La Maria Tecla és una pianista que va molt atrafegada, ja que prepara un concert al Gran Teatre de la Ciutat i ha d’assajar cada dia. I la Queta és una mosca molt eixerida que cada dia l’escolta.
El que no s’imaginen és que la Queta serà la primera mosca que pujarà a un escenari convertida en una gran intèrpret, ni que la Maria Tecla serà la primera pianista que acompanyarà una mosca!
No fa tants anys, durant el franquisme, l’ofici de censor podia semblar una manera com qualsevol altra de guanyar-se la vida. El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit esclatant, va ser una de les dianes principals de l’obsessió inquisidora del règim, i la persecució que van patir els músics va ser salvatge.
Saber qui va exercir la repressió, com i per què: aquest ha estat l’objecte d’investigació de Maria Salicrú-Maltas durant més de vint anys, que surt a la llum en una crònica trepidant carregada d’aportacions inèdites i de vivències personals reveladores. L’autora ha aconseguit fer parlar per primera vegada alguns d’aquells censors, i n’ha identificat molts altres que ja no poden (o no volen) parlar.
No sempre és fàcil, ser una nena vikinga. Sobretot quan estàs avorrida a casa dels cosins de Groenlàndia. A mi no m’agrada gens avorrir-me i, si la cosa continua així, acabaré agafant tírria a Groenlàndia. El que tinc clar és que ara no penso començar a cosir com la mare, a fer curses d’escuts com el pare o a nedar despullada en l’aigua congelada envoltada de foques com l’àvia!
Patrick Radden Keefe investiga un món secret dirigit per una criminal sorprenent: una carismàtica àvia de mitjana edat, que des d’un petit basar del Chinatown de Nova York controlava un negoci multimilionari de contraban de persones.
Caps de serp revela el funcionament intern del complex imperi de Cheng Chui Ping, coneguda com a Germana Ping, i relata la investigació de l’FBI, que va durar una dècada fins que finalment la va fer caure. El llibre ens presenta un servei d’immigració sovint incompetent i de vegades corrupte que persegueix persones desesperades que ho arrisquen tot per arribar als Estats Units, i pel camí fa un retrat impressionant d’una generació d’immigrants indocumentats i la complexa economia submergida que els sosté i explota.
Un relat necessari i ple d’esperança sobre la infància, la tolerància i la diversitat com a antídots contra la violència i la guerra.
Aquest llibre explora per què, com i perquè sis dones artistes de països molt diferents —Síria, Mèxic, Egipte, Índia, EUA i Rússia— expliquen el món (el seu món) amb les seves vinyetes de còmic. Unes ho fan amb un humor bel·ligerant des dels vells-nous diaris, unes altres llancen els seus missatges a través d’Instagram, n’hi ha que pinten murals i publiquen llibres. Totes s’arrisquen pel seu art, que és la forma que tenen d’exercir la resistència contra el sexisme estructural, la violència política, la corrupció i l’homofòbia. La seva obra beu de la col·lectivitat; el seu risc és individual.
El llibre ens ofereix sis semblances que despullen el qui i el per a què d’aquestes autores. Conèixer-les és entendre una mica més l’inaprehensible món on vivim, que tot i que continuï fragmentat, gràcies als seus dibuixos i les seves històries, pren una mica més de sentit.
El jove D’Artagnan té un somni: formar part de la guàrdia del rei de França. Per aconseguir-ho, viatja a París per unir-se al cos dels mosqueters.
Allà es farà amic dels tres millors mosqueters de tot França: en Porthos, l’Athos i l’Aramis. Junts combatran les conspiracions de poder del malèvol cardenal Richelieu i el seu sequaç, el comte de Rochefort.
El llibre que teniu a les mans, ofereix una panoràmica amena i detallada sobre la formació, l’evolució històrica i la situació actual de la comunitat lingüística i cultural catalana, que no sols pot tenir interès per als estudiosos que s’hi vulguin aproximar, sinó també especialment per al debat actual entorn del reconeixement i l’estatus polític que han de tenir en el context estatal i internacional la llengua catalana –la segona llengua de l’Estat–, la cultura mil·lenària que s’hi expressa i la col·lectivitat dels seus parlants.
La jove Lizzy viu feliç a la campanya anglesa amb els seus pares i les seves quatre germanes. La seva mare està obsessionada perquè trobin marit i farà tot el possible per emparellar-les.
Entre balls i festes presumptuoses, les joves descobriran els secrets de l’amor, el matrimoni i les relacions socials de l’època. Una inoblidable història sorgida de la imaginació de la sempre genial Jane Austen.
Adolphe narra la història d’un jove aristòcrata que s’embranca en una relació amorosa amb l’Ellénore, una dona més gran i ja compromesa. Amb una prosa íntima, Constant explora l’amor, la culpa i les conseqüències de les relacions passionals, fet que converteix aquesta obra en un clàssic atemporal de la literatura francesa.
L’assaig Reflexions sobre la tragèdia que acompanya la novel·la ofereix una anàlisi rigorosa de la tragèdia com a gènere literari i examina la seva funció en la comprensió de la condició humana.