Categoria llibre: Adults

Vint anys després dels fets, als anys setanta, Eilis està vivint amb el seu marit, Tony Fiorello, i els seus fills en una casa a Long Island, massa a prop dels seus sogres. Una notícia impactant impulsa Eilis de tornada a Irlanda, a un món que ella creia que feia molt de temps que havia deixat enrere i a maneres de viure, i estimar, que creia haver perdut per sempre.

La protagonista es troba de sobte desenterrant antics sentiments i qüestionant-se si pot seguir vivint la vida plàcida que ella mateixa ha construït.

El manual Plantes medicinals, és una guia il·lustrada per conèixer millor les plantes remeieres que podem trobar a la nostra geografia. Un recull de fins a 60 espècies on hi trobem informació i detalls de la seva distribució territorial, les claus bàsiques per identificar-les, les seves propietats, les precaucions cal tenir, així com receptes i altres usos etnobotànics de les plantes descrites.

A començament de segle, en un hotel de la costa francesa, una distingida dama anglesa se sincera amb un altre hoste de l’hotel i li confessa que, durant vint-i-quatre hores, quan ella ja era una vídua d’una certa edat amb fills grans, es va sentir empesa per una passió irresistible per un home que no coneixia de res, un jove polonès molt atractiu. Un jugador.

Tres germanes —la Núria, l’Eulàlia i la Montse— marxen de molt joves cap a l’Argentina. Cinquanta anys després, però, i de manera inesperada, els arribarà l’oportunitat de retornar a Burg, el poble del Pallars que els havia marcat la infantesa.

És a través d’aquesta història que, una vegada més, Tóibín ens demostra la sensibilitat que té per crear personatges femenins complexos, plens de matisos, contradiccions i ànsies.

Sant Gonera és un poble perdut en algun punt, posem per cas, del deep Solsonès. Un matí de Nadal es desperta amb la visió del rector brandant la relíquia del sant Prepuci, nu, cridant i rient a cor què vols. Amb el fred que carda. Després el rector s’esfuma, engolit pel bosc frondós. Ves que no s’hagi convertit en una fera, com tothom que per una raó o altra vol desaparèixer del poble.

Així comença Les feres, escrita en estat de gràcia, en què el protagonista és el poble i els seus peculiaríssims vilatans. I el bosc i el sotabosc, i les feres que l’habiten.

L’Alícia, una noia de quinze anys, va perdre els pares i el germà en un accident aeri quan en tenia onze. Per fi se sent preparada per fer el retorn a la casa de la mare, a Douglas Row, a Inverness, i enfrontar-se al passat. La casa és davant d’una església que s’ha reconvertit a llibreria de segona mà: la Leakey’s.

El dia de l’arribada coincideix amb el solstici d’hivern. A la nit hi ha lluna plena i una forta tempesta. Un llamp cau damunt la llibreria i succeeix un fet inexplicable que canviarà la seva vida per sempre.

L’Àlex té disset anys i li han diagnosticat un quist de tipus II al ronyó. Aquest llibre és la història d’aquell nen que, des de ben petit, sempre havia dut una pilota cosida als peus; que mirava la mateixa pel·lícula una vegada i una altra, i que endrapava el menjar com qui devora la vida a mossegades. Com si el temps mai no fos suficient.

Però també és la història de l’adolescent que busca fer-se un lloc al món: la pilota ha estat substituïda per una càmera de fotos; l’habitació s’omple de retrats de la gent que estima, de desconeguts que ha captat la seva mirada i de fotografies de la seva primera novia i de concerts de música.

Els cabells que cauen, el seu divuitè aniversari, la selectivitat, els dinou que ja s’albiren, les rapades conjuntes de pare i fill, els silencis acompanyats, l’habitació buida… el seu somriure.

La Llarga Marxa és un viatge per dur a terme el cruel cicle de la vida imposat per una de les Deesses Menors. La comitiva, formada per llevadores, guerreres i oracles, s’endinsa cada certs anys pels poblats del nord, i obliga els habitants a rebre nadons a canvi de màrtirs.

La jove Eirëen acaba de saber que serà l’oracle que encapçalarà la marxa per substituir vells per infants; passat per futur; mort per vida.

Malgrat haver-se preparat des del seu naixement per a aquest moment, els somnis premonitoris, les pors i els dubtes l’angoixen. Durant aquest llarg viatge, L’Eirëen descobrirà el terror, la tristesa, l’amor, la venjança i l’esperança. Haurà d’enfrontar la fe a la moral abans de complir amb el mandat que se li ha encomanat i assumir el seu destí.

Un matí, la Piazza San Marco apareix plena de vidres: dues bandes de joves s’hi han enfrontat en la foscor. Com pot ser que en una ciutat pacífica com Venècia es doni un fenomen com aquest? Mentre la comissària Griffoni confia en la seva intuïció per mirar d’esbrinar per què un adolescent a qui aprecia pot acabar formant part d’un grup tan violent com aquest, Brunetti recorre als seus contactes per aprofundir en el passat tèrbol del pare del jove. Junts, Brunetti i Griffoni faran tot el que està a les seves mans per intentar entendre el que està passant.

En una illa de la Mediterrània, dues dones conversen en el pati emblanquinat d’una casa de poble. Són la Margalida, vella narradora de llarga cabellera blanca, i la Celeste, la seva assistent de pell fosca.

En una cadència lluminosa i pausada, sempre a la recerca de la quietud, la Margalida rememora la seva atzarosa vida: el suposat tresor amagat en una cala, l’estranya mort de la mare, la desordenada dedicació del pare al teatre, els seus afers tèrbols, l’enlluernament per la natura, els llargs viatges…

Durant la conversa emergeix el món grandiós i exuberant de la Celeste –sacsejat per guerres i injustícies, amb rius immensos poblats de cocodrils– i se’ns mostra amb claredat allò que separa aquestes dones, d’edats i cultures tan diferents.