Tipus: Novetat

En un passeig literari per les sis edats de la vida, l’autora de “Cames de seda” ens recrea, amb la delicadesa que li coneixem i la precisió d’un cirurgià, els neguits i esperances d’un seguit de dones potents.

“Nosaltres, les dones“ és un recull de contes cosits amb un fil conductor que els relliga com un brodat: les protagonistes són sempre dones, de nenes a velles. Amb coratge i confiança, però també amb dubtes i somnis. Són les heroïnes quotidianes de les seves pròpies vides, autèntics pals de paller.

Des que neixen fins a la mort, Maria Mercè Roca enfila un conjunt d’històries sorprenents, dolces a vegades, àcides i potser amargues d’altres, com la vida mateixa.

Des de l’última dècada del segle XIX, fins ben entrats els anys trenta del segle XX, a Catalunya hi va haver una sèrie d’autors, i, sobretot, una sèrie de llibres, que no encaixen amb el que sovint se’ns ha explicat sobre la literatura catalana d’aquella època. Són textos que reneguen del naturalisme a base d’extremar i deformar la realitat, i que ens mostren, una vegada i una altra, la destrucció de l’individu dins la societat moderna. Aquest tarannà literari està molt vinculat amb el que a França es va anomenar decadentisme. Tanmateix, a casa nostra, la decadència tenia un imaginari i una tradició pròpies. No es tracta, doncs, de la imitació d’un corrent que venia de París, sinó d’una reacció anàloga davant les xacres de l’època: l’escepticisme respecte al progrés, la voluntat de mostrar el rerefons grotesc de les convencions socials o la reivindicació dels marginats. Una visió de la literatura que, sense voler conformar un moviment, va compartir una actitud individual i uns valors estètics. Aquesta antologia recull vint-i-cinc textos de setze autors diferents, alguns dels quals portaven més de cent anys descatalogats. Inclou, a més, un text introductori sobre el que podríem considerar la literatura decadent a Catalunya, a la qual molts dels grans autors anteriors a la Guerra Civil es van acostar en algun moment de la seva carrera.

«Tretze segles d’història serveixen per entendre que determinades exigències de Catalunya tenen unes arrels més profundes del que sovint s’afirma. És un poble amb un afany de discrepància amb l’autoritat, ja vingui d’un rei franc del segle IX o d’un polític del segle XX.»
José Enrique Ruiz-Domènec

Com a conseqüència dels esdeveniments dels darrers anys, una part de la societat catalana ha optat per la ironia i una altra per la il·lusió per la República: és l’efecte de les emocions, esperances i conviccions col·lectives, però també de les decepcions, els enganys i les mentides. I en aquest informe detallat sobre el món vital de Catalunya en els darrers tretze segles, el lector trobarà la resposta a la pregunta que sovint ens plantegem: «Què ens passa?».

Amb rigor i de manera amena, com en una òpera en tres actes, en aquest llibre es descriu com es va forjar un estil de vida i un amor a la terra, la casa i la família als confins del Regne franc fins a aconseguir el reconeixement amb el nom de Catalunya; després s’analitza la creació de la Corona d’Aragó, en què Catalunya va intentar encaixar les seves institucions i formes de govern amb més o menys encert; i finalment, es narra el desenllaç que es va produir quan ser i no ser Espanya es va convertir en el fonament de la realitat catalana, en el motiu de la divisió de la seva societat i en l’estímul de diverses recuperacions del passat. Tot això per arribar a avui dia, quan el caràcter històric de molts temes que plantegen els polítics reclama recórrer sense dilació als historiadors per fer-ne un bon diagnòstic.

Vivim en un món de dades. Les generem i les rebem en el mòbil, l’ordinador, el cotxe i en els utensilis més diversos, tot i que no en siguem conscients. Produïm dades quan telefonem, quan posem un «m’agrada» a Facebook, quan paguem amb targeta de crèdit, quan fem una cerca a Internet, quan ens fan un reconeixement mèdic o, simplement, quan ens movem amb el navegador del cotxe connectat. N’hi ha bilions i, per això, parlem de big data o de megadades.

Aquesta obra explica com es generen les dades, com es processen, per a què serveixen i, sobretot, per a què no haurien de servir. Així, sense apostar per un missatge catastrofista, el text proporciona al lector informació i consells per a ­conscienciar-lo de les grans oportunitats que implica aquest imperi de les dades tant per a la recerca com per a altres àmbits, però també dels perills i de la part de responsabilitat que tenim en l’ús (i el mal ús) de les dades de tot tipus.

Mira al teu voltant. Estàs rodejat de productes que, en un moment o altre, faràs servir, i si no ho fas, tard o d’hora et transmetran emocions o et cridaran l’atenció. Ara, entre les mans, tens aquest llibre… I, si el tens, és perquè t’ha cridat l’atenció, i en això la imatge, la publicitat i la comunicació hi han ajudat. Potser hi ha alguna cosa que l’ha fet diferent del que hi ha fins ara. Alguna cosa que ha fet que te’l miris. I és que la diferenciació és, sens dubte, la base de la bona publicitat, així com també la del fet que sigui únic. Aquest llibre vol ser un recull de tot això: t’ajudarà a crear una (bona) marca i a difondre-la a partir d’històries reals o exemples pràctics que han funcionat i altres en què l’autora ha treballat professionalment amb èxit.