Categoria llibre: Infants

El cinema, els videojocs i fins i tot els graffities inspiren aquest divertiment visual d’històries encadenades, amb un misteriós bosc com a teló de fons, saltant -a través del temps- entre la ficció i la realitat.

Moltes nenes i nens s’identificaran amb la Valentina. Molts pares i mares també es veuran reflectits. En la seva absència, el Llop de Sorra respon a les inquietuds que els adults no Lind, Asaatenen.

Gianni estava convençut que «els errors no es troben en les paraules, sinó en les coses; hem de corregir els dictats, però sobretot cal corregir el món»; d’aquí neixen les històries i les rimes d’aquest llibre ple de personatges divertits i estrafolaris, i ple d’errors ortogràfics i gramaticals. Però no us espanteu: per a corregir els errors, el «mestre» Gianni feia servir una valuosa gramàtica de la fantasia, capaç de permetre a tothom, a través del somriure, l’ús total de la paraula «no perquè tothom sigui artista, sinó perquè ningú sigui esclau».

Val la pena que un nen aprengui plorant el que pot aprendre rient? Si es recollissin totes les llàgrimes vessades als cinc continents per culpa de l’ortografia, en sortiria una cascada que es podria aprofitar per obtenir energia elèctrica. Però em sembla que seria una energia massa cara. Els errors són necessaris, profitosos com el pa i, sovint, fins i tot bonics com la torre de Pisa. Aquest llibre és ple d’errors, i no només ortogràfics. Alguns es veuen a primera vista, altres estan amagats com endevinalles. N’hi ha en vers i n’hi ha en prosa. No tots són errades infantils, i això respon a la realitat: el món seria preciós si només s’equivoquessin les criatures. Entre pares ens ho podem confessar, però tampoc està gens malament que els infants ho sàpiguen.

En Rudger és el millor amic de l’Amanda. En Rudger no existeix. Només l’Amanda pot veure el seu amic imaginari. Però un dia apareix el senyor Bunting. Vol emportar-se el Rudger. Alguns diuen que Bunting s’alimenta d’amics imaginaris. L’única solució és que Rudger fugi sol. Però, pot un amic imaginari sobreviure sense algú que l’imagini?

Volen, repten i rugeixen poèticament. En aquests versos, divertits i juganers, habiten conegudes criatures que ens sorprendran amb el seu enginy i originalitat.

Els personatges no saben on s’han posat i triguen una mica a esbrinar quin és el preu de passar d’una pàgina a l’altra travessant el llom interior de la doble pàgina.

L’Ubú es va menjar els Vermells. Jo no vaig dir res, perquè no era vermell. L’Ubú és un rei insaciable que devora tothom qui el critica: Vermells, Blaus, Verds… Hi ha qui pensa que el millor és callar.

I tu, què en penses?

“Hola, em dic Uxío. I tu?”

Així ens convida un nen pèl-roig i entremaliat a entrar al seu còmic. Gairebé ens agafa de la mà per descobrir les seves aventures esbojarrades i les seves idees escabellades. L’Uxío té una amiga, l’Ana, i una gosseta, la Rosenda, que l’acompanyen a tot arreu, incloent-hi, per descomptat, els llocs que visita gràcies a la seva imaginació desbordant.

Avui dia la paraula «feixisme» es fa servir sovint. Però, en realitat, què significa? S’ha parlat molt de tot el que van fer els feixistes a Itàlia, Alemanya i Àustria, i no tant de quins ideals tenien i què pensaven. Què és el que motiva que algunes persones se sentin atretes per aquesta ideologia?