Categoria llibre: Adults

Som a principis de l’any 2020 a Nova York, just quan esclata la pandèmia. La narradora del relat, de la qual desconeixem el nom i que s’assembla molt a la mateixa Nunez, és una escriptora madura i solitària que s’instal·la en un apartament de luxe, propietat dels amics d’una amiga atrapats a Califòrnia, per cuidar un lloro ple de colors i d’energia, l’Eureka. Al pis també hi aterra d’improvís un noi molt jove que ha deixat la universitat i s’ha barallat amb els pares; aquest trio improbable haurà d’aprendre a conviure i a entendre’s en un moment d’altíssima vulnerabilitat i desconcert.

Amb humor, molta ironia i grans dosis de saviesa, Nunez reflexiona sobre el fet d’estar vius en una època convulsa, sobre la bellesa fràgil de la connexió humana, i també de la connexió amb els animals, sobre la natura de la memòria, la cultura i la política, sobre el pas del temps i el sentit de l’escriptura i la lectura.

Richard Papen, de família californiana amb pocs recursos tant afectius com econòmics, aterra a Hampton College, una universitat d’elit de Nova Anglaterra, per estudiar literatura. Allà es trobarà que no es pot inscriure a les classes de l’únic professor de clàssiques, el carismàtic Julian Morrow, perquè és ell qui tria personalment els alumnes, i només en té cinc: els bessons Charles i Camilla Macaulay, en Francis Abernathy, en Henry Winter i l’Edmund Corcoran, a qui tots diuen Bunny. Fascinat per aquest grup d’inadaptats brillants i excèntrics, en Richard aconsegueix que l’admetin al curs, i passa a formar part dels escollits.

Amb ells, descobrirà una manera de pensar i de viure que no té res a veure amb l’existència avorrida i rutinària dels seus companys, i junts creuaran tots els límits de la moral convencional, saltant de l’obsessió a la traïció, a la corrupció i, finalment, a la crueltat.

En Lloyd, un pintor que va de baixa, decideix passar uns mesos en una illa remota de la costa irlandesa per trobar la inspiració. Però no és l’únic que hi viatja: en Masson, un lingüista francès, duu quatre anys fent una tesi sobre la singularitat del gaèlic irlandès i n’és un protector ferotge.

Les dificultats que tenen per conviure l’un amb l’altre trasbalsen els habitants de l’illa, que hauran de fer-se valer davant dels prejudicis externs.

La Greta, marcada per la desaparició de la seva germana petita, la Julieta, torna a Formentera per cuidar la seva estimada àvia Matilde. Aquesta decisió la força a enfrontar-se amb els fantasmes del passat i amb la mare, l’Helena, amb qui té una relació distant i conflictiva. La Matilde, el pilar de la família, manté viva la flama de la infantesa a través de les llegendes màgiques de l’illa, les històries i la seva saviesa.

Tots aquells mars, de Laia Aguilar, és un relat ple de llum, íntim i emotiu, de redempció, sobre la profunditat de les relacions humanes i la complexitat dels vincles familiars.

Tot va començar en una muntanya infinita, el gran episodi perdut de la nostra història. Una visió dels inicis del monestir de Santa Maria de Montserrat.

A començament del segle XI, l’abat Oliba pren una decisió que trastoca l’ordre establert. Un petit grup de monjos s’instal·la en una de les ermites amb la missió de posar les bases del monestir. Entre ells, l’exsoldat del comte Berenguer Ramon I, Dalmau Savarés, que es debat entre dos futurs excloents: l’espiritualitat transformadora d’en Basili, l’eremita, contra el poder mundà de l’Església.

La unitat d’homicidis d’Estocolm està sumida en una crisi profunda des que es va revelar que un dels seus membres és un assassí en sèrie. La Vanja Lithner lluita per salvar el seu departament quan troben una dona assassinada en una granja de porcs als afores de Västerås. Tots els indicis apunten que l’acte es va fer pensant en una persona en concret: en Sebastian Bergman. Al llarg dels anys, el reconegut i sempre controvertit psicòleg criminal ha ajudat la unitat a resoldre nombrosos casos, però després dels esdeveniments recents és persona non grata.

¿Serà el retorn d’en Bergman la salvació o la ruïna de la unitat d’homicidis?

En aquest volum saborós hi trobareu receptes imprescindibles, com l’arròs a banda o la paella Manolete, d’altres típiques de diversos indrets del país, com la cassola a la tortosina o l’olla de Pineda de Mar, i algunes que, només sentir-ne el nom, ja fan venir gana, com l’arròs de pessic o el dels tres grapats.

Descobrireu de la mà d’un dels grans mestres arrossaires tot el que cal saber per oficiar un bon arròs: de les cassoles als focs, del brou a la picada, dels misteris del sofregit a la màgia de la cocció. Bon profit!

No fa tants anys, durant el franquisme, l’ofici de censor podia semblar una manera com qualsevol altra de guanyar-se la vida. El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit esclatant, va ser una de les dianes principals de l’obsessió inquisidora del règim, i la persecució que van patir els músics va ser salvatge.

Saber qui va exercir la repressió, com i per què: aquest ha estat l’objecte d’investigació de Maria Salicrú-Maltas durant més de vint anys, que surt a la llum en una crònica trepidant carregada d’aportacions inèdites i de vivències personals reveladores. L’autora ha aconseguit fer parlar per primera vegada alguns d’aquells censors, i n’ha identificat molts altres que ja no poden (o no volen) parlar.

Patrick Radden Keefe investiga un món secret dirigit per una criminal sorprenent: una carismàtica àvia de mitjana edat, que des d’un petit basar del Chinatown de Nova York controlava un negoci multimilionari de contraban de persones.

Caps de serp revela el funcionament intern del complex imperi de Cheng Chui Ping, coneguda com a Germana Ping, i relata la investigació de l’FBI, que va durar una dècada fins que finalment la va fer caure. El llibre ens presenta un servei d’immigració sovint incompetent i de vegades corrupte que persegueix persones desesperades que ho arrisquen tot per arribar als Estats Units, i pel camí fa un retrat impressionant d’una generació d’immigrants indocumentats i la complexa economia submergida que els sosté i explota.

Aquest llibre explora per què, com i perquè sis dones artistes de països molt diferents —Síria, Mèxic, Egipte, Índia, EUA i Rússia— expliquen el món (el seu món) amb les seves vinyetes de còmic. Unes ho fan amb un humor bel·ligerant des dels vells-nous diaris, unes altres llancen els seus missatges a través d’Instagram, n’hi ha que pinten murals i publiquen llibres. Totes s’arrisquen pel seu art, que és la forma que tenen d’exercir la resistència contra el sexisme estructural, la violència política, la corrupció i l’homofòbia. La seva obra beu de la col·lectivitat; el seu risc és individual.

El llibre ens ofereix sis semblances que despullen el qui i el per a què d’aquestes autores. Conèixer-les és entendre una mica més l’inaprehensible món on vivim, que tot i que continuï fragmentat, gràcies als seus dibuixos i les seves històries, pren una mica més de sentit.