Categoria llibre: Adults

En aquest volum saborós hi trobareu receptes imprescindibles, com l’arròs a banda o la paella Manolete, d’altres típiques de diversos indrets del país, com la cassola a la tortosina o l’olla de Pineda de Mar, i algunes que, només sentir-ne el nom, ja fan venir gana, com l’arròs de pessic o el dels tres grapats.

Descobrireu de la mà d’un dels grans mestres arrossaires tot el que cal saber per oficiar un bon arròs: de les cassoles als focs, del brou a la picada, dels misteris del sofregit a la màgia de la cocció. Bon profit!

No fa tants anys, durant el franquisme, l’ofici de censor podia semblar una manera com qualsevol altra de guanyar-se la vida. El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit esclatant, va ser una de les dianes principals de l’obsessió inquisidora del règim, i la persecució que van patir els músics va ser salvatge.

Saber qui va exercir la repressió, com i per què: aquest ha estat l’objecte d’investigació de Maria Salicrú-Maltas durant més de vint anys, que surt a la llum en una crònica trepidant carregada d’aportacions inèdites i de vivències personals reveladores. L’autora ha aconseguit fer parlar per primera vegada alguns d’aquells censors, i n’ha identificat molts altres que ja no poden (o no volen) parlar.

Patrick Radden Keefe investiga un món secret dirigit per una criminal sorprenent: una carismàtica àvia de mitjana edat, que des d’un petit basar del Chinatown de Nova York controlava un negoci multimilionari de contraban de persones.

Caps de serp revela el funcionament intern del complex imperi de Cheng Chui Ping, coneguda com a Germana Ping, i relata la investigació de l’FBI, que va durar una dècada fins que finalment la va fer caure. El llibre ens presenta un servei d’immigració sovint incompetent i de vegades corrupte que persegueix persones desesperades que ho arrisquen tot per arribar als Estats Units, i pel camí fa un retrat impressionant d’una generació d’immigrants indocumentats i la complexa economia submergida que els sosté i explota.

Aquest llibre explora per què, com i perquè sis dones artistes de països molt diferents —Síria, Mèxic, Egipte, Índia, EUA i Rússia— expliquen el món (el seu món) amb les seves vinyetes de còmic. Unes ho fan amb un humor bel·ligerant des dels vells-nous diaris, unes altres llancen els seus missatges a través d’Instagram, n’hi ha que pinten murals i publiquen llibres. Totes s’arrisquen pel seu art, que és la forma que tenen d’exercir la resistència contra el sexisme estructural, la violència política, la corrupció i l’homofòbia. La seva obra beu de la col·lectivitat; el seu risc és individual.

El llibre ens ofereix sis semblances que despullen el qui i el per a què d’aquestes autores. Conèixer-les és entendre una mica més l’inaprehensible món on vivim, que tot i que continuï fragmentat, gràcies als seus dibuixos i les seves històries, pren una mica més de sentit.

El llibre que teniu a les mans, ofereix una panoràmica amena i detallada sobre la formació, l’evolució històrica i la situació actual de la comunitat lingüística i cultural catalana, que no sols pot tenir interès per als estudiosos que s’hi vulguin aproximar, sinó també especialment per al debat actual entorn del reconeixement i l’estatus polític que han de tenir en el context estatal i internacional la llengua catalana –la segona llengua de l’Estat–, la cultura mil·lenària que s’hi expressa i la col·lectivitat dels seus parlants.

Adolphe narra la història d’un jove aristòcrata que s’embranca en una relació amorosa amb l’Ellénore, una dona més gran i ja compromesa. Amb una prosa íntima, Constant explora l’amor, la culpa i les conseqüències de les relacions passionals, fet que converteix aquesta obra en un clàssic atemporal de la literatura francesa.

L’assaig Reflexions sobre la tragèdia que acompanya la novel·la ofereix una anàlisi rigorosa de la tragèdia com a gènere literari i examina la seva funció en la comprensió de la condició humana.

De camí a Damasc, Saule sent la veu de Jesús i cau del cavall. És així com aquell que havia estat un furibund perseguidor de cristians va convertir-se en el gran predicador del cristia­nisme. Des d’aleshores, «caure del cavall» és sin­ònim de patir una transformació profunda.

¿Però què vol dir, canviar? ¿Hi ha cap diferència profunda, entre Saule i Pau? ¿Canviem, les persones, al llarg de la vida? ¿O simplement tenim una personalitat estable que orientem cap a objectius diferents segons les circumstàncies del moment? Comparant la trajectòria de sant Pau amb la de l’intrigant Joseph Fouché o les diferents etapes pictòriques de pintors com Pablo Picasso, l’escriptor Pere Antoni Pons analitza diversos aspectes de la idea de canvi.

Aquest llibre tracta sobre el moviment feminista a Lleida i recull la genealogia de tot un seguit de dones republicanes que, als anys trenta, impulsaren la lluita feminista i van passar el testimoni a les generacions més joves que, no només la donarien a conèixer, sinó que mirarien de reprendre-la amb apassionament.

De la mà de les autores del llibre, el lector podrà resseguir els anys que van del 1975 al 1988, un període decisiu tant pel que fa a la recerca d’estructures per fer possible el canvi, com per impulsar mesures d’anivellament de les desigualtats entre homes i dones.

Quan encara era una nena, la Cora va anar de vacances a un poble del sud de França amb el seu pare, un ginecòleg retirat, i la Sara, la seva parella d’aleshores. Una tarda que havia sortit a voltar en bicicleta, es va veure obligada a buscar refugi en una cova propera, on descobriria unes estranyes pintures que la perseguirien durant la resta de la seva vida. Aquest és el detonant d’una història laberíntica, un thriller que no fa escarafalls a la poètica ni a la reflexió, i que representa el gran salt endavant d’una de les narradores més celebrades dels últims anys.

Elisenda Solsona se’ns emporta pàgines endins en un misteri que té com a teló de fons els problemes de fertilitat convertits en plaga social, i les relacions maternals convertides en maledicció.

Recordes l’última vegada que una lectura et va posar a cent? Podries dir algun llibre que hagi dilatat i contret el teu cos de maneres inesperades? O citar un passatge que t’hagi fet segregar efluvis amb perplexitat? Si no ho recordes, potser vol dir que no t’ha passat mai. Cap problema, sempre hi ha una primera vegada.

Quan comencis a llegir El meu primer llibre porno, notaràs que les galtes se’t van encenent. El ritme cardíac se t’accelerarà de cop en notar el tacte sensual d’uns invertebrats molt especials, la respiració se t’entretallarà en imaginar el centenar de possibilitats que ofereix el sexe amb cíborgs, els orificis se t’encendran quan assisteixis a un número musical protagonitzat per genitals, i emetràs els primers gemecs, tímids, una mica ridículs —per què enganyar-nos—, quan descobreixis el plaer de dir les coses més porques en veu alta. I sí, en algun passatge t’escandalitzaràs, tindràs la sensació d’estar desafiant els teus propis límits morals, però si en el moment de màxim plaer et comences a sentir culpable, sempre pots repetir per dintre «només és ficció, només és ficció, només és ficció…».