Tipus: Novetat

Una nena, un llop, una caputxeta vermella. El conte tradicional explicat per dues magistrals escriptores i il·lustradores britàniques: Beatrix Potter i Helen Oxenbury.

Fa més d’un segle que Beatrix Potter va escriure aquesta adaptació del clàssic conte de Charles Perrault, però hem hagut d’esperar fins ara per a veure-la per primera vegada il·lustrada. Potter enalteix la crua realitat del conte de Perrault posant en primer pla al llop, aquest personatge vil i mesquí però que gràcies al talent de Potter desborda tant humor com maldat.

Les il·lustracions d’Oxenbury doten de major realitat al conte, ja que traslladen totalment al lector al camp anglès que tan bé descriu Potter, amb els seus prats de flors silvestres, les seves arbredes de bedolls i els seus horts.
I encara que el final del conte no és tan dolç com el que molts recordem, Oxenbury ens delecta amb una última il·lustració que deixa volar la imaginació a aquells aprensius i llepafils que prefereixin un final alternatiu.

Al mig d’aquest llibre hi ha un mur. A un costat, un petit cavaller amb la seva armadura. A l’altre, un tigre ferotge, un rinoceront immens i un ogre que es cruspiria el nostre jove protagonista en un tres i no res. Però ell està tranquil perquè  el mur el protegeix dels perills.
O això és el que ell es pensa.
Amb aparent senzillesa i un enginy extraordinari, Jon Agee ens parla de com n’és, d’important, eixamplar horitzons, obrir-nos a nous mons (interiors i exteriors) que ens enriqueixen i són la nostra veritable fortalesa.

La Mare dels Vents, la mestra de l’escola dels monstres, ha desaparegut. Si no torna prompte els monstres estan en perill. Ella és l’encarregada d’ensenyar-los, quan són menuts, a visitar els humans en somnis i a espantar criatures. I si els monstres no aprenen l’ofici, desapareixeran.

Per sort, Maria encara conserva la clau que li va regalar el Butoni i recorda el conjur per invocar els monstres perquè l’ajuden a trobar la Mare dels Vents i tornar a obrir l’escola.

Després d’Els amics del Butoni, el primer conte de la col·lecció “Els amics dels monstres” continua l’aventura de Maria, la protagonista de La Maria no té por, amb una nova història, L’escola dels monstres.

Vet aquí una mare de conte de fades, que té alguns costums de bruixes sonades…

Monsieur Bibot, el dentista, rep amb empipament dues figues com a pagament d’una dona pobra que li diu que aquestes fruites poden fer els seus somnis realitat. Aquesta nit Bibot es menja una de les figues. Misteriosament, descobreix que la figa va fer realitat el seu somni, i es proposa guardar la segona, sense saber el que li ofereix el destí.

La imaginació dels nens és infinita. Com les vegades que pots arribar a llegir aquest llibre per primera vegada. Com les vegades que arribaràs a sorprendre’t amb cada pàgina. És un llibre que desperta els teus cinc sentits. Un llibre que els nens hauran d’explicar als grans. Un joc que és un repte a la manera de llegir. No has vist res igual. La imaginació al poder.

L’Amaryllis és una planteta a qui li agrada passejar quan s’acaba l’estiu. Fa tot tipus d’amics pel bosc i en el seu camí troba aventures i perills, tot amb la finalitat d’arribar on ningú ha arribat quan comença l’hivern.

Au conillet, surt del teu cau.

Donem-li a la neu un gran comiat.

“Au, conillet” és una cançó de bressol que els pares han cantat als seus fills al llarg de generacions.

Ara, David Ezra Stein recrea aquest text clàssic protagonitzat per un meravellós papa conill i el seu fill.

Una oda plena de tendresa a l’amor incondicional i a la bellesa del món i la naturalesa. És el llibre perfecte per a compartir amb els nostres petits.

El drama més famós de Shakespeare, ara espremut en forma d’àlbum poètic!

Hamlet és un conill adolescent, melancòlic i d’orelles cotes, i el seu oncle idiota, una rata, i Laertes és una guineu. Hamlet ha de veure-les-hi amb el seu nou padrastre i amb el seu amor maleït per la guineu Ofelia.
Una interpretació revolucionària i absolutament enginyosa  de la tragèdia clàssica de Shakespeare, reduïda a la mínima expressió, la crueltat feliç d’Hamlet, i també el dolor, la solitud i consciència de la mort… Aquest Hamlet és una petita obra mestra.