La Noia de la botiga 24 hores

La Keiko Furukura sempre va ser considerada una nena estranya, fins que a 18 anys va començar a treballar a temps parcial en una botiga oberta les 24 hores. Per a la Keiko, la botiga va representar un món ordenat i predictible que li va permetre comportar-se com una “persona normal”. Modèlica, fins i tot. Però quan en té 36, encara continua en aquesta feina d’estudiants i mestresses de casa que necessiten un sobresou, i no ha tingut mai parella ni gaires amics. Ella està contenta amb la seva vida, si bé s’adona que no respon a les expectatives de la societat i que la seva família s’amoïna. Quan un jove cínic i amargat comença a treballar a la botiga, la vida tranquil·la de la Keiko es veurà alterada… però, serà per a bé?

La Ciutat del foc

La Minou Joubert, de dinou anys, rep una carta anònima a la llibreria del seu pare. Segellat amb l’emblema d’una poderosa família, el missatge diu només: ELLA SAP QUE ESTÀS VIVA.
Però abans que la Minou pugui desxifrar el missatge misteriós, una trobada casual amb un jove convers, en Piet Reydon, canviarà el seu destí per sempre, perquè en Piet té una perillosa missió, i necessita l’ajuda de la Minou per sortir viu de la ciutat.
Una apassionant història d’amor i traïció, gelosia, misteri i secrets; de guerra i aventura, conspiracions i lleialtats dividides. Submergeix-te en ple segle XVI de la mà de Kate Mosse, la reina de la novel·la històrica.

Vet aquí una vegada la taverna Swan

Una nit fosca i boirosa, al poblet anglès de Radcot, a la vora del Tàmesi, els parroquians es reuneixen a la taverna Swan per compartir begudes i històries plenes de saviesa popular. Amb sis-cents anys d’antiguitat, l’hostal és famós per reunir els millors rondallaires, però aquella nit la tertúlia nocturna queda interrompuda per l’arribada d’un home misteriós, xop de sang, que porta en braços una nena inconscient. Abans que l’home pugui donar-hi cap explicació, cau rodó a terra.

Mentrestant, riu amunt, dues famílies busquen desesperadament les seves filles: ningú no ha vist l’Alice Armstrong des de fa vint-i-quatre hores i la seva mare s’ha suïcidat i l’Amelia Vaughan, desapareguda dos anys enrere sense deixar cap rastre, encara no ha donat senyals de vida.

Largo pétalo de mar

En plena Guerra Civil espanyola, el jove metge Víctor Dalmau, al costat de la seva amiga pianista Roser Bruguera, es veuen obligats a abandonar Barcelona, exiliar-se i creuar els Pirineus rumb a França. A bord del Winnipeg, un navili noliejat pel poeta Pablo Neruda que va portar a més de dos mil espanyols rumb a Valparaíso, embarcaran a la recerca de la pau i la llibertat que no van tenir al seu país. Rebuts com a herois a Xile -aquest «largo pétalo de mar y nieve»», en paraules del poeta xilè-, s’integraran en la vida social del país durant diverses dècades fins al cop d’estat que va enderrocar al doctor Salvador Allende, amic de Victor per la seva comuna afició als escacs. Víctor i Roser es trobaran novament desarrelats, però com diu l’autora: «si un viu prou, tots els cercles es tanquen».

Un viatge a través de la història del segle XX de la mà d’uns personatges inoblidables que descobriran que en una sola vida caben moltes vides i que, a vegades, el difícil no és fugir sinó tornar.

El Blues de Beale Street

En aquesta novel·la commovedora, James Baldwin narra la història d’amor de la Tish i en Fonny, dos joves afroamericans que han fet plans per casar-se i esperen un fill. Les seves vides, però, fan un gir inesperat quan en Fonny és acusat de violació i ha d’entrar a la presó. A partir d’aquest moment, la jove parella aprèn a viure l’amor d’una manera encara més pura, fent-lo transcendir per sobre de la ràbia i la desesperació, mentre les seves famílies emprenen una lluita aferrissada contra un sistema arbitrari i corrupte per alliberar el protagonista de la presó.

Una història tenyida del regust agredolç d’una cançó de blues en la qual Baldwin fa el retrat, ple d’una violència no sempre continguda, del Harlem dels anys setanta i de la societat capitalista americana, on el racisme, les desigualtats de classe i el masclisme campen arreu, però on l’afany de supervivència i la solidaritat floreixen al llarg de les experiències de dos personatges profundament conscients del que els ha tocat viure i sentir. Una novel·la que ens recorda a què ens hem d’aferrar quan la foscor ho inunda tot.

Canto jo i la muntanya balla

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

Los Asquerosos

Manuel apunyala a un policia antidisturbis que volia pegar-li. Fuig. S’amaga en un llogaret abandonat. Sobreviu de llibres Austral, vegetals dels voltants, una petita compra en el Lidl que li envia el seu oncle. I s’adona que com menys té, menys necessita.

Un thriller estàtic, una versió de Robinson Crusoe ambientada a l’Espanya buida, una redefinició del concepte «austeritat». Una història que ens fa plantejar-nos si els únics sans són els que saben que aquesta societat està malalta.

Santiago Lorenzo ha escrit la seva novel·la més rabiosament política, lírica i bella.

Homes elegants

De vegades, en el fullejar distret d’un diari, trobes escrits que esquiven la immediatesa i que t’enlairen i et fan badar, rumiar i somriure. Homes elegants és una recopilació dels millors articles que Milena Busquets ha publicat a la premsa després de l’èxit internacional de la seva novel·la També això passarà. Peces curtes que limiten amb el dietarisme, l’anecdotari i la crònica literària i social.

Seleccionats amb cura i reunits ara sota un mateix títol, aquests textos evidencien el talent i les línies mestres de l’univers creatiu de l’autora. De fet, tal com confessa al pròleg, estan escrits «amb el mateix impuls, la mateixa passió i la mateixa lògica» amb què escriu les novel·les. Entre vivències i situacions quotidianes, Milena Busquets s’ocupa d’incloure, amb gran precisió i elegància, càrregues de profunditat que conviden qui la llegeix al noble art d’aturar-se un moment i reflexionar.

La Sospita

Quan dues joves britàniques desapareixen a Tailàndia durant el seu any sabàtic, la notícia acapara el focus mediàtic internacional. La periodista Kate Waters està llesta per informar sobre la història: com sempre, vol ser la primera a aconseguir l’exclusiva i descobrir la veritat, i aquest cop no serà una excepció.
Però aquesta vegada, a mesura que es van coneixent els detalls de la investigació, la Kate no pot parar de pensar en el seu fill, a qui no ha vist des de fa dos anys, quan va marxar de casa per viatjar precisament a Tailàndia…

A l’amic escocès

El dibuix del jardí de l’hospital on dos soldats ferits s’estan curant porta una dedicatòria: «A l’amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant l’un com l’altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística. També, a la seva gran història d’amor i a l’amistat, que ha crescut forta en moments difícils i s’alça per damunt dels anys. El George ens assabentarà del que encara ens faltava conèixer de tots dos i llavors, com si fos un arbre, s’adona que ha posat les arrels a la terra de l’altre.