Tipus: Novetat

“Ser mestre, ser professora, és exercir una professió que obliga a escoltar, a observar la realitat en què viuen els alumnes. És una professió que conserva intactes les raons de ser, la voluntat d’humanitzar infants i adolescents, però que està obligada a renovar les formes d’exercir-la.”

Què vol dir fer de mestre? No tothom val. Més enllà de les competències curriculars, cal ser creatiu, acceptar que l’alumnat et posi en crisi, no enyorar el passat, voler sempre saber més, tenir empatia, aspirar a una societat més justa.

Aquest és un llibre escrit per ordenar el contingut dels somnis joves, de qui comença a fer de mestre, i per revifar la passió de qui fa anys que s’hi dedica; també per a les famílies que els confien les seves criatures. Jaume Funes reflexiona sobre l’essència d’un ofici que ens ajuda a construir-nos com a persones. Les respostes s’han de buscar en aquella pàgina que s’ha perdut en molts manuals pedagògics; la que connecta l’aprenentatge amb la vida de cada infant.

Joel Monroe és un vell rondinaire que viu en una residència d’avis. Després de la mort de la seva dona es va quedar sense motius per viure i es passa el dia amargant i turmentant els altres. Tot canvia el dia que coneix el seu nou company d’habitació, en Frank, un home vital que és l’antítesi de Joel: vital, bromista, a qui li agrada estar amb la gent… Al principi, la convivència entre els dos és molt complicada, però es va suavitzant amb les setmanes fins que el Joel té suficient confiança en els seu company per fer-li una confessió: es vol suïcidar. Lluny d’alarmar-se, en Frank li diu que si ho vol fer ha de ser un suïcidi espectacular, que digui molt de qui va ser en vida.

La Judit no pot apartar els ulls de les sandàlies d’una nena que corre amunt i avall per la sala d’espera de la psicòloga. Aquella criatura li recorda obsessivament l’escena que va veure el 17 d’agost des de l’habitació d’un hotel de la Rambla de Barcelona, en companyia d’algú. La Judit serà la primera d’una cadena de sis personatges que veuran com les seves vides s’entrellacen, d’una manera o d’una altra, i que tenen sempre de fons els fets que van sacsejar el país durant aquells mesos: de l’atemptat de la Rambla a l’empresonament dels líders independentistes, passant pel referèndum de l’1 d’octubre. La tensió dels secrets íntims i el trasbals col·lectiu confluirà durant les festes de Nadal.

En Tony Takitani, fill d’un músic de jazz, viu abstret en la seva feina d’il·lustrador fins que, de sobte, coneix una noia, que treballa en una editorial, a qui agraden especialment els vestits.

Ens hem preguntat mai què ens lliga al món?

Una noia de divuit anys llegeix Ivanhoe mentre camina pels carrers d’una ciutat sense nom, que ens remet a la Belfast dels anys setanta, en l’època més cruenta del conflicte irlandès. De sobte, surt a escena un paramilitar influent conegut per tothom com el lleter que es fixa en ella. Aquest personatge tenebrós atrapa la noia com una ombra, mentre un rumor equívoc s’escampa per la ciutat sense nom, i és assumit fins i tot per la seva família: és ella qui intenta seduir l’home casat de quaranta-un anys.

Les vides dels dos germans que protagonitzen La teva ombra transcorren en paral·lel, ara com dos rius, ara com dos cotxes en sentit contrari. L’estiu del 2010, en Pere, de vint-i-cinc anys, que viu a Barcelona amb els pares, es distreu amb la música electrònica, el projecte d’una pàgina web d’oci i cultura i les trobades sexuals amb la Kate, una violinista anglesa enigmàtica. Però no aconsegueix treure’s del cap la seva exnòvia Laura. Mentrestant, el seu germà gran, en Joan, un lector voraç que fa de mestre de primària, porta una vida secreta que l’afectarà de ple.

La teva ombra és una novel·la ambiciosa sobre la identi­tat personal en els nostres dies, que combina de manera brillant el drama i la ironia.

En Michel volia ser miner com el seu germà gran, fins que el 27 de desembre de 1974 en Jojo va morir a l’explosió del pou de Saint-Amé, a la mina de Liévin-Lens, una catàstrofe provocada per les negligències en la seguretat en la qual quaranta-dos miners van perdre la vida. Quaranta anys més tard, en Michel sent el desig més fervent que mai de venjar la mort del seu germà, com li havia demanat el pare, i de fer justícia a tots el homes a qui el carbó ha pres la vida al llarg del temps.

Amb una prosa carnal i cisellada i l’emoció a flor de pell, Sorj Chalandon s’endinsa en el món d’aquells quaranta-dos miners morts a les profunditats de la terra i en els tèrbols interessos dels que els van abocar a la tragèdia. Una història d’identitat i fraternitat que ret homenatge a aquells homes i a les seves famílies humiliades.

En aquest llibre he pretès explicar la història fascinant de la nostra intel·ligència en els dos formats que ens han acompanyat des de que la nostra espècie va començar a decorar les coves: el lingüístic i el visual.

Sempre m’ha fascinat la capacitat que tenen el mapes, els gràfics, els plànols, les caricatures, i les vinyetes per abstraure i integrar. Un bon dibuix pot sintetitzar un argument complex. Tan poderosa és la intuïció visual que diem ” Ara ho veig”  per indicar que hem comprés alguna cosa. La paraula analitza, el dibuix concentra.