Una nena és a la platja amb els seus pares, fent un castell de sorra. Però no un castell qualsevol, sinó un veritable castell amb vistes al mar. Està esperant els convidats, que són reis i reines de tot el món. S’ho passen la mar de bé, fins que els problemes comencen a l’hora de l’esmorzar, quan els convidats troben sorra al menjar.
Que comenci l’aventura!
En l’antiguitat els éssers humans construïen els seus refugis amb tot allò que tenien a mà, com branques, fulles o pells d’animals, o bé es refugiaven en coves. Amb el temps, aquests simples refugis es van transformar en cases, que al seu torn es van convertir en assentaments i poblats. Així, l’arquitectura es va convertir en alguna cosa que anava més enllà de l’espai familiar, va passar a ser un assumpte de la comunitat. De la casa es passa a les construccions comunes (temples, banys, teatres, etc.) i la necessitat de pensar i ordenar els espais públics (carrers, places, mercats, etc.). Des de llavors, la major part de l’existència humana s’ha desenvolupat envoltada d’arquitectura. Aquest llibre és un viatge a través de les formes en què les civilitzacions han abordat la construcció al llarg de la història.
Qui va construir les primeres cases? Quina diferència hi ha entre un arc i un arquitrau? Com es sosté una cúpula? Des de quan es fa servir el formigó? Es pot construir una casa amb paper?
Si vols saber més sobre els edificis que ens envolten, aquesta entretinguda guia il·lustrada és una introducció perfecta a l’arquitectura d’arreu del món. Des de les cabanyes de fang de la història antiga fins als imponents edificis actuals, podràs explorar edificis icònics i obtenir més informació sobre les persones que els han creat.
També descobriràs el desenvolupament de diferents materials de construcció, des del fang i la palla fins a l’acer o el formigó armat.
Albert és un senzill pagès. Un dia surt de la seva granja molt primerenc acompanyat per la seva fidel egua June. Va al mercat del poble a vendre els melons que ell mateix ha collit. Per a ell és un dia com qualsevol altre. No obstant això, per a la gent que ho envolta serà un dia memorable per diferents motius. Una sensacional aventura plena d’humor i catàstrofes creada pel premiat autor i il·lustrador anglès David Macaulay, qui ens mostra com les nostres accions poden afectar la vida dels altres, fins i tot sense adonar-nos.
El cinema, els videojocs i fins i tot els graffities inspiren aquest divertiment visual d’històries encadenades, amb un misteriós bosc com a teló de fons, saltant -a través del temps- entre la ficció i la realitat.
3 segundos, el temps que triga la llum a viatjar 300.000 km., el temps que dura un tret, una llàgrima, un SMS, una explosió… Aquesta magnífica obra narra la història d’una ciutat, de la seva quotidianitat comptada des del punt de vista d’un fotó. Marc-Antoine Mathieu torna a sorprendre’ns amb una obra plena d’enginy i originalitat, que al seu torn ens porta a reflexionar sobre el concepte del temps.
Un bell al·legat sobre la llibertat, la convivència i la fascinació per les vides dels altres.
Quan un llamp fa esclatar l’estàtua eqüestre del comte Italo Rodari, l’estupefacció i el temor s’apoderen del petit poble francès de Gyors de la Montagne. Sense la seva principal atracció, els turistes s’esvaeixen. I aleshores ocorre un fet insòlit: un rodamon desconegut s’enfila a la columna amb l’objectiu de quedar-s’hi tot el temps que l’hi permetin. L’alcalde Laville i el seu conseller Serge hauran de decidir què fer ne, de l’estilita i de la seva sorprenent petició. El món els mira.
L’estilita ens mostra el viatge interior d’un home que, compromès amb la seva cerca íntima de coneixement, prendrà els camins més inesperats. Un oasi de lectura en temps frenètics.
Moltes nenes i nens s’identificaran amb la Valentina. Molts pares i mares també es veuran reflectits. En la seva absència, el Llop de Sorra respon a les inquietuds que els adults no Lind, Asaatenen.
Gianni estava convençut que «els errors no es troben en les paraules, sinó en les coses; hem de corregir els dictats, però sobretot cal corregir el món»; d’aquí neixen les històries i les rimes d’aquest llibre ple de personatges divertits i estrafolaris, i ple d’errors ortogràfics i gramaticals. Però no us espanteu: per a corregir els errors, el «mestre» Gianni feia servir una valuosa gramàtica de la fantasia, capaç de permetre a tothom, a través del somriure, l’ús total de la paraula «no perquè tothom sigui artista, sinó perquè ningú sigui esclau».
Val la pena que un nen aprengui plorant el que pot aprendre rient? Si es recollissin totes les llàgrimes vessades als cinc continents per culpa de l’ortografia, en sortiria una cascada que es podria aprofitar per obtenir energia elèctrica. Però em sembla que seria una energia massa cara. Els errors són necessaris, profitosos com el pa i, sovint, fins i tot bonics com la torre de Pisa. Aquest llibre és ple d’errors, i no només ortogràfics. Alguns es veuen a primera vista, altres estan amagats com endevinalles. N’hi ha en vers i n’hi ha en prosa. No tots són errades infantils, i això respon a la realitat: el món seria preciós si només s’equivoquessin les criatures. Entre pares ens ho podem confessar, però tampoc està gens malament que els infants ho sàpiguen.
En Rudger és el millor amic de l’Amanda. En Rudger no existeix. Només l’Amanda pot veure el seu amic imaginari. Però un dia apareix el senyor Bunting. Vol emportar-se el Rudger. Alguns diuen que Bunting s’alimenta d’amics imaginaris. L’única solució és que Rudger fugi sol. Però, pot un amic imaginari sobreviure sense algú que l’imagini?
I si l’única manera de controlar la sobrepoblació mundial fos llaurar suburbis sencers, habitants inclosos?
Al cel, un comptador indica que la població mundial està a punt d’arribar al seu límit, els 10.000 milions. Tothom treballa de pressa perquè saben que el suburbi menys productiu serà llaurat de dalt a baix. Tothom serà anihilat.
L’única manera de fugir per sempre de la llaurada i deixar de ser un Breu és convertir-se en un Etern i entrar a Ciutat Eterna, on es pot perllongar la vida indefinidament injectant-te una cura.
En Hunter creu que ha trobat una escletxa per resistir les llaurades i infiltrar-se a la ciutat, tot destruint un sistema que els condemna a ser esclaus o adob.
Nascuts per ser Breus és una distopia que ens situa en una societat cruel però reconeixible. Una història coral on els personatges s’han d’enfrontar a dilemes morals que els posaran a prova. Podran canviar el món o els passarà pel damunt?