Categoria llibre: Adults

Novembre del 2015. El narrador, un periodista de formació científica, ha viatjat a París per cobrir una cimera sobre el clima pocs dies després dels atemptats jihadistes. La crisi que plana en l’ambient de la ciutat sembla el reflex d’una crisi més íntima: la que travessa la relació amb la seva parella, Lorenza.

I mentre busca un sentit a tot el que està vivint, a les seves pors, als seus dubtes, i prepara un llibre sobre els efectes radioactius de la bomba atòmica, es troba amb personatges que seran més rellevants del que sospita: un amic que s’acaba de separar, un climatòleg expert en núvols, una reportera de guerra o un capellà que ha trobat la felicitat on mai hauria imaginat.

Una de les coses que casualment descobreix és que, en cas que hi hagi una catàstrofe global, l’illa de Tasmània és un dels millors llocs del món on refugiar-se. Perquè la seva crisi existencial, en realitat, no és només seva: és la de tots nosaltres, la de la nostra generació i la del planeta.

1945. Deu dies després del final de la guerra, Laura Chase es llença per un pont i deixa a Iris, la seva germana gran, un manuscrit titulat “L’assassí cec”. Mig segle més tard, Iris reflexiona sobre la seva vida gens exemplar, en particular sobre els esdeveniments que van envoltar la tràgica mort de la seva germana. El principal d’ells, la publicació de “L’assassí cec”, una novel·la que li va valer a la Laura no només reconeixement, sinó també culte devot, i que descriu una arriscada passió amorosa als anys trenta entre una jove adinerada i un home que es ha donat a la fugida. A mesura que l’amor, el sacrifici i la traïció compliquen la història inventada i la real, els esdeveniments es precipiten cap a la catàstrofe.

Ambientada a les muntanyes del sud dels Apalatxes, Demon Copperhead és la història d’un noi nascut d’una mare soltera adolescent en una caravana, sense més patrimoni que el bon aspecte i els cabells rogencs del seu difunt pare, un enginy càustic i un ferotge talent per a la supervivència. Relatat amb la seva veu, Demon s’enfronta als perills moderns de les llars d’acollida, el treball infantil, les escoles en ruïnes, l’èxit esportiu, l’addicció, els amors desastrosos i les pèrdues aclaparadores. A través de tot això, s’enfronta a la seva pròpia invisibilitat en una cultura popular en què fins i tot els súper herois han abandonat els pobles rurals a favor de les ciutats. Fa moltes generacions, Charles Dickens va escriure David Copperfield a partir de la seva experiència com a supervivent de la pobresa institucional i els seus danys als nens de la seva societat. Aquests problemes encara no s’han resolt a la nostra. Dickens no és un requisit indispensable per als lectors d’aquesta novel·la, però li va servir d’inspiració. En traslladar una novel·la èpica victoriana al Sud dels Estats Units contemporani, Barbara Kingsolver recorre a la ira i la compassió de Dickens i, sobretot, a la fe en el poder transformador d’una bona història.

L’humorista més intel·lectual, l’intel·lectual més divertit. Salman Rushdie Considerada la seva millor novel·la per molts, descatalogada durant dècades, ara amb una traducció nova. La segona novel·la de Kurt Vonnegut, publicada el 1959, li va valer el reconeixement del públic i de la crítica. Una rebolcada escandalosa per l’espai, el temps i la moralitat. Una mirada desoladora sobre l’ésser humà i el seu suposat lliure albir. Una sonora riallada davant la insignificança dels nostres principis i les nostres passions, sotmesos inexorablement als designis del Déu Indiferent.

“ERPENBECK POSSEEIX UN DO INSUPERABLE PER MOSTRAR COM LES NOSTRES IDEES, PASSIONS I DECISIONS ES CONFIGUREN -I RECONFIGUREN- PEL PAS DEL TEMPS I ELS CANVIS HISTÒRICS.” – JOHN POWERS, NPR á Kairós es el deu grec del moment oportú, de les coincidències favorables, de la felicitat instantània. És el temps necessari perquè es compleixi la voluntat divina, segons els cristians. ¿Podríem considerar que la trobada fortuïta de Katharina, de dinou anys, i Hans, un intel·lectual de mes de cinquanta, va ser provocada per Kairós? Passats els anys, la resposta es incerta encara. Amb el teló de fons d’una RDA decadent i el trasbals posterior a la caiguda del Mur el 1989, Jenny Erpenbeck narra amb el seu llenguatge inconfusible els abismes de la felicitat: el camí de dos amants a la frontera entre la veritat i la mentida, l’obsessió i la violència, l’odi i l’esperança. La seva historia d’amor clandestí es desplegarà i s’ensorrarà en paral·lel a la dissolució de l’estat comunista, que l’un i l’altra viuran amb expectatives diferents.

La Maya, amb vint-i-nou anys, es considera antisocial i rigorosa de l’ordre i les rutines. Viu amb una tortuga que no respon a res i va al cine els divendres. Però un dia comença a adquirir els mateixos poders que els protagonistes de les pel·lícules i això l’obligarà a salvar vides a contracor i a poc a poc anirà coneixent persones a qui abans ni tan sols mirava als ulls. Entre elles, la nova veïna, de qui s’enamorarà perdudament.

Lentament anirà deixant enrere les pors i viurà el primer cop de moltes coses.

Ja és Nadal a Coopers Chase i tots esperen gaudir d’uns dies de descans en bona companyia, però si ets membre del Club del Crim dels Dijous mai no et pots acabar de relaxar. Quan reben la notícia que un bon amic ha estat assassinat mentre custodiava un paquet ben perillós, el quartet de detectius aficionats es llança a resoldre el misteri.

La investigació els porta fins a una botiga d’antiguitats, on descobreixen que els secrets que amaga aquest ofici són tan antics com els objectes amb què tracta. Mentre topen amb falsificadors d’art, traficants de droga i estafadors, l’Elizabeth, la Joyce, en Ron i l’Ibrahim no saben en qui poden confiar. El nombre de cadàvers creix vertiginosament, el temps els juga en contra i el perill està a punt d’encalçar-los… Pot ser que se’ls hagi acabat la sort, als nostres intrèpids investigadors?

Les cendres a la piscina és un relat ple de color i d’ironia sobre una família mallorquina que gira al voltant de la figura del patriarca, en Sebastià, que passa de fer de pagès a enriquir-se construint hotels per als turistes. La seva vida conjugal i familiar està puntejada per tres dones de tarannà i orígens ben diferents: na Catalina, na Mercedes i la inesperada Leidi, que subratllen l’ascens i la caiguda del protagonista en un món que gira molt de pressa. Amb els anys, paraules com èxit, diners, feina, amor, sexe i família han pres significats que desconeixia. Darrere d’aquest fris familiar, el lector hi endevina la mirada curiosa i sovint àcida d’algú molt jove que pretén comprendre unes vides fugisseres.

Cada vegada ens trobem més desconnectats de la naturalesa, però la veritat és que estem intrínsecament vinculats a ella a través d’un teixit que es desplega com l’essència que ens acull i sosté.

En El Tejido de la naturaleza, la prestigiosa biòloga Anne Sverdrup-*Thygeson elabora un recorregut que ens mostra la bellesa i les bondats de la biodiversitat del nostre entorn. En el seu viatge, es deté en els secrets que guarden els oceans, la fauna i la flora del nostre mitjà, i, amb això, ens revela de primera mà aquesta connexió inesborrable que existeix entre la naturalesa i les nostres vides. El medi natural ens alimenta, ens proporciona aigua fresca, ens permet extreure propietats medicinals de la seva botànica, controla la pol·lució i ens proveeix d’oxigen, i, fins i tot, la seva contemplació, ara que vivim submergits en la rapidesa i el soroll, ens ofereix un autèntic consol espiritual.

En plena lluita contra el canvi climàtic, aquest bellíssim assaig ens convida a reaprendre a mirar, i a apreciar la naturalesa des de la delicadesa de les petites formes de vida, posant l’accent en la necessitat d’actuar, com a individus, per a protegir aquest món natural que, en paraules de l’autora, «és tot el que tenim, és tot el que som».

Premi Goncourt 2022

«Vaig quedar com magnetitzada per aquell enigma que s’obria davant meu, atrapada per aquella doble missió impossible. Comprar la casa i trobar les armes amagades. […] Va ser una cosa inesperada, i no vaig saber ensumar l’espiral que ens havia de capgirar la vida. […] Perquè la casa és al centre del que va provocar l’accident.»

En un relat veloç que es llegeix com un veritable compte enrere, Brigitte Giraud intenta desentrellar què va provocar l’accident de moto que va fer perdre la vida al seu marit el 22 de juny de 1999. Vint anys més tard, fa la vista enrere als fets imprevisibles que van portar a l’inevitable i torna a indagar en aquelles preguntes que continuen sense resposta. Va ser la casualitat? El destí? Un seguit de coincidències nefastes?

Mentre observem l’ànsia d’una parella per mudar-se, les presses per començar a reformar-ho tot, les corredisses per anar a buscar el nen a l’escola, els plans i els canvis de plans a última hora… ens adonem que viure o, més aviat, viure ràpid, és perillós.