Soc un gat

Aquesta obra mestra de la literatura japonesa ens fa observar de forma indiscreta i íntima la quotidianitat de la vida al Japó del segle XX a través de la mirada d’un gat sense nom, que viu a casa del professor Kushami i la seva família, on coneixerà tota mena de personatges excèntrics i pretensiosos com l’amic del professor, Meitei, o el jove i estudiós Kangetsu.

En el seguiment de les peripècies del gat i de les seves reflexions sobre la societat burgesa de l’era Meiji, Natsume Sôseki ens regala un elaborat calidoscopi sobre la condició humana des d’un punt de vista irònic i brillant.

Carn d’olla

Com un torrent verbal enjogassat, la novel·la Carn d’olla integra les veus d’una colla de personatges del barri de Sant Antoni de Barcelona dels anys setanta, quan la vida es feia al carrer i els veïns es parlaven de finestra a finestra.

D’entre les criatures del barri, sentim l’exprostituta Barringa Barranga, sempre atrafegada, el presumpte cec que ven cupons i tabac, un mossèn, una bruixa, un remeier, cosidores, beates i una rècula de culs de cafè. Personatges a la intempèrie. Cada veu és una visió del món i la novel·la les abraça totes com una celebració de la diversitat.

Mentides perilloses

La Mickey Gibson, mare soltera i exinspectora, porta una vida frenètica semblant a la de tantes mares, fent malabarismes amb les exigències de dos fills petits i les tasques de la seva feina treballant des de casa per a ProEye, una empresa mundial d’investigació que persegueix fraus fiscals i de crèdit.

Quan la Mickey rep una trucada d’una col·lega que es fa dir Arlene Robinson, no desconfia de la petició insòlita que li fa aquesta perquè vagi a fer inventari d’una casa buida d’un traficant d’armes que va estafar uns clients de ProEye i va fugir. Això és fins que arriba a la mansió i descobreix un cadàver en una habitació secreta… i que res no és el que sembla.

Un dia a la vida de l’Abed Salama

L’Abed Salama busca el seu fill de cinc anys, en Milad, que ha anat d’excursió amb l’escola. El busca, però no sap on trobar-lo, perquè l’autobús en què viatjava el nen ha tingut un accident i les víctimes han estat traslladades a diversos centres mèdics i hospitals de Jerusalem i Cisjordània. Durant les hores següents haurà de combatre la por i la incertesa mentre s’enfronta al silenci administratiu, als controls militars i a una infinitat de tràmits i obstacles burocràtics delirants que l’Estat d’Israel imposa als palestins de les zones ocupades.

Enid

Les germanes Enid, Hortense, Bettina, Geneviève i Charlie han perdut els seus pares fa ben poc i viuen soles a la Vil·la Hervé, una gran casa al costat de l’oceà. El seu dia a dia, les seves vivències i lluites són les protagonistes d’aquesta petita gran novel·la que es llegeix en un sospir. Una quotidianitat feta d’amistats, primers amors, afectes, desavinences, tafaneries de classe, fantasmes a casa i tempestes terribles que sacsegen els arbres que envolten la Vil·la. I que també sacsegen el món interior de les noies.

Salt en el temps

El 13 de febrer del 2001 el temps pateix una sacsejada que envia la humanitat sencera 10 anys enrere i la condemna a tornar a viure l’última dècada, minut a minut, però sense poder canviar-ne absolutament res. Així, cada individu, atrapat dins el seu propi cos, perd del tot la capacitat de lliure albir i es veu repetint els mateixos errors, prenent les mateixes males decisions i no pot fer res per impedir-ho.

Material sensible

La Marta té quaranta-quatre anys, una feina que l’apassiona i tres filles adolescents que creixen amb el despit de qui ho té tot per fer. Però necessita temps i respostes. Necessita saber quin secret li amaga un marit cada dia més absent, necessita refer una relació per reconstruir un passat borrós i, el més important: necessita saber si vol tenir el nen que porta al ventre i que ningú no espera. La Marta ara necessita respostes i l’única manera de trobar-les serà fent-se preguntes.

Tornar a la ceràmica

El treball i la transformació del fang, de la terra tova, en objectes ha acompanyat la humanitat des de fa mil·lennis. N’hem fet atuells útils per a la vida quotidiana i per al treball. N’hem fet peces destinades a honorar els déus i ens n’hem servit per envoltar-nos d’obres de gran bellesa. Gràcies al foc, la terra i l’aigua i gràcies també a les tècniques que hem anat aprenent i millorant a cada generació, hem pogut crear tota mena de peces que ens han acompanyat al llarg de la vida.

La mort de l’altre

El xoc de veure dues vides oposades exhaurint-se a la mateixa habitació, a les fosques, va fer saltar un munt de guspires de pensament lluminós. Un dels morts era l’home més proper —el company de vida—; l’altre, més altre que mai, un xiquet acabat d’arribar de Gàmbia que no havia tingut temps ni de fer mitja arrel. En la cruïlla de les morts aparentment antagòniques, Teresa Ibars va començar a fer inventari dels «parèntesis de vida» que l’han marcat: les persones, les olors, els colors, els pobles, les cases que ja no hi són…

La memòria és la gran gestora de la pèrdua, i les pèrdues ens forgen el caràcter, la identitat. No només les pèrdues humanes, sinó les que es manifesten en el paisatge, en els costums, en la llengua, en les formes de vida que van evaporant-se com la rosada. Recordant les morts petites i grosses, la prosa d’Ibars ens regala uns relats que sí, ens ajuden a viure. Assaig reflexiu, memòria i lirisme. Un llibre delicat que ens porta l’olor, el ritme, la llengua i la música d’un món (gairebé) perdut.

M’agrada la família que m’ha tocat

Aquest llibre parla d’amor i desamor. De què és essencial per millorar les relacions entre pares i fills. De la necessitat de crear a casa un entorn de benestar, bon humor i confiança, de més comunicació, on les criatures puguin madurar i formar-se, sanes i felices.

Carme Thió de Pol, pionera en el treball de grups de reflexió amb mares i pares, exposa les dificultats més comunes en la criança -inseguretat, pors, sobreprotecció…- i proposa, per superar-les, la regla de les tres A: autonomia per a l’infant, autoritat de l’adult que educa i amor.