A la Mariona li agrada molt llegir. Avui està llegint un conte al seu gat, el Bitxo.
—Veus, Bitxo? Al país del conte no es fa mai de nit i la gent va perdent l’ombra.
—Mèu —fa el Bitxo.
—I resulta que com que no tenen ombra… es queden sense força. Mira quina cara de cansats que fan els que passegen pel parc… —diu la Mariona—. Oh, mira! Les
garses sí que tenen ombra!
—Mèu —respon el Bitxo. I sense pensar-s’ho gens, fa un bot… i es fica dins del conte…
Futbolistes, ciclistes, gimnastes, genets o fins i tot tenistes s’han perdut entre la multitud: a veure si els trobes!
Un llibre-joc per aprendre divertint-se!
La Sofia viu a la ciutat, però passa les vacances a casa els avis, al camp. Tenen un magnífic hort amb verdures. Per primer cop podrà plantar el que més li agradi i tenir-ne cura. Sembrar, plantar, recollir…, els avis li ensenyaran tot el que fa falta per ser una bona jardinera. Així, la Sofia descobrirà els misteris de les plantes i els secrets que s’amaguen sota terra.
Vols conèixer-los tu també?
PREMI ENRIC SOLBES D’ÀLBUM IL·LUSTRAT
Després d’esperar el retorn de la mare durant dies, Nanuq se’n va de viatge amb una maleta on duu el que més s’estima. Però poc després de començar el camí, la perd. Com podrà recuperar-la tot sol? Mentre la busca, no sols descobrirà l’autèntica naturalesa del món que l’envolta, sinó un missatge valuós i inoblidable.
Quan em dius «Busca» o «Quiet» no sé obeir… Però això tant és perquè jo t’estimo.
Sempre em dius que sóc un belluguet.
Que sóc un desastre i no paro mai quiet.
Però jo t’estimo igualment.
Per sortir a caminar el primer que cal fer és posar-se sabates. El protagonista d’aquesta història s’adona que, de vegades, escollir un parell de sabates pot ser la tasca més complicada del món perquè a cada parell de sabates en el qual pensa, li correspon una por: les botes de muntanya i el vertigen de les altures, per exemple.
Al llarg de les pàgines d’aquest llibre, el narrador recorrerà totes les pors capaces de retenir-ho a casa.
No obstant això, de la mà de l’escriptor Germán Machado i de la seva prosa subtilment poètica, descobrirem que també existeix el parell de sabates perfectes amb el qual fer camí i descobrir el món.
Martín Romero il·lustra el llibre creant belles composicions a partir de la forma de botes de caminar, sabates de taló, xancles i totes les sabates que es van esmentant, generant espais de gran expressivitat.
Es compleixen 25 anys des de l’edició original de“Els tres mussolets”, un exitós i tendre àlbum per a primers lectors construït al voltant de la inquietud de tres cries d’aus que es posen en una branca, mentre pensen i esperen la tornada de la seva mare. La germana gran, el germà mitjà i la petita de tots es troben sols a la nit i desconeixen el motiu de l’absència, que cadascú interpreta a la seva manera: la més gran tracta de trobar una explicació lògica, el mitjà li dóna la raó a la primera, i la petita reclama insistentment la presència de la mare.
Lucil·la Atília, una noia òrfena de Pompeia, és obligada a cercar un nou destí lluny de casa seva, enrunada a causa de l’erupció del volcà Vesuvi, l’agost de l’any 79. La peripècia vital la condueix des de Pompeia a Choris, probablement l’actual Castell del Remei (terme de Penelles), on col·labora decisivament en la conformació de la finca destinada a ser el cor d’un districte rural situat al territori central de la plana d’Urgell, entre les ciutats de Tàrrega i Balaguer.
Filla de família benestant, rep una acurada educació i viu en diverses ciutats, on entra en relació amb l’elit social, cultural i militar. Fruit del coneixement adquirit, té empatia i bon tracte vers l’altri, imprescindible per conviure amb la idiosincràsia de la gent de província, com el descendent del grup social autòcton iberoilerget. Una dona lliure romana com ella es troba sovint immersa en situació de conflicte interior en territori desconegut, incògnit i allunyat del principal centre de decisió, Tàrraco (Tarragona).
Aquesta obra, basada en personatges i circumstàncies històriques, ha de formar part d’una trilogia. Ens aproxima al descobriment d’una fundació romana esdevinguda torre i quadra medieval (terme de Torre de n’Eral) i, segles després, important hisenda de la notable família de la burgesia catalana, els Girona.
Una creació que perviu al llarg de 2000 anys i es converteix en un cas gairebé únic en la història agrària de la plana d’Urgell, la terra de Lleida i Catalunya.
Sí, després de 18 anys desaparegut, Luca Torelli torna a ballar i, com en la ficció el temps passa volant, aquests anys s’han multiplicat per dos i ja no estem en 1936, sinó en 1972. Torpedo és ara un septuagenari amb parkinson, però amb la mateixa mala bava de sempre, i segueix acompanyat del seu inseparable Rascal. Dos gàngsters xacrosos que arrosseguen una negra llegenda carregada amb molt d’humor. Les noves històries de Torpedo segueixen guionitzades per Enrique Sánchez Abulí, però els llapis en aquesta ocasió els ha agafat el dibuixant argentí Eduardo Risso (100 bales, Batman Broken City), un altre dels grans mestres del gènere negre. El llibre es completa amb un pròleg de Abulí, on explica què ha estat de la vida del protagonista del còmic durant aquest període de temps (entre el 36 i el 72), i un relat, a manera d’epíleg, on es reflecteix com el pas dels anys, tot i que no ha tret duresa al personatge, sí que li ha fet més vulnerable. Aquest còmic els agradarà a tots els que han llegit l’integral de Torpedo, els relats i les històries negres, a més de als seguidors del dibuixant Eduardo Risso.
La tendra història de dues germanes que es resisteixen a creure que un bosc de bambú no existeix i fan mans i mànigues per esbrinar-ho.
Un llibre amb amor, secrets i misteri, que potencia valors com la solidaritat, l’estima cap als nostres avis o la cooperació.
