Després de la mort, suposadament accidental, del treballador d’una fàbrica, l’agència de detectius Filo&Sofia investigarà la desaparició de diverses operàries i les condicions en què treballaven, gràcies al compromís amb la justícia social d’en Karlitus Marx.
Durant anys i panys, el quiosc ha estat la petita llar de l’Olga. Una vida monòtona i envoltada de dolços l’han convertida en una dona tan immensa que ja no pot travessar la sortida. Dia rere dia, saluda amb cura tots els seus clients, i fins i tot sap exactament el que necessita cadascun! Quan l’Olga tanca, de vegades, se sent trista, i es dedica a devorar revistes de viatges i a somiar desperta amb contemplar el capvespre en una platja llunyana, molt lluny del seu quiosc. Tot canvia quan un fet inesperat capgira la seva vida i acaba sent el començament d’una gran aventura.
La història d’aquest àlbum, que ha estat traduït a més de disset idiomes, va sorgir arran de l’experiència personal de l’Anete Melece, quan estava treballant com a creativa en una agència de publicitat. «Vaig pensar que no era l’única que estava estancada a la zona de confort, i se’m va acudir la idea de l’Olga, una dona literalment atrapada en el seu lloc de treball.» Anys més tard, Melece va renunciar a la seva feina i va començar un màster d’Animació i Il·lustració, el treball final del qual va ser The Kiosk (2013), el curt en què es basa aquest llibre i que ha estat guardonat amb més de vint premis a nivell mundial.
El talent i la sensibilitat de l’autora brollen en les seves acolorides i vívides estampes, realitzades amb tècnica mixta —combinant pintura acrílica i llapis—, en les quals destaquen l’expressivitat dels personatges, la composició de les escenes i els bells detalls dibuixats.
El quiosc és un retrat amable de la rutina que obre una porta a l’optimisme: narra amb gràcia i frescor una història de superació, amb la qual petits i grans poden identificar-se, i que demostra que qualsevol incident, aparentment hostil, pot ser l’estímul necessari per descobrir una infinitat de possibilitats i complir els nostres anhels.
En Martí no era un nen poruc. Però, d’un temps ençà, tenia por i no sabia exactament de què. Bé, sí. Tenia por des del dia en què van començar a sonar les alarmes. Pensava en el seu pare, que se n’havia anat a la guerra. Havia sentit a parlar de les trinxeres, del fang i dels ferits. De com xiulaven les bales. Del soroll dels tancs. Del rugit dels avions. Tenia ganes de buscar la protecció de la seva mare. Li confessaria que tenia por. Però no ho va fer. I va ser llavors quan va començar a veure unes criatures misterioses que el guaitaven.
Sovint les coses no són el que semblen! Sembla un sol? O sembla més aviat un gelat? Et toca a tu descobrir-ho! Un llibre per jugar a endevinar imatges. Què deu ser? Gira la pàgina!
Oda Lise Louise Inger Sonja. Així és com es diu de debò. Però no ho sap ningú, això, i tothom li diu Ollis. L’Ollis té deu anys i és incapaç de dormir amb la porta tancada o de saltar d’un gronxador si encara no s’ha aturat. Li agrada inventar coses, i voldria inventar un xampú que deixés els cabells ben nets durant un mes. De moment, amb una batedora s’ha fet una màquina per rentars-se les dents. Un dia troba una postal en una bústia groga al mig del bosc. Poc després, l’Ollis farà un viatge que l’enfrontarà a les seves pors. Tindrà algun desencant, i, alhora, trobarà afecte on menys s’esperava trobar-ne.
Aquest petit àlbum de cartró, sensible i poètic, introdueix els primers lectors en la representació visual d’accions quotidianes: d’una banda una paraula, de l’altra belles i artístiques il·lustracions que mostren suggeridores escenes protagonitzades per animals. Una senzilla galeria d’art que convida al diàleg, al somni i a la imaginació, ideal per a la lectura familiar i l’educació preescolar.
Tanmateix, no es tracta només d’un llibre de conceptes: els verbs en infinitiu escollits per Emmanuel Lecaye introdueixen des d’activitats de la ment com «somiar» o «pensar» i accions físiques com «nedar» fins a moments que requereixen d’un company com «retrobar-se».
El treball gràfic de Majewski transforma paraules comunes en pensaments, moviments, sensacions. Les estampes —de colors vius, riques en detalls i particularment sensibles— destaquen per la seva plasticitat, i ens mostren l’inici d’una història que correspondrà a cada nen i nena completar segons el seu imaginari.
Elogiat per la crítica en la seva edició en francès, Mots pintats és, per tant, una invitació per als més petits de la casa a reflexionar sobre el seu propi món.
Un matí d’hivern glaçat la Paula se sent trista, sobretot quan entra a l’habitació dels pares i veu en Biel amorrat al pit de la mare, xumant plàcidament al llit dels pares: el reiet de la casa. Doncs ja n’hi ha prou! La Paula ha decidit que se n’anirà a viure amb l’avi, l’únic que li fa cas. Però fugir de casa sense que et vegi ningú no és tan fàcil i és ple d’obstacles: tota una aventura!
Hivern de 1917. La Rosalie té cinc anys i és una capitana amb una missió molt secreta: aprendre a llegir. La mare li llegeix en veu alta les cartes que el pare els envia des del front. Però a mesura que la missió avança, la Rosalie comença a desxifrar lletres, paraules, frases, fins que arriba el dia que és capaç de llegir tota sola. Llavors descobrirà la veritat sobre la guerra i les seves conseqüències.
En Tami és el millor maquinista de la xarxa ferroviària.
Fins que un dia, dissortadament —o no—, el seu tren descarrila.
I si fossin possibles altres camins?
Quina vida i quins paisatges descobrirà alçant la mirada per sobre de les vies?
Un llibre àlbum ideat per Núria Parera que ens parla del dret que té hom a sortir-se del rumb establert i trobar camins alternatius que permetin viure amb plenitud; de la inquietud de l’autora per transmetre la importància de ser valents, d’emprendre viatges que ens portin a descobrir nous horitzons i a perseguir la pròpia felicitat.
L’Elies té onze anys i li agrada anar a l’escola. O, més aviat, li agrada anar-hi ara, però altres anys ho ha passat malament i ha hagut d’aguantar mofes i insults d’alguns companys. Aquest curs, però, tot va com una seda: deu ser perquè a l’escola hi ha la Vane, la seva millor amiga i confessora, una nena pigada i alegre que no té por de res. O potser també hi té a veure el Tomàs, un nen que ha arribat a la classe tot just aquest setembre i que, al contrari que l’Elies, és fort i esportista; li té el cor robat.
