Tipus: Novetat

Un misteriós assassinat que s’entrellaça magistralment amb les pròpies vicissituds de Vanina
Vincenzo La Barbera, professor de Filosofia en un institut, era un tipus solitari, però molt volgut pels seus alumnes, que vivia en un vell veler amarrat en el port. No tenia deutes, ni vincles amb la màfia. No obstant això, algú ho va matar i va deixar el seu cos en el llit del Amenano, un riu que fa segles va quedar cobert de lava després d’una erupció de l’Etna i que ara flueix sota el centre històric de la ciutat. Vanina Garrasi -l’existència del qual, ja de per si mateix difícil, s’ha complicat encara més a causa de les amenaces de mort de la màfia palermitana- presa les regnes de la recerca. Ni una sola pista. L’homicidi sembla bastant complex i tal vegada té les seves arrels en el passat rebel de la víctima. Per a resoldre-ho, no obstant això, Vanina podrà comptar una vegada més amb l’ajuda de l’incomparable comissari jubilat Biagio Patanè.

Un document d’excepció, atemporal i poderós, que ha esdevingut un clàssic, per primer cop en català. El 6 d’agost de 1945 Hiroshima va ser destruïda per la bomba atòmica. Un any després, John Hersey va escriure la seva gran crònica a partir dels testimonis de sis supervivents. Va decidir explicar les històries d’una oficinista, Toshiko Sasaki, i el seu germà, el Dr. Terufumi Sasaki, un jove cirurgià; un missioner alemany, el pare Wilhem Kleinsorge; una costurera vídua, Hatsuyo Nakamura; un altre doctor, propietari d’un hospital privat, Masakazu Fujii; i un pastor metodista, el reverend Kiyoshi Tanimoto.

Hersey descriu de manera magistral les runes, la fam, la radiació que encara fa estralls, els veïns morts… la seva narració, innovadora i corprenedora, va suposar un abans i un després en la manera d’entendre el periodisme. En una peripècia èpica, el reporter va haver de fer-se passar per un patriòtic i modèlic corresponsal de guerra per accedir al país nipó i burlar la censura del govern dels Estats Units, que controlava totes les versions dels fets. El reportatge, publicat originalment en una cèlebre edició especial de The New Yorker, va ser el primer a mostrar al món l’impacte esfereïdor dels atacs sobre Hiroshima i Nagasaki, i des d’aleshores ha sacsejat les consciències de milions de lectors arreu del món.

Les millors històries són les que podem compartir
Com a amant de les històries clàssiques de crims, no és d’estranyar que Kaede, una professora de vint-i-set anys, es creui amb misteris quotidians amb més freqüència que la majoria de les persones. Resoldre’ls, no obstant això, és un altre assumpte, i la persona a la qual sempre recorre a la recerca d’orientació és el seu benvolgut avi, qui, malgrat patir un tipus de demència, conserva una aguda lucidesa mental. Des d’assassinats impossibles en habitacions tancades fins a desconcertants casos de persones desaparegudes, la neta i l’avi, com aprenent i mestre, formen un equip que «teixeix històries» per a arribar al fons de diversos casos. Mentrestant, una ombra plana lentament sobre Kaede, representant una amenaça més insidiosa…

Càndida Pérez i Martínez era una cupletista olotina que va triomfar al Paral·lel barceloní, d’on va fer el salt als millors escenaris europeus i llatinoamericans. Intèrpret de renom internacional i pionera de la composició musical, va posar banda sonora a algunes de les cançons més famoses i populars de Catalunya, com Les Caramelles, El noi de la mare o La Marieta de l’ull viu. Per això es considera que Càndida Pérez és la mare del cuplet català, el primer gènere musical de masses en català. Una creadora excepcional que descobrireu a les pàgines d’aquest còmic.

Alma pot matar amb un sol murmuri. És una maga negra, encara que els carrers de Salines murmuren una altra cosa al seu pas: «bruixa».
Per a Silvestre, de sang i màgia verda, la vida és molt més fàcil. O això creu Alma, encara que en realitat, fa molt que es van retirar la paraula. I sí, Silvestre ha tornat al poble després d’anys estudiant a París, però les circumstàncies no podrien haver estat pitjors. Si per ells fora, els seus camins no tornarien a creuar-se.

No obstant això, quan es veuen obligats a col·laborar per a demostrar que mereixen el lloc de mag municipal, protegint els seus veïns de perills naturals i sobrenaturals, Alma i Silvestre descobriran que els dos alberguen ombres que cap d’ells sospitava, i que els sentiments que creien oblidats no estan tan extints com desitjarien.

En aquest il·luminador assaig, Rafael Argullol trasllada al lector al nucli artístic de la Itàlia del segle XV, la Toscana, en un moment crucial de la història. Les circumstàncies polítiques, econòmiques, socials i culturals del denominat Quattrocento van establir les bases d’un dels episodis culturals més transcendents de la nostra civilització: el Renaixement. Argullol analitza de manera rigorosa i amena les característiques plàstiques, arquitectòniques i literàries del període, així com les tensions culturals que la irrupció de l’humanisme va produir en la societat tardomedieval. Un acostament tan fonamental com suggeridor al lent però imparable adveniment de l’home modern.

Li dèiem Bebeto perquè tothom li cridava Bebeto i no ens importava quin era el seu veritable nom. No sabíem gran cosa d’ell. Només que era major que nosaltres i que sempre estava assegut en les graderies mirant-nos jugar. Sempre estava en les pistes. Sempre. Com les porteries o les ratlles gastades del terreny de joc. Com les flors que tornaven a créixer cada primavera entre les esquerdes del ciment.

En un tancar i obrir d’ulls la Sofia passa de ser una arquitecta que treballa en un estudi prestigiós de Barcelona i que viu amb el seu gran amor, a sentir-se una fracassada amb el cor fet miques.
Entre els pitjors dies de la seva vida i l’hotel rural de Venaçon, un poblet inhòspit dels Alps Marítims, una única pregunta: «I per què no?». (Per què no tornar a començar?) Per què no donar-se l’oportunitat de ser una altra Sofia?
Encarregada improbable de gestionar les entrades inexistents de l’hotel, aviat es farà amiga de l’Ethan i en Julien. Tots dos l’ajudaran a curar les ferides de la seva vida a Barcelona i a retrobar-se amb sentiments i sensacions que creia oblidades.
A Venaçon, la Sofia hi viurà dies de descoberta, de petites felicitats en forma de mirades i somriures fugissers, d’excursions, de preocupar-se per no res. Però puntejant aquests dies lluminosos —perquè la felicitat no és mai completa ni perfecta— també hi
trobarà una tristesa insistent que ho pot engegar tot a rodar.