Tipus: Novetat

Per fugir de la humiliació pública de l’arrest del seu futur marit la vigília del seu casament, Celia Kilbride, una experta en joies, emprèn un creuer en un transatlàntic de luxe. A bord coincideix amb la coneguda Lady Emily Haywood, una velleta de vuitanta-sis anys immensament rica que és propietària d’un collaret de maragdes de valor incalculable. Un cop acabi el creuer, lady Emily té la intenció de deixar la joia a la Smithsonian. Però el tercer dia de creuer, troben morta lady Emily i el collaret ha desaparegut. La llista
de sospitosos és força llarga…
La Cèlia, amb l’ajuda d’una parella que estan celebrant el seu quaranta-cinquè aniversari de casament, es proposa trobar l’assassí.

Amistat, rialles, amor i somnis per complir en aquesta novel·la de la reina de la narrativa femenina: Danielle Steel.

La jove dissenyadora de sabates Clara Kellyha trobat l’apartament perfecte a Manhattan: un loft permanentment banyat per una encantadora llum natural. L’únic problema és el seu preu. Per poder permetre viure a l’apartament haurà de compartir-lo … I ho farà amb Abby Williams, una escriptora que tracta d’obrir-se camí lluny de la seva família; Morgan Shelby, una consultora de finances de Wall Street al·lèrgica al matrimoni, i Sasha Hartman, una ginecòloga en pràctiques, la germana bessona és supermodel.
Les quatre estan en aquest punt de la vida en què encara tot està per estrenar i qualsevol cosa és possible. L’apartament no trigarà a convertir-se en una llar per a elles. Una llar des del qual faran front a noves oportunitats i desafiaments que alteraran el curs de les seves vides i des del qual demostraran que la seva amistat és encara més sòlida que les parets que les envolten.

El 9 de novembre de 2016 va passar el que tothom creia impossible: Donald Trump, magnat multimilionari amb un discurs absolutament xenòfob, salvatge i populista, va guanyar la presidència a la Casa Blanca, posant en perill valors com la democràcia i la pau al món.

En la mateixa línia dels seus llibres d’èxit, El club Bilderberg i Fora de control, Daniel Estulin ens demostra que res és casual i que darrere d’aquest aterridor esdeveniment s’amaguen molts interessos. Com s’ha pogut arribar fins aquí? Va ser un esdeveniment realment democràtic? I, sobretot, quins són els interessos que s’amaguen darrere d’aquesta elecció?

Des de la seva privilegiada condició de ser un ex-espia rus, Daniel Estulin busseja en el llarg procés que ha dut a Donald Trump a la presidència, en “La trastienda de Trump” ens ofereix una crònica entre bambolines dels actors, governs, empreses i institucions implicats en la seva elecció i dels rèdits que ara, un cop aconseguit el seu objectiu, esperen treure d’això. És així com ens endinsem en un món a punt d’esclatar i de canviar per sempre.

La Mireia és una dona de més de noranta anys que viu sola en un pis de Barcelona. Cada vegada més esquerpa, la Mireia només s’entén bé amb la seva néta, la Sònia. Mentre escolta els sorolls del carrer i espia els llogaters del pis del costat, rememora la seva vida i tot el que ha causat que la seva filla l’eviti tant com pot i que el seu fill no li parli des de fa molts anys. Gràcies als fets que la Mireia recorda, entendrem la seva solitud i el seu recel. Amb una mica de sort, un seguit de fets inesperats podria desembolicar una vida bloquejada des de fa molt anys.

Angelika Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l’Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que viurà de ple els «bojos anys vint» i que tindrà tres fills de tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés.
Amb passió però sense compassió, amb empatia i admiració, però alhora amb una mirada crítica, Angelika Schrobsdorff ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l’ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i l’adolescent que reviuen els records d’aquella mare tan poderosa.
Tu no ets una mare com les altres és una potent història real d’una mare fascinant i forta però al mateix temps plena de debilitats i contradiccions.

El Senso-Taping està adquirint cada vegada més importància en l’àmbit de la medicina esportiva i ha despertat l’interès tant dels metges i terapeutes com dels esportistes i el públic en general.

Aquest mètode terapèutic, que activa les forces d’autocuració de l’organisme sense limitar la mobilitat física, posseeix un espectre d’acció ampli que abasta els quadres patològics més diversos a la musculatura, els tendons, els lligaments, les articulacions i el sistema limfàtic, entre d’altres .

Idoni per als que s’estan formant en professions terapèutiques, per a entrenadors, així com per a esportistes i profans interessats, en aquest manual es presenta una introducció als fonaments teòrics, i en la pràctica d’aquest mètode, i es descriu la seva aplicació en les afeccions més diverses . La representació gràfica de les estructures i les detallades instruccions, acompanyades d’imatges de totes les disposicions dels tapes, converteixen aquesta obra en un sòlid recurs per a la pràctica clínica.

Amb una completa introducció sobre aquest mètode terapèutic, l’obra està organitzada segons grups musculars i articulacions, de manera que és de consulta molt pràctica. Totes les aplicacions vénen acompanyades d’una representació gràfica de les estructures i imatges del procés de disposició dels tapes.

La Júlia, una dona de trenta-quatre anys i mare de dos fills, es trasllada a viure a Prat de Comte, a la Terra Alta. Ho fa després d’una trencadissa emocional i amb la sensació d’haver quedat atrapada en una teranyina que els altres han teixit per a ella. Lluny de ciutat, la Júlia ha d’aprendre a conjugar la seva vida amb els buits que han deixat les persones que s’estima –la mare carismàtica, el marit distanciat, l’amant esquívol, la seva amiga Tona-, endreçar els records i sobreposar-se a les incerteses. El risc més gran és una novel·la de fugida i afirmació, en la qual l’abisme de la incomunicació està sempre a un pam del camí que recorren els protagonistes.

La Merricat Blackwood és una nena solitària i amb molta fantasia que viu al casalot familiar amb la seva germana gran, la Constance, i el seu oncle Julian, un home vell i minusvàlid que es mou en cadira de rodes. La Merricat passa les hores vagant pel jardí, enterrant tresors, jugant amb el seu gat Jonàs i somiant amb viatjar a la lluna i començar una vida nova. I, des que fa sis anys va morir la resta de la seva família, una de les seves obsessions és protegir la seva germana, i la casa, de la xafarderia, l’hostilitat i el rebuig agressiu de la gent del poble. Els dies transcorren tranquil·lament enmig d’una alegria plàcida i solitària fins que una visita inesperada es planta al bell mig del jardí i s’instal·la al casalot. Aterrida, només la Merricat aconsegueix veure-hi el perill; aquesta visita, i la presència constant i abassegadora del passat que no se’n va mai, capgirarà les seves vides definitivament.

Més interessat en el present que en el passat, John le Carré ha decidit revisitar el passat per fer reviure els seus personatges més populars i qüestionar la veritat, la justícia i el joc de l’espionatge.
A causa de la demanda que la família de dues víctimes innocents ha interposat contra els serveis de seguretat, un agent retirat es veu obligat a retre compte d’una tèrbola operació secreta que els serveis britànics van dur a terme a finals dels anys 50. Una novel·la trepidant en què John le Carré reflexiona sobre la responsabilitat individual i col·lectiva dels actes comesos en el passat i fa balanç tant del joc net com dels draps bruts de les xarxes d’espionatge governamentals.

La pura història de Blai Bonet, escriptor, ja resulta fascinant, doncs va coincidint amb l’esdevenir d’algun dels protagonistes, amb els fets vitals. Seminarista, nen o adolescent malaltís, homosexual en un temps i un país (l’Espanya que tenia coses com la Llei de Perillositat Social) en què això constituïa no solament un estigma social, sinó un clar risc legal i fins a físic.

La seva carrera literària va ser abrupta, discordant i personal. I totes aquestes qualitats ja s’apunten en El mar. Una novel·la incòmoda, tèrbola i malsana en contrast a aquest vital i colorista entorn geogràfic en què es desenvolupa. Bonet aconsegueix convèncer-nos que el verd i el blau que dibuixa en els seus suntuosos paràgrafs descriptius són en realitat grises de color ombra alterats. Totes les trames semblen confluir. Bonet va reconèixer la influència de Mentre agonitzo de Faulkner, en aquesta narració a diverses veus i en aquesta concurrència d’ambient carregat, aquest inexplicable pes de culpabilitat que impregna aquestes línies estranyes.