Categoria llibre: Joves

Jo era una noia tan comuna com qualsevol altra. Anava a classe, discutia amb els pares i estimava incondicionalment els amics i, de tant en tant, m’enamorava de qui no tocava, com li passa a tothom. No hi havia res de novel·lesc en mi, res d’heroic que mereixés un grapat de pàgines, i per això aquesta història no tractarà dels meus pares, ni dels meus col·legues ni dels meus enamorats; no tractarà sobre la rutina d’una estudiant de batxillerat que s’avorreix a l’institut… Aquesta història tindrà un sol protagonista, i aquest protagonista serà un nas. Un nas cèlebre, desproporcionat. El nas d’un heroi nascut a Bergerac i de nom Cyrano.

Hi ha persones que desperten tanta fascinació com rebuig, que t’atreuen com un imant i alhora et fan por, i alguna cosa et diu que val més que et mantinguis lluny d’elles. Aquesta història és la d’una d’aquestes persones. Es diu Ben, i potser ja n’has sentit a parlar. De fet, aquesta història comença en un funeral. El mort no tenia ni 24 anys i l’han assassinat. Uns paios que el detestaven van decidir matar-lo a cops. Al comiat només hi han assistit vuit persones. Quan moren, què ens en queda, d’aquells que hem estimat?

Nosaltres. Quedem nosaltres. La nostra memòria, els nostres records. Allò que en fem.

Deu dels joves més prometedors del país, menors de vint-i-tres anys, han estat convidats a un campament molt especial als Pirineus. El precursor d’aquesta idea és Fernando Godoy, un dels homes més rics d’Espanya, que busca una persona jove que l’ajudi a donar una nova imatge al seu imperi i que en el futur ocupi el seu lloc.

L’estreta que no es vol embolicar amb ningú
La malcarada que es pensa que està bona
L’estranya que parla amb desconeguts
La que no serveix pels estudis
La que juga sola
La set-ciències
L’antipàtica
L’anorèxica
La intensa
L’acuseta
La “xoni”
Recull de veus silenciades en històries il·lustrades.

Aina torna al poble. I sap que, en fer-ho, ha d’escriure la història del Jaguar. D’aquell amic, d’aquella persona que va estimar, i amb qui va compartir estius d’adolescència. Aina ha d’escriure la història del Jaguar, de Juan David Martínez, d’aquell jove que es va llevar la vida amb només díhuit anys. Que es va suïcidar, encara que la paraula faça mal i siga un tabú, encara que al poble tot siguen eufemismes per evitar-la, encara que siga tan difícil entendre per què ho va fer, encara que hagen passat dos anys de silenci i de misteri.

Una catàstrofe. Un cop més, l’agost ha passat volant. És l’hora violeta. A la platja d’Altafulla quatre amics aprofiten per fer l’últim bany de l’estiu. Al cel s’hi mou un gran núvol de tempesta. Un fil de lluna apareix i desapareix a cada moment. El Pitus, que sempre va a la seva, s’ha tret el banyador i s’ha posat de cap per avall. El Marcel, el narrador d’aquesta història, només vol que arribi la nit per trobar-se d’amagat amb la Guida, l’enigmàtica germana de l’Enzo. El Júnior, que no ha fet l’estirada ni sembla que vulgui fer-la, gaudeix de les onades com quan tenia deu anys. L’únic que no es banya és l’Enzo. Per alguna raó que desconeixem, s’ha quedat assegut a la vora, jugant amb una pedra a la mà. El Marcel el mira un moment i l’Enzo li torna la mirada. De tant en tant, un llampec il·lumina el capvespre.

Ha arribat la tardor, i l’Ada, el Teo i l’Emma han tornat a Irurita per celebrar els vuitanta anys de l’Amona. Junts visiten el mercat d’Elizondo, i allà es troben un castanyer que explica contes als nens. De sobte, en senten un que parla d’un món que només pot ser Gaua, i d’una jove bruixa empesa a lliurar la seva filla al bosc per alliberar-la de les urpes d’un rei malvat. Tots tres cosins l’identifiquen alhora amb Gaueko.

L’Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció que aquest s’aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l’Ekumen. L’habiten dues civilitzacions enfrontades i l’Ai haurà de trobar quina pot ser l’adequada per a l’aliança. A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que en el període de kèmmer o zel adopten un sexe o l’altre.

La mà esquerra de la foscor d’Ursula K. Le Guin va canviar la ciència ficció i el feminisme. L’obra tracta temes com la desigualtat de gènere, l’abús de poder, els interessos polítics i la manipulació mediàtica i reflexiona sobre conceptes com el temps, les relacions i les condicions de supervivència. Le Guin aprofita al màxim els seus coneixements antropològics i filosòfics per escriure una obra que perdurarà en el temps.

En Ged és un nen que té una gran habilitat en les arts màgiques de Terramar, que s’articulen coneixent els noms veritables de les coses. El seu poder i ambició creixen, i el seu mestre decideix enviar-lo d’adolescent a l’escola de mags de Terramar. En Ged mostra grans habilitats a l’escola, però la vanitat i la rebel·lia no l’ajuden a adaptar-s’hi; és massa conscient que posseeix un gran poder. En un duel màgic per resoldre una discussió amb un company d’escola, en Ged allibera una criatura de la foscor que l’ataca i el persegueix. Creu que només pot fugir-ne i travessarà mitja Terramar per alliberar-se’n. Però de què fuig, en realitat?

Una obra que capta amb exactitud què es sent quan estàs completament enamorat dels llibres de tapa dura. I dels de tapa tova! I dels ebooks! I de les llibreries! I de les biblioteques!
Book Loveés una obra feta a mida pels bibliòfils amants el te, addictes a l’olor de les pàgines i compradors compulsius de llibres. Les vinyetes de Debbie Tung són molt divertides i recognoscible, i les situacions i hàbits dels amants de la lectura que ella plasma en els seus còmics sempre arranquen alguna riallada.Book Loveés el llibre de regal perfecte per fer-li saber a qualsevol amant dels llibres que l’entens i el valores.