amb la posteritat.
Odis quotidians
Són submises les dones musulmanes? És veritat que en les pel·lícules el primer que es mor sempre és el negre? És cert que les dones grasses són més agraïdes al llit? Es pot ser musulmana i feminista? Com s’integra algú en el seu propi país? Tenir un amic negre t’eximeix de ser racista? Quines pressions pateixen les musulmanes per a posar-se el vel? I per treure-se’l?
Odis quotidians és una novel·la gràfica que tracta sobre el racisme, la islamofòbia i el prejudici contra les persones grasses a Espanya, des del punt de vista dels qui el pateixen i que posa un èmfasi especial en aquelles actituds que, potser, el lector no sàpiga que resulten ofensives.