Categoria llibre: Adults

Molts ens preocupem per reciclar, comprar productes ecològics i locals o evitar consumir productes envasats en plàstic. Però, i si et digués que hi ha alguna cosa que estem passant per alt? Un problema que genera fins a un 10% de les emissions globals de CO₂ i que necessitem parar com més aviat millor? Aquest problema es diu desaprofitament alimentari.

Tots tirem menjar, se’ns posa dolentes les sobres o decidim deixar aquest tros de bròquil infinitament fins que acabem tirant-ho. Però també tirem aliments perquè sí: peles de patata, troncs de bròquil, tiges de pastanaga… Sabies que pots fer un brou nutritiu i ple de sabor amb tot el que et sobra de les teves verdures? Aquest és l’objectiu d’aquest llibre: Que aprenguis a organitzar-te en la cuina perquè deixis de tirar menjar, alhora que estalvies temps i diners. Aprendràs a ser sostenible en la cuina, a ser versàtil i a trobar solucions creatives per a cada cosa que abans tiraries a les escombraries. Xips de pell de patata cruixents, bescuit de pòsits de cafè o fins i tot receptes ‘neteja neveres’ que t’ajudaran a comprar menys i aprofitar més.

Aquest llibre pretén ser un abans i un després en la revolució contra el desaprofitament alimentari. Pots cuinar a casa i continuar tirant menjar o pots ser un aprofitador, tu decideixes de quin costat estàs.

Són històries que ens endinsen en les bambolines de la televisió, per aprofundir en les inèrcies i les possibilitats del mitjà. Són anècdotes que en alguns casos expliquen fins a quin punt la televisió pot ser un recurs meravellós per fer un món més amable.

Són petits retalls d’un fenomen gegant i molt potent que demostren que la televisió no és innocent i que es filtra en les nostres vides més del que ens podem imaginar. Hi ha també algun relat que posa en evidència quina és la pressió que exerceix en els seus professionals i en les persones que intervenen en el procés mediàtic. Aquesta pretesa finestra de perfecció on se suposa que res no pot fallar i que qualsevol imprevist té un impacte difícil de controlar, amb resultats extraordinaris o catastròfics.

La televisió és una eina social més que ens permet explicar qui som. Aquestes històries poden ser útils per entendre com funciona aquesta pantalla en la qual ens hi hem emmirallat tantes vegades. Molts cops ens ha retornat una imatge fidedigne del que representem i d’altres ens ha ofert un retrat distorsionat.

En un poblet en recessió de les muntanyes de Noruega, en Roy porta una vida senzilla i tranquil·la. Però un dia arriba de visita el seu germà petit acompanyat de la seva dona Shannon, una glamurosa arquitecta. De petits, en Roy el protegia, però ara sembla que en Carl ja no és algú tan indefens com abans, ni tan angèlic com sembla. A poc a poc, a mesura que l’emprenedor Carl inicia un pla per rellançar el poble i fer-los rics a tots, emergeixen secrets del passat, com ara les morts irresoltes dels seus pares, que posen en Roy entre l’espasa i la paret. I això només és el començament.

La història definitiva d’un material que ha donat forma al nostre món.

El paper és una de les tecnologies més essencials. Durant milers d’anys, l’habilitat de produir aquest material d’una forma cada vegada més eficient ha contribuït al desenvolupament de l’alfabetització, els mitjans de comunicació, les religions, l’educació, el comerç i l’art. El paper ha estat el fonament sobre el qual s’han erigit civilitzacions, ha avivat revolucions i ha restaurat l’estabilitat en territoris sumits en el caos.

En una societat cada vegada més digital i embardissada en un debat sobre la cultura «sense paper», l’ésser humà es troba ara en una cruïlla històrica.

A Paper, Kurlansky segueix els passos d’aquesta tecnologia a través de la història i ens porta des dels seus orígens en llocs llunyans fins a l’actualitat, passant per la Grècia clàssica i l’Edat mitjana europea, per a mostrar-nos fins a quin punt aquest material és clau per a les societats i per què perdurarà en les nostres vides. Aquesta obra és una defensa apassionada del paper i una lectura fascinant sobre un dels invents fonamentals de la humanitat.

La Louisa és una cambrera amb una gran imaginació i una curiositat insaciable que, mentre neteja les habitacions de l’hotel New Yorker, topa amb un home que viu de manera permanent a l’habitació número 3327, i l’ha convertit en una mena de laboratori improvisat. Aviat descobriran que comparteixen una gran passió: els coloms que nien a l’hotel.

En Jon, cuidador d’elefants al zoo, i l’Edith, una vídua que viu amb els seus onze gats, són els únics habitants d’un poblet abandonat. Veïns solitaris primer i ara bons amics, no s’imaginen que la nit en què el penell del campanar gira sobre si mateix, l’ull del temps s’atura sobre el poble i la vida de tots dos també està a punt de girar.

Atlee Pine viu marcada per la terrible experiència que va viure en la seva infància: quan tenia sis anys, un desconegut va segrestar la seva germana bessona, Mercy, i ningú va tornar a veure-la mai més. Tres dècades després, Atlee s’ha convertit en una agent del FBI amb extraordinàries capacitats, rebel, valenta i autosuficient.

L’Alice se n’ha anat a viure a una mansió d’un poble on ningú sap qui és ni a què es dedica. Al cap de poc, coneixerà en Felix, un mosso de magatzem. Mentrestant, a Dublín, la seva amiga Eileen intenta arribar a final de mes mentre es recupera d’una ruptura amorosa flirtejant amb un vell conegut, en Simon.

Sembla que la tranquil·litat ha tornat a Coopers Chase. L’Ibrahim ha reprès les classes de natació, la Joyce vol adoptar l’Alan, un gos entremaliat que busca una llar, en Ron espera amb ganes la visita del seu net Kendrick… I l’Elizabeth? Ella també tornaria a la seva vida normal si no fos perquè acaba de rebre la carta del seu vell amic Marcus Carmichael, que la convida a prendre el te; s’acaba de traslladar a Coopers Chase i té ganes de reconnectar amb ella.

Eva és una dona independent, segura de si mateixa i molt unida a la seva adinerada família, a pesar que els seus germans, a vegades, no li ho posin gens fàcil.

Després d’un fracàs amorós en el passat va decidir bolcar-se en els seus restaurants, i és el seu treball de xef el que plena la seva vida.