Categoria llibre: Adults

Després d’una dècada d’investigació i creació que els ha consagrat com els autors referents de la divulgació de l’imaginari fantàstic català, Joan de Déu Prats i Maria Padilla culminen la seva obra més ambiciosa: un atles fantàstic amb més d’un centenar de criatures extraordinàries que poblen el país de cap a cap. El més florit de cada casa. De l’estrangulament fundacional dels Pirineus fins a les portes nostrades de la Pàtria dels Morts, els catalans ens hem definit a través d’un cúmul de llegendes i sabers populars que la frenètica vida moderna amenaça inútilment. Perquè la fortalesa dels somnis és inexpugnable. Aquest llibre els endreça amb el rigor de l’arxiver i la lleugeresa i l’amenitat del narrador de la vora del foc, i els posa cara i caràcter amb unes il·lustracions que són autèntiques obres d’art.

Fucking New York. Història dels meus límits és la memoir d’una noia que fuig a Nova York per retrobar el seu lloc al món. La ciutat, imponent i descarnada, li farà el joc de la pròpia inseguretat i ella la utilitzarà, igual que les cases on viu i les persones que troba, per escriure un relat que sempre es mou entre els extrems. El pànic acabarà quatre anys més tard quan finalment la dona es fa responsable dels seus actes i comprèn l’amor.

La imatge que tenim del segle XVIII català, un cop abolides, el 1714, les institucions seculars de govern pròpies, és la de 100 anys sense política, caracteritzats per un important desenvolupament econòmic que va facilitar l’acomodació dels grups dirigents al règim borbònic. Tanmateix, aquest llibre demostra que, malgrat la repressió i la malfiança crònica per part dels militars i de les autoritats, els catalans van continuar dissentint i protestant, van reclamar alternatives davant l’absolutisme i no van perdre la memòria de les llibertats.

Guy de Maupassant relata el moment en què dos germans, Pierre i Jean, durant una visita als seus pares a Le Havre, reben la notícia que el senyor Roland, vell amic de la família, ha fet hereu només en Jean. Aquesta circumstància, tan simple en aparença, els canviarà la vida, impulsant en Pierre a una successió d’accions desesperades que afectarà de ple la seva relació.

Els habitants del pis 200 són l’home estrafet, l’home buit i l’home feliç, tres individus que han trobat, al capdamunt d’un gratacels, la pau que el món de baix els havia negat. Entre ells tot és harmonia i tranquil·litat, fins que arriba la Wanda, a qui consideren, com a membre del sexe femení, la llavor de la discòrdia. Així arrenca la primera de les 7 històries amb què Elvira Augusta Lewi es va convertir en una de les autores més modernes i prometedores de la seva generació.

Publicat com a recull per primera i última vegada el 1936, molts dels contes d’aquest volum havien anat apareixent en diferents revistes quan l’autora tenia tot just 20 anys, on van capgirar estereotips, a més d’acostar la literatura catalana a les corrents europees de l’època. Amb contes com “Quan la mort s’enamora” o “L’home de cristall”, Lewi posa en entredit els rols tan masculins com femenins en la societat de principis del segle XX.

Llegir Angela Carter (1940-1992) és com arribar a la plaça el dia de la revolució. A partir d’aquí, tot salta pels aires. L’amor rabiós, el sexe, el poder, l’animalitat, les portes falses del circ i les profunditats del bosc… Carter va crear un imaginari únic que no ha deixat d’expandir-se. I una legió de lectors entusiastes. Els contes de fades no han tornat a llegir-se mai de la mateixa manera, després d’ella. Aquesta antologia pivota en el gran referent de l’autora, La cambra sanguinolenta, però ofereix una mostra completa, per primera vegada en català, de la seva fulgurant trajectòria.

Dune: Part Dos explora el mític viatge de Paul Atreides mentre s’uneix a Chani i als Fremen en un camí de venjança contra els conspiradors que van destruir la seva família.

Davant la disjuntiva de triar entre l’amor de la seva vida i el destí de l’univers conegut, s’esforça per evitar un futur terrible que només pot preveure ell.

Barcelona, ​​finals dels 60.

Eugenio Jofra, un jove joier, coneix Conchita en un autobús de línia. La química és instantània i tots dos comencen la història d’amor de les seves vides. Eugenio aprèn a tocar la guitarra per acompanyar Conchita, per a la qual cosa haurà de lluitar contra la por escènica. Comença així la carrera musical dels dos.

Quan Conchita s’ha d’absentar dues setmanes de Barcelona, ​​convenç Eugenio que dugui les actuacions a terme tot sol. Quan torna, Eugenio ha esdevingut un fenomen de l’humor underground de la ciutat. A poc a poc entre tots dos aniran construint el personatge: les ulleres, la camisa negra, el tamboret, les cigarretes i el got de tub, que es convertirà en un èxit inesperat en una Espanya deprimida que busca desesperadament riure’s amb aquest singular còmic que comença tots els seus acudits amb “Saben aquell…”

La guerra s’ha acabat.
I una nova guerra acaba de començar.

Tres vegades al llarg de la seva història, Nikan ha lluitat per la seva supervivència a les sagnants Guerres de la Amapola. Tot i que la tercera ha acabat, Rin no pot oblidar l’atrocitat que va cometre per salvar el poble. Ara està intentant deslliurar-se de la seva culpa, de la seva addicció a l’opi i de les ordres assassines de l’ardent Fènix, el déu venjatiu que ha beneït Rin amb el seu temible poder.

Encara que no vol continuar vivint, es nega a morir fins a venjar-se de l’Emperadriu, que va trair la que va ser la terra natal de Rin. La seva única esperança és unir forces amb el poderós cap militar del Drac, que planeja conquerir Nikan, enderrocar l’Emperadriu i crear una nova república.

Però ni l’Emperadriu ni el cap militar del Drac no són el que semblen. Com més atrocitats presència Rin, més tem que el seu amor per Nikan l’obligui a fer servir l’apocalíptic poder del Fènix una vegada més.

Perquè Rin està disposada a sacrificar el que calgui per salvar el seu país… i per aconseguir la venjança.

Que Rin superés el Keju (una prova per trobar els joves amb més talent de l’imperi) va sorprendre tothom: per als oficials que van dur a terme la prova, que no podien creure que una òrfena de la Província del Gallo la pogués superar sense fer trampes; per als tutors de Rin, que pensaven que podrien casar-la i seguir amb les labors delictives; i per a la mateixa Rin, que es va adonar que per fi s’havia alliberat de la servitud i la desesperació que marcaven el seu dia a dia.

Que entrés a Sinegard, l’acadèmia militar més elitista de Nikan, va ser encara més sorprenent.

Tot i això, les sorpreses no sempre són bones.