Tipus: Novetat

És l’any 1988 i en fa vint que en Tadek viu a Israel, on va arribar de petit amb la seva mare, obligada a fugir de Polònia a causa d’un marit carismàtic, alcohòlic i violent que suscitava entre els seus fills una barreja esquizofrènica d’admiració i terror. Ara la dona d’en Tadek l’ha abandonat i s’ha endut amb ella el fill que tenen en comú, i la repetició fatídica del destí del seu pare, condemnat a la soledat, el sumeix en una crisi profunda. Obeint un impuls, en Tadek torna a la seva Polònia natal per retrobar el seu progenitor, potser per darrera vegada, i veure’l amb els ulls d’un adult. Decidit a deixar enrere per sempre més tot el que representa el seu pare—ara fràgil i decrèpit, però no menys abusiu—, en Tadek hi emprèn un viatge inesperat en cerca d’una reconciliació incerta que els farà confrontar plegats els fantasmes del passat. Una història honesta i commovedora sobre l’amor filial i la recerca de la identitat, narrada amb sentit de l’humor i tendresa però també amb l’amargor inevitable de les ferides profundes infligides a la infantesa.

Troben una dona morta a la ciutat de Besźel, en algun lloc dels confins d’Europa. Per dur a terme la investigació, l’inspector Borlú ha de viatjar d’aquesta ciutat decadent a la seva rival, idèntica i íntima veïna, la ciutat vibrant d’Ul Qoma. Però creuar aquesta frontera significa emprendre un viatge tant físic com psíquic, per veure allò que roman invisible. Amb el detectiu d’Ul Qoma Qussim Dhatt, Borlú es veu immers en un submon de nacionalistes que intenten destruir la ciutat veïna, i unificacionistes que somien de convertir les dues ciutats en una. A mesura que els detectius descobreixen els secrets de la dona assassinada, comencen a sospitar una veritat que els podria costar més que les seves vides.

China Miéville va escriure La ciutat i la ciutat pensant en un llibre que la seva mare pogués gaudir. Aquesta història de policies li va valdre reconeixements tan importants com els premis Hugo, Locus, Arthur C. Clarke, BSFA, Ignotus o World Fantasy Award, entre d’altres. Avui, deu anys després de ser publicat, ningú dubta que som davant d’un clàssic modern.

Les vides dels esclaus negres al Brasil colonial del segle XVII protagonitzen les vinyetes d’aquesta novel·la gràfica de Marcelo D’Salete. Passions, trames de la revolta, petits actes d’insurrecció quotidiana i embolics afectius i sexuals amb els blancs; històries emocionants a través d’il·lustracions boniques i poderoses.

Fugim! va rebre el guardó a la millor edició nord-americana de material estranger als premis Eisner de 2018, el més important que atorga la indústria del còmic dels EUA.

“Ser mestre, ser professora, és exercir una professió que obliga a escoltar, a observar la realitat en què viuen els alumnes. És una professió que conserva intactes les raons de ser, la voluntat d’humanitzar infants i adolescents, però que està obligada a renovar les formes d’exercir-la.”

Què vol dir fer de mestre? No tothom val. Més enllà de les competències curriculars, cal ser creatiu, acceptar que l’alumnat et posi en crisi, no enyorar el passat, voler sempre saber més, tenir empatia, aspirar a una societat més justa.

Aquest és un llibre escrit per ordenar el contingut dels somnis joves, de qui comença a fer de mestre, i per revifar la passió de qui fa anys que s’hi dedica; també per a les famílies que els confien les seves criatures. Jaume Funes reflexiona sobre l’essència d’un ofici que ens ajuda a construir-nos com a persones. Les respostes s’han de buscar en aquella pàgina que s’ha perdut en molts manuals pedagògics; la que connecta l’aprenentatge amb la vida de cada infant.

Joel Monroe és un vell rondinaire que viu en una residència d’avis. Després de la mort de la seva dona es va quedar sense motius per viure i es passa el dia amargant i turmentant els altres. Tot canvia el dia que coneix el seu nou company d’habitació, en Frank, un home vital que és l’antítesi de Joel: vital, bromista, a qui li agrada estar amb la gent… Al principi, la convivència entre els dos és molt complicada, però es va suavitzant amb les setmanes fins que el Joel té suficient confiança en els seu company per fer-li una confessió: es vol suïcidar. Lluny d’alarmar-se, en Frank li diu que si ho vol fer ha de ser un suïcidi espectacular, que digui molt de qui va ser en vida.

La Judit no pot apartar els ulls de les sandàlies d’una nena que corre amunt i avall per la sala d’espera de la psicòloga. Aquella criatura li recorda obsessivament l’escena que va veure el 17 d’agost des de l’habitació d’un hotel de la Rambla de Barcelona, en companyia d’algú. La Judit serà la primera d’una cadena de sis personatges que veuran com les seves vides s’entrellacen, d’una manera o d’una altra, i que tenen sempre de fons els fets que van sacsejar el país durant aquells mesos: de l’atemptat de la Rambla a l’empresonament dels líders independentistes, passant pel referèndum de l’1 d’octubre. La tensió dels secrets íntims i el trasbals col·lectiu confluirà durant les festes de Nadal.

En Tony Takitani, fill d’un músic de jazz, viu abstret en la seva feina d’il·lustrador fins que, de sobte, coneix una noia, que treballa en una editorial, a qui agraden especialment els vestits.

Ens hem preguntat mai què ens lliga al món?

Una noia de divuit anys llegeix Ivanhoe mentre camina pels carrers d’una ciutat sense nom, que ens remet a la Belfast dels anys setanta, en l’època més cruenta del conflicte irlandès. De sobte, surt a escena un paramilitar influent conegut per tothom com el lleter que es fixa en ella. Aquest personatge tenebrós atrapa la noia com una ombra, mentre un rumor equívoc s’escampa per la ciutat sense nom, i és assumit fins i tot per la seva família: és ella qui intenta seduir l’home casat de quaranta-un anys.