Gelada al maig és una peculiar bildungsroman sobre la rigorosa i, per moments, cruel i mesquina educació d’una jove catòlica anglesa.
Tan impactant com La campana de cristall de Sylvia Plath, Gelada al maig és una meditació magistral sobre el cost de l’obediència i el poder transformador de la literatura. Un testimoniatge commovedor de la rebel·lia de la joventut contra l’autoritarisme i les normes estrictes, que mostra com la passió pot resistir qualsevol dogma.
Que Peter i Wendy és un clàssic de la literatura universal està fora de tota discussió. Tot i així, degut segurament a la popularitat del personatge i a l’adaptació de Disney, poca gent ha llegit l’obra original.
Tant per la sofisticació de la seva veu narrativa, com per la profunditat del seu missatge, Peter i Wendy mereix ser gaudit per lectors de totes les edats. Una novel·la extraordinària en tots els sentits possibles de la paraula. Un text reversible, màgic, que es converteix en una oda a la vida com a aventura, una cançó d’amor a un jugar que també és una manera de crear (narrar!), i que, mentre per als nens serà una advertència sobre els perills de fer-se grans i convertir-se en persones grises, pels adults és una exhortació a no deixar de ser nens i mantenir viva la imaginació.
Aquest llibre trenca el silenci entorn la no maternitat a través de cinc històries íntimes i sinceres de dones que expliquen, sense embuts, les seves raons per no ser mares. Amb valentia i profunditat, aquestes veus comparteixen les pressions socials, culturals i familiars que han hagut dafrontar per no encaixar en el model tradicional de la maternitat, així com les dificultats i els estigmes que sovint comporta aquesta decisió.
Partint de la pròpia experiència personal de lautora i enriquit amb entrevistes a altres dones que, com ella, no són ni seran mares, el llibre ens fa reflexionar sobre la diversitat de les eleccions femenines i el respecte a la llibertat individual. Les històries es complementen amb dibuixos bells i realistes que aporten una dimensió visual emotiva i honesta, fent daquest un testimoni inèdit i necessari en el panorama literari actual.
Un relat valent i esperançador que convida a qüestionar les expectatives socials i a entendre la complexitat i la pluralitat de les experiències de vida.
Ha arribat un monstre nou a la classe del Mumus. És groc amb pics de color rosa, diminut, adorable… menys quan rugeix. Llavors es converteix en l’ésser més terrible de l’Internat Calfreds. Fins i tot més que la Franny.
El cèlebre manifest Les rialles de la Medusa, publicat originalment en francès el 1975, és un assaig revolucionari i ha tingut una influència determinant en el pensament feminista contemporani i en els estudis de gènere i literatura. L’autora fa una defensa lúcida, vibrant i provocadora de l’escriptura femenina, una eina de descolonització del cos i del pensament femení, capaç de desafiar el llenguatge dominant i obrir espai a noves maneres de pensar i de dir.
Amb un estil poètic, desbordant i lúdic, Cixous reivindica la figura mitològica de la tradicionalment temuda Medusa i subverteix les formes del discurs per alliberar el pensament i el desig. Escriure, per a ella, és un gest d’insubmissió: una manera de desarmar l’ordre establert, d’afrontar la por heretada, de donar nous sentits al món i de riure com un acte de subversió.
El Monstre Blau té ganes de jugar, però el Conill està molt ocupat dormint… així que se’l menja. I això ho repeteix fins que es queda sense cap amic amb qui jugar. El Monstre Blau ara està sol, trist i MOLT penedit. Recuperarà els seus estimats amics? Una altra joia de la mà del nostre estimat Petr Horácek que, amb una barreja de tendresa, humor i conflicte, ens ofereix aquest àlbum que explora l’amistat i el perdó.
Un dels grans reptes actuals de les humanitats, si no és el primer, consisteix a comprendre el sentit del nostre temps. Aquest repte ve en paral·lel amb una altra gran tasca: rescatar el passat, no sols el passat cultural, històric, sinó també el passat evolutiu, la història natural.
Després de la seva adaptació del jugador d’escacs, David Sala torna amb un relat autobiogràfic d’una bellesa colpidora. L’avi matern de l’autor, l’espanyol Antonio Soto Torrado, va sobreviure al camp de concentració de Mauthausen, on va romandre presoner de 1940 a 1945. El seu objectiu al final de la seva vida: no morir abans que Franco! El seu avi patern, Josep Sala, també espanyol, va ser internat en el camp de Argelès-sud-Mer. Va escapar durant un trasllat i es va unir als maquis. Encara que l’àlbum evoca l’èxode, la guerra, la persecució i la difícil reconstrucció d’un home politraumàtic al seu país d’adopció, és la transmissió de la història familiar d’una generació a una altra el que constitueix el nucli d’aquesta història.
La moda és política. Des de les catifes vermelles de la Gala del Met fins a la moda ràpida en línia, la roba conta una història de desigualtat, racisme i crisi climàtica. Hoskins desfà els fils de la indústria capitalista per a revelar com les marques de moda ens inciten a consumir més manipulant-nos perquè ens sentim lletjos, pobres i inútils, sentiments que omplen les butxaques de multimilionaris que exploten les cadenes de subministrament colonials. I també com els treballadors tèxtils amb salaris de pobresa arrisquen les seves vides en fàbriques perilloses, es tortura a animals, s’extreuen combustibles fòssils i s’escampen productes químics tòxics solo per a mantenir les col·leccions d’aquesta temporada fresques. D’altra banda, l’autora explora l’ús de la roba per a resistir. Pots escandalitzar a una indústria que estima escandalitzar? És la «moda verda» una alternativa? Aquest llibre ofereix un examen crític de la cultura contemporània i les prioritats del capitalisme. Movent-se entre Karl Lagerfeld i Karl Marx, Manual anticapitalista de la moda va més enllà de la moda ètica i la responsabilitat del consumidor, mostrant que si volem sentir-nos còmodes amb la nostra roba, necessitem transformar el sistema i assegurar-nos que aquesta no sigui la nostra última temporada.
Febrer del 1944, República de Salò, nord d’Itàlia. Al soldat Cesco Magetti de la Guàrdia Nacional Republicana Ferroviària, el rosega un mal de queixal insuportable. Per si això fos poc, la burocràcia de les altes esferes del Reich li cau a sobre amb una missió absurda: ell, soldat de l’estat titella amb què els nazis controlen el nord d’Itàlia, serà l’encarregat de traçar un mapa dels ferrocarrils de Mèxic. Amb quin motiu? No se sap. Au, espavila’t, Magetti. Així comença aquesta prodigiosa novel·la d’aventures. Novel·la tentacular, coral, d’amor i de guerra, de llibertat i tirania, d’italiana picaresca i misteris mexicans, plena de feixistes, nazis, desertors i partisans, d’una alegria que esclata com un big bang i d’una pena fonda com un forat negre. «Ferrocarrils de Mèxic» és una festa per als lectors. Plena de sàtira i ironia, de compassió i humor, de surrealisme i realisme màgic, que és el realisme dels llocs on tot va malament. El buit que deixa aquesta novel·la només l’omple el record que l’amant de la literatura, de la mà de Gian Marco Griffi i la magistral traducció de Pau Vidal, trigarà tota una vida a oblidar. Si busqueu aventures, en aquesta novel·la n’hi ha a cabassos. Si busqueu literatura, us fareu un tip de trobar-ne.