Arxius: Novetats i recomanacions

Stars. Estels fugaços

La Karina només vol estabilitat en tots els aspectes de la seva vida. Té vint anys, una feina
tranquil·la en un centre de massatge i una casa just al costat de la base militar on està destinat
el seu pare…i malgrat tot això, sembla que el caos la persegueixi constantment. Va veure com
el matrimoni dels seus pares es deteriorava quan ella tenia 17 anys i com la seva vida canviava
dràsticament quan es va haver de mudar per la feina del seu pare. Ara que ja sap que la majoria
de relacions fracassen i que les que duren estan sotmeses a la inestabilitat i els problemes, la
Karina només vol una vida tranquil·la. I això significa seguir una estricta política de No-Tinc-
Cites.
Però quan coneix el seu nou client, en Kale, es posa a prova aquesta política. Un cop per setmana
arriba, educat i puntual, i sembla que té el poder de baixar el volum del cap accelerat
de la Karina i proporcionar-li una illa de calma. A poc a poc es deixarà enlluernar pel seu món,
sense saber encara què l’espera…

Escoles i mestres de la Segona República al Pla d’Urgell

“Escoles i mestres de la segona república al Pla d’Urgell” explora l’impacte de les expectatives generades per una reforma educativa que va creure en la modernització de l’escola i va prioritzar l’educació com a motor de progrés i canvi social, exigència irrenunciable dels diferents governs republicans per a la construcció de la República.

Aquesta recerca fa visible la situació de les escoles dels pobles del Pla d’Urgell i el compromís dels mestres i les mestres que amb la seva tasca van aconseguir omplir les aules amb aires d’innovació i renovació pedagògica per transformar l’escola, fins l’arribada del franquisme.

Esteve Mestre i Ton Solé construeixen aquest relat local amb l’ajuda inestimable de testimonis orals i la constància de furgar en els arxius i altres fonts documentals per acabar sent una peça més en la panoràmica global d’aquest període tan brillant per l’educació.

Tipus durs : també tenen sentiments

Una petita gran història que ens descobreix el més gran de tots els nostres super poders: l’amor. Les acolorides i originals il·lustraccions de Keith Negley, actualment un dels il·lustradors més prestigiosos, ens fan veure que els tipus durs, els herois dels contes, també tenen cor. Lluitadors, astronautes, motoristes… Tots riuen, ploren, s’emocionen, com nosaltres, com el més gran dels herois. I no passa res per deixar caure unes llagrimetes de tant en tant…

Rosa a puntets

Quan fa bon temps, l’Adela somriu, xiula, canta en veu alta, obre les finestres de bat a bat i, fins i tot, deixa la porta oberta. Però, quan comença a ploure, l’Adela es tanca a casa. No té forces per a res i perd la seva joia de viure. La pluja és grisa, freda i fosca. Aleshores, podeu dir-l’hi el que vulgueu, podeu argumentar tant com calgui, però no val la pena discutir perquè, l’Adela, no posarà un peu a terra.

Dolents

Un llop, un ogre i una bruixa. Per fi som nosaltres els protagonistes del conte! Vine, acosta’t, no tinguis por… Endinsa’t al bosc misteriós i et revelarem tots els nostres secrets. T’hi atreveixes? Prohibida l’entrada a prínceps i caçadors.

Els Dies feliços

Els protagonistes d’aquesta història són dos nens –el narrador i el Jacob–, un lloc –un poble encaixat entre un turó i el mar– i el temps. El temps dels jocs, on cadascú s’adona que ha trobat un company amb qui pot compartir somnis, reptes, esperances, pors. I el temps del record i de la nostàlgia, perquè un dia la família del Jacob se’n va, sense dir res. Què li queda a la persona que no deixa el lloc? El dolor de l’abandonament, gran com una muntanya? Un record que és esperança? Una sorpresa amagada que és seguretat? Un conte explicat com una elegia, a través d’unes paraules que flueixen com els records i d’unes imatges realistes amb alguns elements simbòlics que conviden el lector a la contemplació de la bellesa de l’art i la literatura.

El Poder de la mentida : manipular la veritat per construir relats

En ple debat sobre les fake news i la rellevància que ha adquirit la comunicació a les xarxes socials, Joan Julibert s’interroga a El poder de la mentida sobre el concepte de veritat, i posa sobre la taula la possibilitat que sigui una idea indiscutible. En contraposició, situa la mentida al mateix nivell: tant la veritat com la falsedat són una construcció.

En aquest assaig, provocatiu i que hauria de ser polèmic, es reclama el dret de la mentida davant el valor absolut de la veritat, i es demostra que el debat sobre les notícies falses és en realitat una guerra de relats interessats, que s’entaula entre els poders establerts, els de sempre, i els emergents.

Els relats, per tant, es construeixen amb la intenció d’aconseguir l’hegemonia i el domini de la transformació de la realitat que trobem sempre en qualsevol forma de poder.

Sota la cistella : aprendre de l’èxit i del fracàs

«Ningú ha dit mai que sigui fàcil complir els teus somnis. Però si tens una passió vertadera i hi poses les teves esperances, l’esforç per assolir-los sempre et compensarà», afirma Pau Gasol que, a Sota la cistella comparteix amb els lectors els valors que l’han ajudat a arribar al cim de la seva carrera esportiva i la seva trajectòria personal.

Eduquem amb l’esport

Un llibre pensat per orientar i ajudar totes aquelles persones que formen part de l’entorn esportiu de la canalla. De la mà de l’experiència personal i professional de l’autor i, sobretot, de deu interessants entrevistes a personatges il·lustres del món de l’esport, com Andrés Iniesta, Enric Sebastiani o Sarai Gascón, entre altres, en aquest llibre trobarem una guia d’actuació molt clara per transformar l’activitat física esportiva en una activitat de creixement personal importantíssima per als infants i, evidentment, també per a nosaltres mateixos. Pares, familiars, entrenadors, directors tècnics, caps d’estudis, professors, dirigents, esportistes…
Apuntem els nostres fills a fer esport… Sí, però a on? A quin esport? Per què? Com hi hem d’ajudar? Ho sabrem fer bé? Com ho haig de fer per ser un bon entrenador? Com haig de gestionar els equips del club? Com puc transmetre valors en un entrenament o en una competició? Moltes preguntes, i totes, amb resposta. Eduquem amb l’esport? Som-hi!

El Cel no és per a tothom

El Pep Costa sap per experiència que les relacions entre germans són difícils d’explicar. Les paraules no donen l’abast, es perden els matisos, els codis, l’entrellat dels anys; tant per tant, és preferible callar i tirar milles. Les bessones, les grans, sempre en discòrdia, fa anys que no es parlen, però una emergència de l’Eva temperamental provoca la visita de la flegmàtica Sara, amb la mediació si us plau per força del Pep, que sempre té un ull clavat al retrovisor de la moto per si de cas. Som al setembre del 2007 i comença un compte enrere que pot canviar-ho tot.

El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d’aquest joc subtil de pesos i mesures que és la vida d’una família i els seus topants. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia d’un pare que sublima l’afició pels avions tot fent maquetes i els retrets d’una mare que només refrena la seva agror quan treballa a la perruqueria. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels tres fills per fer realitat els somnis d’arrelar, de volar, de fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics i urbanístics d’un país el paisatge del qual –terra, mar i aire– es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment.