Arxius: Novetats i recomanacions

Una nit, vuit dones mennonites de diferents edats es troben en un paller per dur a terme una reunió secreta. Durant els darrers dos anys, aquestes dones, i més d’un centenar d’altres noies de la seva colònia, han estat violades repetidament de nit per dimonis que venen a castigar els seus pecats.

Ara que les dones han descobert que havien estat drogades i atacades per un grup d’homes de la seva pròpia comunitat, estan decidides a protegir-se a si mateixes i a salvaguardar les seves filles de possibles mals futurs.

Mentre els homes de la colònia van a la ciutat per pagar la fiança i alliberar els violadors, aquestes dones, totes analfabetes, sense cap coneixement del món fora de la seva comunitat, tindran molt poc temps per prendre una decisió: haurien de quedar-se a la comunitat, l’únic món que han conegut, o haurien d’atrevir-se a marxar-ne?

La Barcelona tràgica del comte d’Espanya, la de les bullangues i la de la crema dels convents. És la Barcelona oprimida, convulsa i revolucionària, la ciutat menestral, laboriosa, pacífica i religiosa, esclatà amb un foc i una fúria incontenibles el dia 25 de juliol de 1835.

L’evocació expansiva d’aquells esdeveniments va fer córrer molta tinta i un dels textos literaris que es va fer ressò d’aquell rerefons revoltat i incendiari, amb una notable propagació al món cultural europeu, va ser, sens dubte, el relat de la llegenda del llibreter assassí de Barcelona. Des que va aparèixer publicat a la Gazette des Tribunaux l’any 1836, diversos autors, com ara Gustave Flaubert o Jules Janin i encara alguns altres, en van oferir les seves versions particulars.

La novel·la  que ara teniu a les mans us aporta una nova versió, distanciada, divertida i suggeridora, d’aquella època convulsa, narrada per uns personatges que, amb les seves angoixes, les seves lluites i els seus amors, ens ofereixen una imatge lluminosa i directa d’aquella ciutat tan misteriosa i desconeguda com apassionant.

Un jove i exitós dramaturg, l’Igor, es troba aïllat en un poble perdut entre Polònia i Bielorússia. La Sońka, una dona gran que només posseeix una vaca, l’acull a casa seva i li explica la tragèdia de la seva vida. Una història perduda en una de les guerres més terribles; una història d’odi, d’explotació i d’humiliació, però sobretot de desig i d’amor prohibit, poderós, inconcebible. L’Igor entén immediatament que es troba davant d’un material inigualable per a la seva nova producció teatral: honest i veritable.

A poc a poc, el lector s’endinsa en el relat i comprova que no prové de la Sońka, prové de l’Igor, que el modifica. L’Igor li aplica el llenguatge i les formes del teatre de moda: s’intercalen notes sobre com adaptar la història i fragments de l’obra de teatre inspirada en ella. El lector desconfia i és el que necessita per enfrontar-se al que vindrà.

Vida d’un esclau americà explicada per ell mateix va ser publicada per primera vegada el 1845 i és la narració del recorregut de l’esclau Frederick Douglass des d’una plantació de Maryland fins la seva fugida a Massachusetts el 1838. Un text imprescindible pel seu valor històric i testimonial, considerat cabdal entre les obres d’esclaus i sobre l’esclavitud, que ens parla de la religió com a consol i alhora com a instrument per justificar l’esclavatge, de la importància de la formació i del creixement personal del protagonista; en definitiva, un relat que ressegueix un camí de coratge, constància i resistència fins a la victòria moral de la fugida i l’alliberament finals

El cervell està de moda. És l’òrgan que ens permet pensar, decidir i emocionar-nos, la seu de la nostra intimitat més profunda. Des de fa uns anys, la utilització de tècniques molt diverses ens permet correlacionar l’activitat cerebral amb molts aspectes de la vida mental. Què són les emocions i què ens emociona? Podríem viure sense elles? En quines ocasions tenim el cervell més actiu? Com genera i gestiona el llenguatge o la creativitat? D’on sorgeix la consciència?

L’estudi del cervell també ens ha obert la porta a entendre aspectes del comportament que tradicionalment s’havien deixat al marge de la biologia. Per què hi ha persones més empàtiques, creatives o afeccionades al risc? Com decidim a qui votem? Podem potenciar la nostra ment?