Elon Musk va sofrir assetjament escolar. Un dia un grup de nens el va empènyer per unes escales de formigó i el van picar de peus fins que la seva cara es va inflar com una pilota. Va passar una setmana a l’hospital. Però les cicatrius físiques van ser insignificants comparades amb les emocionals, les que li havia causat el pare, un canalla, enginyer carismàtic i fantasiós. Quan Elon va arribar a casa després de ser donat d’alta de l’hospital, el pare el va reprendre. «Vaig haver d’escoltar-lo durant una hora mentre em cridava, em deia idiota i em deia que era un inútil», recorda.
L’impacte psicològic que el pare li va causar va perdurar. Es va convertir en un jove fort però vulnerable alhora, propens a bruscos canvis d’humor -estil Jekyll i Hyde-, amb una gran tolerància al risc, ànsies de drama, un èpic sentit de missió i una intensitat maníaca, cruel i a vegades destructiva.
A principis del 2022, després d’un any marcat pel llançament de trenta-un satèl·lits de SpaceX, la venda d’un milió de cotxes de Tesla i de convertir-se en l’home més ric de la terra, Musk va confessar amb penediment el seu impuls per provocar el drama. «Necessito canviar la meva manera de pensar perquè deixi d’estar en mode crisi, com ho he estat els últims catorze anys, o probablement tota la meva vida», va explicar.
