La Escuela del mundo: una revolución educativa

La escuela del mundo és una visió radical del futur de l’educació i, al mateix temps, la història personal d’un home que ha apostat per l’aprenentatge personalitzat, la interacció humana i el pensament alternatiu. Pares i polítics es queixen sense parar de l’estat del sistema educatiu, i les escoles busquen consell sobre com connectar amb els estudiants en l’era digital. El projecte de Khan planteja una solució a aquests problemes, al mateix temps que ressalta la labor dels professors i revela que la tecnologia pot i ha d’exercir un paper fonamental en l’educació a tot el món.
L’Acadèmia Khan és un projecte que va néixer de les classes en línia que l’autor va preparar per a la seva neboda i que, amb el suport de nombroses persones, ha arribat a convertir-se en un fenomen mundial. Milions d’estudiants, professors i pares utilitzen avui els vídeos i el programari gratuït d’aquesta plataforma, creada per a gent de totes les edats i nivells de preparació, sense cap mena de restriccions.

Helena de Esparta

A Helena de Troia ningú li ha demanat mai que conti la seva versió de la història. És aquesta. Quan Helena torna a Esparta després del famós setge de Troia, Menelao li pregunta que per què va decidir desencadenar una guerra. La resposta d’Helena és senzilla: era l’única manera de demostrar la seva existència, de ser escoltada en un món dominat pels homes. “Compte, doncs”, li respon Menelao. I Helena comença el seu relat. Loreta Minutilli va néixer a Bari en 1995, és llicenciada en física i està fent un doctorat en astrofísica a Bolonya. “Helena de Esparta”, la seva primera novel·la, és una versió contemporània de la Ilíada, narrada a través de la veu i experiències de la mateixa Helena des de l’interior de les muralles de Troia. L’autora ha aconseguit habitar amb intel·ligència i delicadesa la pell d’una figura mitològica que durant segles ha estat menyspreada com a voluble i portadora de desgràcies. En el seu lloc, relata una història d’anul·lació femenina i de cerca de llibertat que li confereix per fi una dimensió humana al personatge.

Cap de nosaltres tornarà

Si no fos immensa, l’obra de Delbo no tindria el poder de vèncer el rebuig que causa la sola paraula Auschwitz. Ningú desitja anar al cor de l’infern, ni tan sols remuntant les paraules d’un llibre. Cal una poesia molt exacta per transmetre, barrejada amb la imatge més clara de la brutalitat, la calidesa de la mà que t’aguanta. Perquè aquest Auschwitz no té res a veure amb la zona grisa: aquí és l’experiència de la solidaritat que parla, la solidaritat entre dones que fins i tot allà, a Auschwitz i Birkenau i Ravensbrück, tenen cura les unes de les altres. Amb una tendresa tan difícil de concebre com el deliri de violència contra què lluiten. La veu que sents de principi a fi és d’una presència tan viva que t’hi abraces per travessar la plana de la mort fins al final. I quan la veu t’abandona perquè heu sortit, et queda la sensació que allà dins hi has deixat una cosa importantíssima.

Cap de nosaltres tornarà seguit d’Un coneixement inútil, completen el tríptic Auschwitz i després que Club Editor va encetar amb el volum La mesura dels nostres dies.

El Delta de les paraules

Entès com un riu, a El delta de les paraules hi flueixen poemes de temàtica crítica i universal, que acaben en una desembocadura on s’acumulen les paraules per ser dites, per ser escoltades, per ser llegides. Per ser compartides. L’autor, que mesura exactament el que vol transmetre, reivindica aquesta idea des de la «Font» fins al «Delta»: la paraula, la poesia, com a eina actual per expressar-nos, com a sinònim de cultura reposada i xarxa orgànica, com a contrapunt a l’era de Twitter en què vivim. Sense pressa, perquè a El delta de les paraules és on comença el diàleg.

Juego de tronos : el vestuario

Descobreix els secrets darrere de la creació del vestuari per a Joc de Trons, la sèrie d’HBO, en aquesta guia definitiva. Des dels pràctics teixits en capes d’Hivernàlia fins a les millors gales que llueixen els seus personatges a Desembarcament del Rei, els vestits de Joc de Trons exerceixen un paper fonamental a l’hora de traslladar als espectadors a les terres de Ponent i més enllà. Aquest llibre de luxe celebra l’increïble art involucrat en la creació de cada abillament, amb fotografies bellament detallades dels vestits i detalls darrere de les escenes.

Revelant l’intricat del seu disseny i confecció i la imaginació sense límits darrere dels vestits de la reeixida sèrie original d’HBO, aquest llibre és la guia definitiva d’un dels elements més impressionants de l’espectacle.

El vestuari és un dels aspectes més cridaners i un tret identificatiu de la sèrie, que ha estat guardonada amb dos premis Emmy al millor vestuari. Fins i tot algunes marques de roba, a més de comercialitzar marxandatge de Joc de Trons, s’han inspirat en el seu vestuari per a crear les seves col·leccions.

La Igualtat entre noies i nois: no és cap broma

Una aguda combinació de text i il·lustracions per respondre a qüestions que no tenen res de divertit: per què elles cobren menys que ells?, per què hi ha països on elles no van a l’escola?, el color rosa és només per a les nenes? Amb un format molt atractiu, cada pàgina convida a saber-ne més sobre “dones increïbles” i mostra exemples d’homes que van trencar els estereotips per deixar clar que elles i ells… són iguals.

Road trips : 40 itinerarios por las carreteras más bellas del mundo

ROAD TRIPS 40 itineraris per les carreteres més belles del món. Un recorregut de més de 300 pàgines al llarg de carreteres que travessen els paisatges més extraordinaris del planeta, ofereixen panoràmiques excepcionals i deixen un record inesborrable en el viatger. D’oest a est, des dels Estats Units fins a Austràlia, aquest llibre descriu 40 rutes principals i 6 suplementàries al llarg de 24 països d’Amèrica del Nord i del Sud, Europa, Àfrica, Orient Mitjà, Àsia i Oceania: el cor de les Rocoses, la Carretera 138 i la Transcanadenca al Canadà; la Pacific Coast Highway, l’Oest, la Ruta 66, la Ruta de les Plantacions, la Ruta del ‘Blues’, els Cayos, la Route 550 i The Road to Hana, als Estats Units; la Ruta 40 i el Nord-oest a l’Argentina; el Camí de la Mort a Bolívia; la Linha Verda brasilera; la carretera Austral xilena; la Ruta alemanya dels Alps; la Silvretta Hochalpenstrasse a Àustria; a Escòcia la Round The Highlands; els Pics d’Europa i la Ruta volcànica del Teide a Espanya; a França, la Ruta dels vins d’Alsàcia, la Ruta Napoleó, els penya-segats de la Costa Blava, Còrsega; la Slea Head Drive irlandesa; la Ring Road a Islàndia; a Itàlia, la Ruta del Chianti i la Costa Amalfitana; la Ruta dels fiords noruecs i la Ruta cap al Cap Nord; la Carretera N7 per Madagascar; la Ruta del Tizi-n-*Tichka al Marroc; la Ruta cap a les cataractes Victoria a Namíbia i Botswana; la Garden Road i altres rutes del Cap a Sud-àfrica; la Great Ocean Road i la Stuart Highway australianes; la Ruta dels arrossars de Bali; el Camí dels Reis a Jordània; la Milford Road neozelandesa i el triangle cultural de Sri Lanka…

Best in travel 2020

Són el millor del millor. Són destinacions passades per alt per la majoria de viatgers.

Preguntem a tothom, des dels nostres escriptors i editors, als nostres influencers, i els nostres experts de viatge n’extreuen 10 països, 10 regions, 10 ciutats i 10  millors destinacions. Cadascú és triat pel seves experiències úniques. També fem un viatge seriosament sostenible; per a que tingui un impacte positiu a la zona es vulgui anar.
Així que estàs esperant?

Camino a Sognum

Després d’un cataclisme que arrasa amb les seves esplendoroses ciutats, els supervivents han d’aprendre a conviure en un món ple de perills on abunden la màgia, la mort i la traïció.

Amb tota la tradició de El senyor dels anells i Narnia, Benito Taibo utilitza la fantasia narrativa per a atrapar en aquesta terra al·lucinant tant a joves com a adults

L’Estany buit

La poesia d’Àngel Fabregat és una poesia pro­fundament humana i que es nega a seguir els camins majorment transitats. Perquè la poesia avui ha de ser i és una crítica a la manera de contar. La poesia és una forma de representar i representar-se el món que parteix de la paraula, només de la paraula escrita, i els seus silencis: els espais buits, en blanc, les pàgines no escrites. “A vegades un poema… són tots els cops que he defallit”. Amb aquestes paraules tanca un formós i pletòric poemari Àngel Fabregat. Perquè escriure és cercar i elegir. No acceptar el resultat. Defallir i aixecar-se.

Del pròleg de Josep Masanés.