Arxius: Novetats i recomanacions

Coca, farlopa, perico, merca, Fariña…

Galícia no havia comercialitzat mai cap producte amb tant èxit. Tot i que ara sembli un malson llunyà, durant els anys noranta el 80% de la cocaïna entrava a Europa per les costes gallegues. A part d’una situació geogràfica privilegiada, Galícia disposava de tots els ingredients necessaris per convertir-se en una «nova Sicília»: endarreriment econòmic, una centenària tradició de contraban per terra, mar i ria, i un clima d’admiració i tolerància envers una cultura delictiva heretada de l’època dels «inofensius» i «benefactors» capos del tabac. Els clans, poderosos i hermètics, van créixer en un ambient d’impunitat que es va afermar gràcies a la desídia (si no complicitat) de la classe política i de les forces de seguretat.

A través de testimonis directes de capos, pilots de “planeadoras”, penedits, jutges, policies, periodistes i mares de toxicòmans, Nacho Carretero retrata minuciosament un paisatge criminal amb freqüència subestimat. A l’imaginari popular, el costumisme kitsch de capos amb esclops i rellotges d’or ha desdibuixat el potencial destructiu d’un fenomen que va arrasar el teixit social, productiu i polític de Galícia.

“Fariña” inclou, a més, un examen com no s’havia fet mai dels clans que segueixen actuant avui dia. Perquè, en contra de la creença mediàtica i popular -tal com demostra aquest llibre-, el narcotràfic segueix viu a Galícia.

No s’ha d’oblidar el que encara no s’ha acabat.

Ets a casa, preparant el sopar, mentre esperes que el teu marit torni de la feina.

Tens moltes ganes de veure’l.

Això és l’últim que recordes.

Et despertes a l’hospital, sense saber com hi has arribat. T’expliquen que has tingut un accident: vas perdre el control del cotxe mentre conduïes a gran velocitat per un dels pitjors barris de la ciutat.

La policia sospita que amagues algun secret obscur, però el teu marit es nega a creure-s’ho. La teva millor amiga no n’està tan segura. I tu ja no saps què pensar…

Joe King Oliver era un honest agent de policia de Nova York fins que algú li va posar una trampa que li va arruïnar la seva carrera i, durant uns mesos, el va dur a la presó.

Una dècada més tard, Oliver es guanya la vida com investigador privat. L’arribada inesperada d’una carta dóna l’oportunitat d’esbrinar qui el va trair i de fer les paus amb el seu passat. Paral·lelament. se li presenta un altre cas conflictiu: la defensa d’un activista negre acusat d’haver matat dos policies.

Ens encanta el dolç! Ho sabem nosaltres i ho sap la indústria alimentària, que afegeix sucre blanc (i altres coses!) en molts aliments processats per augmentar-ne les vendes. Però si tornem al dolç genuí, el de les verdures i hortalisses dolces, els cereals integrals, les fruites, el bon cacau, la fruita seca i les llavors, descobrirem un plaer primigeni i saludable.

Marta Castells, professora de cuina natural, ha repensat les postres tradicionals i les que no ho són tant per adaptar-les, d’una manera senzilla i imaginativa, a una dieta vegana.

Algú que va viure de la literatura ‒i que va viure i viu dins de la literatura‒ reflexiona sobre la literatura com una experiència. L’experiència de qui llegeix i de qui escriu. El poder de la paraula.

Especula sobre el viatge de les paraules a les paraules escrites. La literatura i la llengua, les llengües. Com s’escriu ficció i qui l’escriu. Les reflexions d’allò viscut com a escriptor que busca configurar-se, existir en els lectors i en el seu temps.

Antropologia d’escriptors. El cànon literari. La dialèctica entre creació i mercat, escriptors i política, estats. La fama, l’èxit i el fracàs.

«Llegir és un acte creador particular i íntim. I, sobretot, és un acte. La música és l’embriaguesa i lliurar-se; la pintura és la contemplació; l’escultura és el tacte i l’admiració; el teatre, la dansa i el cinema són viure un somni que ens és donat…, però la literatura escrita demana una acció, l’acció d’una “màquina” lectora.»

«Llegir és únicament per a gent que cerca un espai privat de llibertat.»

“Sobre el perill dels tòpics” és el primer discurs que la novel·lista va oferir a TEDx-Talk, i una de les contribucions més importants contra l’ús dels estereotips en la cultura occidental.

La nostra societat moltes vegades redueix els individus i els pobles a una sola «història», ens narra una visió única que es converteix en un tòpic, i els tòpics són perillosos, perquè ens expliquen una realitat esbiaixada i injusta i ens fan oblidar que existeixen altres perspectives.

Un estiu que se sent perdut i sense forces, el protagonista d’aquest «quadern de muntanya» decideix abandonar la ciutat on va néixer i s’instal·la a dos mil metres d’altura, en un paratge pròxim a aquell en què passava, de petit, les vacances amb els seus pares. Busca un lloc que li permeti ser feliç i, com que conserva el record de llargues setmanes de llibertat que transcorrien sense normes ni ningú que en dictés, somia a recuperar les experiències de la seva infància. Però ara està sol. I en aquesta solitud –en la qual tanmateix, a poc a poc, afloren presències imprevistes, com ara els animals que poblen la muntanya i també dos veïns amb els quals estableix relació– haurà de passar comptes amb ell mateix. El noi ocupa part del seu temps llegint, i als llibres de Rigoni Stern, Primo Levi, Henry David Thoreau, Antonia Pozzi, hi troba amb qui conversar.

Però la literatura no es converteix en un refugi contra la naturalesa hostil ni en un antídot contra els excessos de la civilització, sinó en un impuls per desenvolupar un punt de vista propi, no gens ingenu ni complaent.

Aquest manual, escrit amb un to divulgador, amè i humorístic, està adreçat a les persones interessades en qüestions lèxiques, ortogràfiques, morfosintàctiques, etimològiques i filològiques de la llengua catalana, que es completen amb una multitud de curiositats.

Aquest ventall de temes permet d’adquirir uns coneixements lingüístics imprescindibles per a una major formació personal, acadèmica i professional.