El Banquet anual de la Confraria d’Enterramorts

El diari tragicòmic d’un estudiant d’an­tropologia que s’instal·la en un poblet francès s’entrelliga amb un recorregut insòlit i fascinant per la història de França des de la invasió dels francs fins al segle xx. Episodis d’amor i de tragèdia, de present i passat, embolcallen un esdeveniment excepcional: mentre arreu les defuncions no cessen de succeir-se, en aquest poble la Mort dona una treva de tres dies als vius i ofereix un parèntesi sorprenent de men­jar, beure i celebració als seus servidors més fidels. El pantagruèlic banquet anual de la Confraria d’enterramorts.

Mathias Enard fa esclatar les costures de la novel·la en aquesta obra multiforme, de força creadora desbordant, que a cavall de la prosa sumptuosa que li és característica, aquesta vegada també plena de joc i d’humor, aborda els neguits contemporanis i el passat més turbulent, homenat­ja un territori i una manera de viure i reivindica la mirada des de la perifèria per als grans temes universals.

 

La Bessona

Després del divorci dels seus pares, les bessones Ivy i Iris van ser separades: l’Ivy vivia amb el pare i l’Iris amb la mare. Ara, la mare ha mort en un tràgic accident, i les noies s’han tornat a reunir. De mica en mica, tot l’entorn de l’Ivy va caient sota l’encís de l’Iris i la noia s’adona que està sent expulsada de la seva pròpia vida. O potser s’està tornant paranoica? I l’accident de la mare va ser realment un accident?

 

La Pira al port : narracions

Després de la Primera Guerra Mundial, Trieste deixa de pertànyer a l’Imperi austrohongarès i passa a ser annexada a Itàlia, i ben aviat és sotmesa a la virulència del feixisme més bel·ligerant. Aquest recull ens mostra, des de la perspectiva d’un nen, com la cultura eslovena, injustament anorreada, va saber contrarestar la pressió assimiladora.

A través de la seva experiència, Boris Pahor, l’últim gran supervivent dels camps nazis, narra un dels episodis més oblidats de la història contemporània, alhora que fa una declaració d’amor a la geografia, humana i física, d’aquesta ciutat del Mediterrani.

El Dofí

Una bella història d’amor i una aventura marítima capaç de fer surar el lector per sobre d’un món tan violent com enlluernador.

Des que la seva mare va morir en un tràgic accident aeri, l’Angelica ha crescut en una bombolla, aïllada del món, envoltada de luxes i sota l’atenta vigilància del seu pare. Però quan el jove Darius aconsegueix traspassar els murs del seu fortí, descobreix un secret que posarà en joc la seva vida. A partir d’aquest moment, tots dos emprendran una aventura que els transportarà a la Grècia clàssica i a un mar ple de naufragis, plagues, pirates i palaus. Sota l’atenta mirada dels déus, el destí dels dos joves els mantindrà units per un fil invisible capaç de viatjar en el temps i salvar-los per sempre.

L’autor d’El curiós incident del gos a mitjanit torna a sorprendre la crítica i el públic amb un mite modern en què la història antiga i la contemporània s’entrecreuen per donar lloc a un món nou on poder viure. Una novel·la commovedora i infinitament imaginativa d’un dels millors narradors del panorama literari internacional.

L’Apicultor d’Alep

En Nuri i l’Afra són un matrimoni sirià que està en un camp de refugiats a l’espera de poder arribar a Anglaterra a reunir-se amb el cosí d’en Nuri. En Nuri i el seu cosí eren apicultors a Síria, abans que esclatés la guerra, l’Afra era una artista, amb una sensibilitat extraordinària.
Però tot això era quan tenien una vida feliç amb les seves famílies, amb els seus fills. Amb una capacitat lírica emocionant, l’autora ens mostra com era la vida abans, i com tot es va desfent amb els bombardejos i les brutalitats que es cometen en aquesta terrible guerra. La història d’aquests dos refugiats i el seu periple cap a una vida millor explicats amb lirisme i gran bellesa fan d’aquesta una novel·la que essencialitza la brutalitat de la guerra, de l’exili i del gran amor que senten els protagonistes l’un per l’altre que, malgrat tot, aconsegueix salvar-los.

No tots els homes viuen al món de la mateixa manera

Paul Hansen, porter d’un bloc de pisos, fa dos anys que compleix una condemna en una presó de Mont-real. Ell és el protagonista i narrador d’aquesta novel·la en què explica els fets que l’han portat a compartir una cel·la minúscula amb un motard empresonat per assassinat. Amb humor i emoció ens narra la seva infantesa al sud de França, fill d’un pastor danès i d’una mare atea recalcitrant, el seu viatge a Mont-real i els dies amb la Winona, la seva companya de l’ànima.
La vida emotiva i novel·lesca d’un home amable que, entre França i el Canadà, perdrà tots els éssers estimats però mai la seva fe en la humanitat.

Dolça introducció al caos

Què passa en una relació amorosa, estable però encara relativament jove, quan un dels dos pren una decisió unilateral que afecta directament el futur de la parella? Quan la Marta li comunica al Dani que no vol ser mare, s’obre entre els dos una esquerda que els portarà a orbitar per uns llimbs plens de dubtes i indecisions que els impulsaran a repensar-se com a individus i com a parella.
Aquesta novel·la és una invitació a nedar pel mar de contradiccions en què es converteix la possibilitat de ser pares. Una anàlisi íntima al voltant de la voluntat, l’instint, la llibertat i les estructures socials. Marta Orriols ens ofereix una història propera i plena d’arestes sensibles on torna a desplegar la seva habilitat narrativa per descriure les emocions i pulsions més íntimes.

Aquí no hem vingut a estudiar : memòria d’una discussió a la presó més dura de la dictadura : el debat d’un món oblidat que explica el present

Presó de Burgos, desembre de 1962. Sis presidiaris —uniforme de color marró, cara gelada— discuteixen asseguts entre dues lliteres d’una de les cel·les del penal més fred d’Espanya. És una reunió del comitè del Partit Comunista d’Espanya a la presó.

El règim trontolla i un dels presos, el basc Ramón Ormazábal, arenga els seus companys: «Aquí no hem vingut a estudiar!». Manuel Moreno Mauricio, antic guerriller, reclòs des de 1947, secretari d’organització, no hi està d’acord. Aquí hem vingut a estudiar.

Són dos posicionaments polítics. Ormazábal creu que cal accelerar la lluita, liderar una onada de protestes des de l’interior del penal, convocar vagues de fam i desafiar cada dia l’autoritat. Moreno creu que els presos han de preparar-se intel·lectualment per a la llibertat, defensa una resistència a llarg termini.

Trontollava de veritat el franquisme o era només un miratge? Estudiar o passar a l’acció? Paciència o aventura? Anar pas a pas o accelerar? Dilemes d’ahir, d’avui i de sempre.

Mitjançant la història dels principals protagonistes d’aquella discussió, aquest llibre construeix una gran panoràmica històrica sobre el franquisme i els seus principals opositors. Posa el focus en aspectes claus avui poc analitzats: el paper transcendental d’un economista republicà i català en l’estabilització de l’economia espanyola als anys seixanta, l’aposta de Churchill per la continuïtat de la dictadura de Franco, la gran capacitat de supervivència del franquisme gràcies a la protecció nord-americana, les duríssimes dissensions a l’interior del Partit Comunista, l’aposta del Kremlin per la restauració de la monarquia o les paraules de Mao Zedong en favor d’un ingrés ràpid d’Espanya al Mercat Comú.

Diccionario italiano 100% visual

L’obra ideal per a familiaritzar-se amb el vocabulari i les expressions bàsiques de l’italià. – 2 000 paraules i expressions – 1 imatge per paraula – 80 temes habituals del dia a dia – Fotografies divertides per a memoritzar fàcilment les paraules. L’obra conté, a més, pàgines sobre cultura italiana i un mini diccionari espanyol-italià

Brujas, guerreras, diosas : las mujeres más poderosas de la mitología

Brujas, Guerreras, Diosas recull les increïbles històries de cinquanta dones de llegenda de tot el món: des de fades i espectres fins a vampires, fetilleres i deesses vudú. Entre les pàgines d’aquest magnífic compendi, desfilen les feroces Fúries, les Valquiries o l’esborronadora Medusa, però també altres personatges singulars com la Dona Búfal Blanc, esperit indígena nord-americà, o Yennenga, la ingovernable princesa africana mossi. Amb un enfocament fresc i directe, Kate Hodges situa en el centre de la narrativa popular a totes aquestes heroïnes —demonitzades i injuriades durant segles en nom del patriarcat i del racisme— a través d’una perspectiva feminista de la mitologia universal.

Les il·lustracions de Harriet Lee-Merrion, mitjançant un suggeridor joc de colors plans i línies delicades, aprofundeixen en aquesta trobada entre el relat popular i la petjada que han deixat en el nostre imaginari col·lectiu aquestes dones fortes i inspiradores.